Burned out
Volem Pirineu, paisatge, aire pur, desconnexió i fibra 600 Mb. Som així.
Agendes plenes, llistes de tasques, com produir més, com llevar-se més d'hora, com ser més entusiasta, com estar més prima, guapa, definida... Perd pes de pressa, guanya múscul en dues setmanes, resultats visibles en quaranta-vuit hores, orgasmes intensos en menys de tres minuts... molts. AVE, TGV, vols low cost, porta a porta. Alertes per llevar-nos, per anar a dormir, per beure aigua, per estirar les cames... Cafeïna, cafeïna, cafeïna, valeriana, passiflora i malsons.
Neveres buides, safata d'entrada plena, pomodoros de mitja hora, ulleres fins als genolls, somriures impostats, eufòria de fireta, faixes, batuts, roba fit... Corre fins a l'extenuació, no arribes; ets un hàmster que s'adorm sense deixar de córrer dins la roda. Tems sortir catapultat si pares. Les cames van soles; el blau, el groc, el vermell, el blau... Els colors es fonen en blanc. Ets llum. Esmorzars d'Instagram, enginy de Twitter, vintage al Facebook; una vida envejable.
No és Nova York, Hong Kong, Pekin, ni tan sols Barcelona. O sí? És enlloc i és a tot arreu; també aquí. Volem Pirineu, paisatge, aire pur, desconnexió i fibra 600 Mb. Som així.
Silenci: intempèrie moral, diògenes existencial, misèries íntimes. Meditació, autoajuda, creixement personal; homeopatia, aromateràpia, flors de Bach. Soroll gris, soroll rosa, cascades artificials. Gel hidroalcohòlic, distància social, asèpsia... Incapaços de fugir, agafar aire i reaprendre a badar.