Ens calen relacions inter-pirinenques

Havíem quedat que les relacions entre diverses valls del Pirineu a l'edat mitjana permetien configurar un territori ple de possibilitats a l'entorn de les pastures de les valls, de la ramaderia, cavallar o vacuna, i d'altres; totes aquestes transaccions eren integrades en un conjunt de normes de tractats i d'acords que feien del Pirineu la nacionalitat dels pastors, ramaders i pagesos. I aquestes relacions inter-pirinenques es feien entre valls tant de la banda francesa com catalana o aragonesa, basca i navarresa.

Ara en canvi això ja fa molt temps que es va acabar; ara hi tenim una cosa que se'n diu turisme que permet anar per lliures les valls, que abans pactaven, i que ara tenen un desig prou estès per aconseguir que cada vall faci el seu propi negoci sense comptar amb les altres, a no ser que quedi englobada en un territori prou homogeni perquè sigui apropiat donar-li un sentit unitari. A part d'Andorra, que l'estat el fa lliure, la Vall d'Aran, fins i tot Cerdanya, el Bearn, el País de Foix, les valls de l'Aragó i algunes altres. A ningú se li acut ara ajuntar valls per donar-li un sentit turístic de cooperació una amb l'altra. Per això entre els pirinencs no fem un conglomerat territorial prou contundent per donar-li un sentit de bloc capaç d'atraure turisme per si sols.

L'altre problema derivat d'aquesta situació és el que marcava l'Enric Quílez quan deia que les relacions i coneixences entre pirinencs no era fluida ni té interessos comuns. Aquesta situació ha empitjorat, per dir-ho suaument, quan algunes de les valls muntanyenques s'han transformat en estacions d'esquí i, aleshores no solament hi ha hagut competència turística blanca (aquí podreu esquiar), sinó que fins i tot hi ha una guerra no declarada propagandísticament per la lluita entre estacions, ara sí declaradament en controvèrsia.

A part queden també que els joves de les comarques veïnes si volen estudiar (universitats, politècnics, etc.) han de deixar la comarca i anar a les grans ciutats del país o de fora per fer la carrera desitjada que probablement els allunyarà (potser per sempre) de la seva relació pirinenca. Molt pocs retornen.

Fa molts anys aquesta situació entre estacions d'esquí no es produïa a Catalunya, i fins i tot es publicaven fulletons de propaganda de llocs per esquiar sota el guiatge de la Generalitat de Catalunya. I encara més, l'any 1970 es va editar un fulletó anomenat Neus Catalanes, de 38 pàgines que va publicar Josep M. Sanllehy; on hi han anotades totes les estacions d'esquí juntament amb la informació dels preus, dels hotels, dels horaris de trens i autocars, cremallera de Núria, la senyalització de les pistes i també un decàleg del bon esquiador. Una mostra avançada que voldríem veure publicada novament. Era una època, aquella de 1970, on l'esquí estava en expansió i a més era un exemple de cooperació per saber a on podies anar a esquiar, amb tota la informació precisa, i fins i tot regles i recomanacions per anar a la muntanya. Em sembla que només es va publicar aquell any, i ha quedat com un record d'ajuda propagandista del que podríem trobar per anar a esquiar.

Això ara s'ha acabat i cadascú va pel seu compte. Tant hi fa que les valls siguin geogràficament N-S, o E-W, les pistes d'esquí amb canons de neu poden competir entre elles, i les valls són prou capacitades per rebre turisme de cap de setmana a l'esquí i de vacances a l'estiu. No hi fa res que algunes estacions hagin tancat, millor per les altres! Esquí a Catalunya, a Navarra, o Aragó, i a la resta d'estacions, anem a veure qui atrau més i millor els interessats en la neu. No hi ha cooperació, i els viatgers van i venen sense tenir en compte el patrimoni i les carreteres. I per donar un toc heavy il·luminem les pistes... Sembla que no anem pas millor que abans. Però si els de fora no semblen interessar-se per les relacions inter-pirinenques, els de dintre, és a dir els pirinencs, cal que ens en preocupem sempre i elaborem xarxes de diàleg i de connexions entre tots nosaltres per no deixar-nos en mans de gent que no contemplen unes relacions que afavoreixin els interessos dels homes de la muntanya. Necessitem fer relacions inter-pirinenques per ajudar-nos i per cooperar dins el gran massís de Pirene.