Complir somnis o generar residus?

Som al mig de la muntanya. Fa un dia preciós. Una noia escriu en un paper tot allò que somnia que li passi. Trobar una feina que l'apassioni. Guanyar prou diners per comprar-se un pis a Madrid. Tenir un cotxe 4x4, híbrid i de color vermell. Tenir parella, salut i família. Un cop escrit, enrotlla curosament el paper, el lliga a un globus d'heli daurat i en forma de cor. Demana en veu baixa "si us plau, que es compleixi" i el llança cap al cel. El globus s'enlaira i a poc a poc s'allunya, i amb ell l'esperança que la sort està a punt de canviar-li.

La imatge és molt bucòlica, no us ho negaré. Ara bé, algú s'ha parat a pensar què passa amb aquests globus d'heli tan bonics que llancem esperant que arribin vés a saber on? Doncs que el més probable és que acabin convertits en deixalles en algun lloc.

Això és precisament el que em va passar l'altre dia caminant per un bosc prop de casa. De lluny vaig veure una cosa que brillava. Vaig acostar-m'hi. Al primer moment m'havia semblat que era una manta tèrmica d'aquestes que els bombers fan servir per embolcallar els ferits d'un accident, i que molts excursionistes porten a la motxilla. En acostar-m'hi, però, vaig veure que era un globus daurat que devia haver-se esgarrinxat amb un arbre i havia quedat a terra, en dos trossos. D'un dels dos trossos del globus hi penjava una cordeta, al final de la qual hi havia un paper enrotllat.

Ho haureu endevinat: el paper era el missatge de la noia que demanava diners i un piler d'altres coses. No sé molt bé a qui dirigia la seva pregària, però si era cap a Déu em sap greu notificar-li que nostro senyor no ho haurà pas llegit, sinó que el seu missatge ha acabat convertint-se en un residu que he hagut de recollir i endur-me a casa per poder-lo posar al lloc que li correspon; el contenidor de rebuig.

Tal i com estan les coses potser caldria replantejar-se accions que tot i ser molt boniques a les pel·lícules poden acabar sent molt perjudicials pel medi ambient. Deixar anar globus esperant que ens canviï el destí, llençar ampolles amb missatges al mar o emplenar les ciutats de candaus tot esperant l'amor etern... Segur que ens podem inventar alguna nova tradició que a més de donar-nos aquesta suposada sort ens ajudi a protegir el planeta, no?