I ara què?

Diumenge passat es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions probablement marcades pel nou triomf de l'independentisme però també per l'entrada al Parlament de Catalunya d'un grup feixista que no hauria de tenir cabuda ni a les institucions ni als carrers.

Però el que aquí ens ocupa és el Pirineu. Durant tota la campanya electoral, quinze dies que s'acaben fent bastant llargs, han estat nombroses les propostes electorals referents a les comarques pirinenques. I ara que les eleccions ja han passat arriba el moment de començar a fiscalitzar. Des del minut zero que es formi el govern serà l'hora de controlar que les promeses electorals que s'han fet es compleixin: arribarà la fibra òptica a tots els pobles que encara no en tenen i sobretot, es millorarà la connexió a tot el Pirineu? Hi haurà noves oportunitats laborals per al jovent que ajudin a disminuir l'actual èxode rural? Es millorarà el transport públic i les comunicacions? S'apostarà per diversificar l'economia per no dependre gairebé exclusivament del sector serveis?

Realment s'agraeix veure que la majoria de partits polítics veuen el Pirineu com un subjecte polític i almenys l'inclouen als seus programes electorals. Ara falta que també se'ns interpel·li fora del període d'eleccions. El nostre vot un cop cada quatre anys no dona carta blanca als escollits per fer i desfer sense preguntar-nos. I menys encara per decidir des de Barcelona apostes que afecten directament el nostre futur. Us sona la consulta sobre els JJOO d'hivern que el Parlament va instar a impulsar al govern sortint el juliol de 2019? A mi tampoc. Deu ser que en 20 mesos no van tenir temps a organitzar ni la consulta ni un senzill debat. Esperem que el nou govern sí que trobi un espai a l'agenda per preguntar-nos i com a la campanya electoral, tingui ben present el Pirineu i la gent que hi vivim. De moment, començarem amb confiança.