Banyem-nos al riu

No fa ni cinc minuts que he passat la porta quan la senyora de la botiga em treu el tema. He baixat a Tremp amb l'única missió, imperiosa, de comprar-li roba al nen. Les estirades d'un primer any a punt de complir i un confinament sense previsió ens han deixat amb samarretes per sobre el melic i gomes dels pantalons marcades a la cintura. I m'ho diu així, de patac, mentre estira sobre el mostrador unes bermudes texanes de pam i poc i una samarreta esquitxada per palmeres i dinosaures diminuts que em diu que fan molt d'estiu. "Un amic, que té una immobiliària, que estan rebent trucades de famílies que busquen cases al Pallars". I em remarca, que "les volen per viure-hi".

Alço el cap i per sobre la mascareta veig uns ulls tan oberts que no sé si ho estan perquè esperen resposta ràpida o a conseqüència del sobte. Perquè els pallaresos no n'estem acostumats a ser l'enveja. I em ve a la ment aquell "Uau! Ja us ha arribat el microones aquí?" que em va deixar anar una amiga de Barcelona que pujava al poble a passar els estius en veure com l'electrodomèstic, nou de trinca, presidia el taulell de la cuina de casa. Devíem tenir uns deu anys i allà vaig intuir que, per alguns, els de comarques sempre anem un pas enrere. Però és que als vint i llargs quan, després d'anys de vida universitària a Barcelona i a l'estranger, vaig establir-me al Pallars, en saber-ho, una veïna de l'edat de ma padrina, em va venir a dir que si havia tornat era perquè havia fracassat. I no va caldre que m'enumerés tots els fulanets i menganets que estaven tan ben col·locats a les capitals.

Així que si algun aspecte positiu se li pot trobar a la Covid-19 és que ha revaloritzat el món rural. Pels d'aquí i pels d'allà. Uns fugen de les aglomeracions i els altres ens sentim més afortunats que mai per despertar-nos amb el cant dels pardals o per poder enviar un whatsapp al metge quan no ens trobem bé. I esperem que la idea de traslladar-se a les zones rurals persisteixi. I sort en tindrem del teletreball però, atenció, que jo tinc un amic que va penjar la feina i la ciutat. Vuit hores davant d'una pantalla d'ordinador, mudat però encarcarat, i que ara viu al Jussà i cuida les seves vaques i els camps en banyador. Molts dies els passa sobre el tractor, però amb suspensió i aire condicionat als seients, els Rollings de fons i el mans lliures per parlar i riure amb els amics mentre es mira l'aigua freda del riu on, en acabar la jornada, es farà un banyet.