Clam unitari de l'Alt Pirineu, l'Aran i el Ripollès per demanar "un tracte especial" en les mesures del PROCICAT

Una seixantena d'alcaldes, presidents de consells comarcals i la síndica d'Aran s'han reunit de forma telemàtica aquest dijous i han consensuat un manifest on reclamen un tracte diferenciat del PROCICAT pel que fa a les mesures de prevenció de contagi del covid-19. Els electes que hi han participat consideren que aquest territori té unes característiques que el fan singular en el context de Catalunya i, per tant, les restriccions implementades per la Generalitat sovint hi resulten incoherents i excessives.

Pel que fa al contingut, el manifest recull el compromís del món local pirinenc amb la lluita contra la pandèmia del covid-19, l'agraïment per la tasca feta per part del personal sanitari i social, a més del suport a la ciutadania, els sectors econòmics i l'escalf per a les víctimes. Alhora, reclama a la Generalitat i al govern d'Espanya que tinguin en compte "la realitat i la singularitat del territori del Pirineu, amb extensió territorial, baixa població, baixa densitat de població, nuclis i unes especificitats pròpies". Una presa en consideració que s'hauria de traduir en "mesures diferenciades per territoris que són diferents", especialment, en un confinament comarcal i no en clau municipal.

Amb això, el text considera que mesures com el tancament del comerç no essencial durant el cap de setmana o les franges horàries establertes per a la restauració "no tenen sentit". O que, massa sovint, "estan concebudes en clau metropolitana". Per això, es reivindica una descentralització de la presa de decisions i l'escolta de les demandes del territori, tenint present la lleialtat institucional que sempre ha mostrat aquesta regió envers el govern. Alhora, se sol·licita que les restriccions s'anunciïn amb marge de temps. "Les empreses i negocis no funcionen com un interruptor que es pugui anar encenent i apagant", apunta. I que aquestes restriccions vagin acompanyades de compensacions econòmiques ràpides i adequades.

Paral·lelament, també es reclama que es tingui en compte el caràcter transfronterer de la majoria de comarques d'aquesta franja, per permetre la mobilitat almenys entre el Ripollès i el Vallespir, l'Alta i la Baixa Cerdanya, l'Alt Urgell amb Andorra, la Vall d'Aran amb els municipis occitans veïns o l'Alta Ribagorça amb la resta de la Ribagorça.

Durant les pròximes hores, alcaldes, presidents i la síndica signaran el manifest, que s'adreçarà a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, a diversos ministeris espanyols, així com als governs d'Andorra i França. També s'obrirà al teixit empresarial, per tal que hi pugui mostrar el suport. Des del Consell Comarcal del Ripollès s'ha indicat que "l'èxit de la trobada ha desembocat en la voluntat de tots els participants de repetir reunions municipalistes del Pirineu periòdicament".

"Ja n'hi ha prou que ens posin al mateix sac"

Des del mateix Consell Comarcal del Ripollès han indicat que el seu president, Joaquim Colomer, ha manifestat que la realitat del Ripollès és la mateixa que a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran, malgrat estar circumscrit al de Girona. Així mateix ha insistit que no es pot tractar de la mateixa manera el Ripollès, amb 26 habitants per quilòmetre quadrat, que el Barcelonès, amb 15.000. "Ja n'hi ha prou que ens posin al mateix sac", ha sentenciat. En aquest sentit, ha apuntat que "no s'acaba entenent com hi pot haver un confinament municipal, que és insostenible i impracticable", especialment en pobles petits i sense serveis, els habitants dels quals s'han de "justificar de manera continuada per satisfer necessitats bàsiques".

En tant que president del Fòrum comarcal de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, ha explicat que des de l'organisme s'ha reclamat poder participar en les reunions del PROCICAT per aportar-hi, així, la visió municipalista. Una petició que, malgrat ser reiterada, no ha obtingut resposta. En definitiva, el president ha lamentat el que titlla de "desgovern", en relació a la Generalitat, i que no es tinguin en compte les peticions dels habitants i les institucions del Pirineu.