Boya declara en aranès davant del TSJC i nega que la DUI fos simbòlica

BarcelonaL'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha assegurat aquest dimarts durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ella va votar la DUI el 27 d'octubre del 2017 no pas de forma "simbòlica" sinó amb la voluntat que fos efectiva. Segons l'exdiputada aranesa, la prova d'això és que la DUI va comportar l'aplicació del 155. Per això, considera que el Tribunal Constitucional (TC) "no és un actor legítim en el procés d'independència de Catalunya" i li és indiferent que prohibís cap iniciativa parlamentària. En aquest sentit, ha qüestionat perquè és jutjada amb la resta de membres sobiranistes de la Mesa del Parlament si teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i es va presentar amb un programa electoral legal.

Boya, que ha declarat en aranès i ha estat traduïda per un intèrpret mentre ha respost al fiscal i al tribunal, ha dit que no van donar suport als pressupostos del 2016 perquè consideraven que no apostava prou per la justícia social. En canvi, dos diputats van donar suport als pressupostos del 2017 perquè el president de la Generalitat Carles Puigdemont es va comprometre a convocar un referèndum d'independència en la moció de confiança la tardor del 2016 i no volien que la legislatura decaigués abans de la votació.

L'exdiputada ha explicat que la CUP va demanar la compareixença de Puigdemont el 4 d'octubre per parlar de la repressió policial de l'1-O i es va mostrar en contra de la suspensió de la DUI el dia 10 d'octubre. Per això van llegir una declaració d'independència pròpia en una sala del Parlament. Finalment, el 27 d'octubre, es va votar la DUI, que Boya considera que no va ser "simbòlica", sinó que pretenien que fos "efectiva". A més, considera que va ser efectiva, ja que va comportar l'activació de l'article 155.

A preguntes del seu advocat, Boya ha dit que les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent van determinar que la independència de Catalunya era impossible sota el marc legal espanyol, tot i que plenament legítima. Per això van apostar per la via unilateral. De fet, ha recordat que el Parlament va aprovar ja fa anys el dret de l'Aran a l'autodeterminació, dret que no ha estat impugnat pel TC, "paradoxalment".

També ha criticat que les iniciatives parlamentàries independentistes siguin prohibides pel TC i en canvi no ho siguin altres iniciatives "anticonstitucionals" com les de Vox, que ha considerat masclistes i racistes. "Per què? Perquè nosaltres som majoria, i aleshores apareix la guàrdia pretoriana del règim del 78, el TC; l'única resposta de l'estat és la repressió", ha conclòs. De fet, considera que el fet que hi hagi tantes causes judicials en òrgans diferents contra independentistes és per "fer veure que no hi ha una causa general contra l'independentisme".