El Consorci Forestal també demana que es reguli l'accés al medi natural

SolsonaEl Consorci Forestal de Catalunya demanarà als diferents partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya que adoptin mesures de regulació de l'accés al medi natural, i que es recuperi el full de ruta pels usos del bosc que fa anys que està aturat. La petició la farà per escrit, coincidint amb els efectes d'un cap de setmana en què espais com el Parc Natural del Montseny han tornat a registrar una sobredimensionada afluència de visitants, tot i la crida de les autoritats a limitar la mobilitat.

Des de l'entitat, que agrupa a prop de 1.500 socis amb més de 200.000 hectàrees forestals, remarquen que "la regulació de l'ús públic del bosc és un debat recurrent i un problema creixent" i consideren que "les diferents administracions no ho afronten de forma decidida". Per això emplacen als diferents partits a obrir un debat sobre la política forestal i a incloure en els seus programes electorals les propostes que facin possible disposar d'un full de ruta que fa temps que reclamen "per gestionar amb eficiència un espai que representa el 60% del territori català". En aquest sentit, l'organització de silvicultors de Catalunya demana una regulació de l'ús social de l'espai que no atempti contra els drets dels titulars dels terrenys.

Des de l'entitat remarquen que "cada any es fa més palès un canvi de sensibilitat a nivell social, que ha popularitzat molt les sortides a la natura". "La incisiva promoció de l'ús terciari dels boscos per part de l'Administració d'espais naturals i l'interès creixent per la pràctica d'activitats físiques han portat a un increment descontrolat de consum de natura", afegeixen. Un fet que, "amb exemples com el d'aquest cap de setmana, amb centenars de vehicles ocupant espais protegits o amb deixalles abandonades al bosc, suposa un perjudici directe a nivell ambiental, econòmic i també social. I és que la massificació porta a la degradació de molts espais singulars i al deteriorament de la biodiversitat, a la pèrdua de la tranquil·litat que moltes especies necessiten, i a la proliferació d'abusos sobre les propietats privades".

Aquest fenomen, afegeixen, "es fa especialment evident en moments com els caps de setmana de tardor, amb la invasió i col·lapse literal de moltes de les zones més concorregudes de la nostra geografia, i que des del Consorci Forestal porten denunciant des de fa anys". A diferència d'altres països o regions, apunten, "a Catalunya sempre han estat oberts a veïns i al públic en general els boscos i els milers de quilometres carreteres secundàries i de camins públics i privats que fan possible la gestió d'aquests espais". No obstant, alerten, "aquests constitueixen una infraestructura verda fràgil que s'està posant en perill".

El Consorci Forestal de Catalunya veu amb preocupació com, "en contra del que passa als espais urbans, aquest canvi d'usos i la promoció de l'ús públic dels espais naturals com a font d'ingressos pel sector turístic, restauració i les activitats directament vinculades, no s'ha acompanyat d'un diàleg i d'una regulació que eviti la socialització dels beneficis". Per contra, lamenten, "les despeses de gestió i conservació de les finques cauen exclusivament ens mans dels seus propietaris". L'entitat també considera "un contrasentit i una greu irresponsabilitat que mentre sembla que hi ha barra lliure pel consum desmesurat de natura, es dona la paradoxa que creixen les limitacions i restriccions a la gestió forestal sostenible imposades pel Departament de Territori, sota el pretext de la conservació i millora de la biodiversitat". Precisament els silvicultors entenen la gestió forestal sostenible i planificada "com una eina per la conservació de l'espai i pel desenvolupament econòmic del territori".

Aquesta demanda se suma a altres fetes els darrers mesos des del territori, com la del Parc Natural de l'Alt Pirineu o les entitats excursionistes del país, que també han urgit a regular l'accés a l'espai natural, després de la gran afluència de visitants registrada aquest estiu en indrets com la Pica d'Estats o Sant Joan de l'Erm.