Comencen les proves prèvies a la posada en marxa del reg de Peramola i Bassella

PeramolaLes proves prèvies a la posada en marxa del reg de Peramola i Bassella (Alt Urgell) ja han començat i s'espera que la setmana que ve estigui tot a punt per a poder utilitzar l'aigua de cara a la pròxima temporada. D'entre les 550 hectàrees que abasteix aquesta xarxa hi ha unes 200, que són d'una desena de propietaris, on s'ha dut a terme l'actuació pertinent per transformar aquestes finques de secà a regadiu. Aquest pas obre la porta a nous cultius, com ara el de l'alfals, el pistatxo o l'ametlla i, de fet, ja hi ha empreses que podrien estar interessades en aquests conreus. Les obres, executades com a compensació pels efectes que va tenir la construcció del pantà de Rialb a la zona, s'han acabat amb divuit anys de retard.

El president de la comunitat de regants de Peramola-Bassella, Joan Puig, ha explicat que hi ha un dels sectors on ja es pot regar, ja que l'aigua que hi arriba des de la canonada que va fins al pantà d'Oliana ho fa amb la pressió necessària. Mentrestant, espera que la setmana que ve també estigui tot preparat a la resta de la superfície que abasta la xarxa. De fet, aquests dies s'estan fent les proves pertinents a l'estació de bombeig que hi ha a Peramola. Tot i que en un principi s'esperava enllestir l'obra al maig, la situació sanitària causada per la covid-19 ha endarrerit sis mesos els darrers treballs.

Puig creu que l'arribada del regadiu "pot canviar l'estructura agrícola del municipi", fins ara dedicat bàsicament al conreu de cereals com l'ordi i el blat. En aquest sentit, ha explicat que hi ha empreses que estarien interessades en què s'hi cultivin pistatxos i ametllers i d'altres que demanden alfals i més producció de blat de moro. Tot i l'optimisme del president de la comunitat de regants respecte a la transformació que suposa l'arribada de l'aigua a la zona, també reconeix que aquesta ho fa "una mica tard", ja que els propietaris de les terres s'han fet grans i hi ha poc relleu generacional en la pagesia.

Cal tenir en compte que la xarxa secundària del reg la va executar la Generalitat de Catalunya ara fa set anys. Així, Puig defensa que en aquell moment s'hauria d'haver dut a terme també la part que li corresponia a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la de la canonada principal i l'estació de bombeig, per motivar als propietaris dels terrenys a invertir en la transformació de les seves finques. Tot i això, alguns d'ells ja hi han mostrat interès i confia que vagin fent el pas perquè en quatre o cinc anys hi hagi en regadiu la pràctica totalitat de les 550 hectàrees que abasta aquesta xarxa.

Un dels punts encara pendent és fixar el preu de l'aigua, el qual vindrà determinat, entre altres variables, per les despeses d'electricitat derivades del bombeig de l'aigua. Sigui com sigui, la primavera de 2021 es començaran a regar les primeres 200 hectàrees de finques d'un reg de compensació que s'hauria d'haver executat fa divuit anys, poc després de la construcció del pantà de Rialb, que va deixar diversos terrenys agrícoles sota les seves aigües.