Aquesta primavera faré hort

Mai fins ara m'havia mirat la terra de la manera en què avui ho faig. En les properes setmanes començaré el meu primer hort. Ja tinc planter de faves, tirabecs, pèsols, porro, maravilla, ceba tendra i maduixera. Estic buscant la ubicació idònia i ja tinc els guants. Curiosament fa dos diumenges, quan em vaig decidir a trasplantar el pi i els dos olivers que tinc a la terrassa (primera vegada també), vaig descobrir que ja en tenia. Mig de plàstic, mig de pell, nous de trinca. M'esperaven sense jo saber-ho en una caixa del safareig. Coses del destí.

Aquest últim mes he fet un intensiu en material didàctic sobre l'art de treballar la terra i les seves conseqüències directes sobre el planeta. Gràcies a El dilema del omnívoro, de Michael Pollan, els camps de blat de moro per jo ja no són bucòlics. En el llibre, el periodista estatunidenc fa una relació directa entre la proliferació de plantacions del Zea mays als Estats Units durant els anys cinquanta, els excedents de la fabricació d'explosius de la segona guerra mundial al país nord americà i l'aparició dels fertilitzants químics. Tot el nitrat d'amoni que va sobrar va anar a parar als camps, ens l'hem menjat, i va donar el tret de sortida al suculent negoci dels adobs químics. Posa els pèls de punta.

Francesc Font, setena generació de pagesos a l'Alt Empordà, a Arrelats a la terra explica el per què del seu viratge de l'agricultura convencional, "la de tota la vida", la que li havien ensenyat els seus padrins i pares, cap a la regenerativa. Un camí nou a nivell professional però també personal, amb entrebancs pels convencionalismes i amb una profundització i respecte per la natura que m'han meravellat.

A Besa la tierra, un documental de Netflix amb milions de visualitzacions m'han explicat que un dels principals motius de l'escalfament global ha estat la manera en què s'ha maltractat el sòl durant l'últim segle. L'hem sobreexplotat amb tecnologia i fertilitzants i li hem pres els animals. Hem tancat les vaques, els porcs, les gallines, apartant-los del seu hàbitat natural. Hem intensificat la ramaderia, fet que, casualment, ha creat una major dependència del blat de moro i enriquiment dels quins en venen les seves llavors. Perquè la majoria dels animals ja no s'alimenten d'herba, ho fan de cereal forçant-los a treballar com a monogàstrics en comptes de com a rumiants.

Segons els experts, un dels motius principals de la desertificació i el consegüent escalfament del planeta és la falta de prats, de cobertura vegetal. Afirmen que aquesta situació es pot revertir però que ens queda poc temps. Explicant-ho de forma molt simple, un prat conté milions de plantes que, a través de la fotosíntesi, fixen carboni a la terra, disminuint d'aquesta manera el Co2 en l'atmosfera. Per tant, proposen els prats com una de les solucions per acabar amb el canvi climàtic. Però les pastures necessiten d'animals que s'alimentin d'elles i que alhora els abonin. Els beneficis de treure els animals de les quadres són grandiosos. Expliquen, per exemple que, per altra banda, la petjada de les vaques pastorejant és molt positiva, ja que fixen molt més carboni a la terra que el gas metà que generen.

Estimem-nos, ramaders, agricultors, consumidors, molt més la terra. A ella li devem tot i ens queda poc temps per a revertir el canvi climàtic. Cadascú que ho faci des de la seva posició; amb com manegem els animals, amb què aportem al sòl o amb què comprem i mengem. Jo de moment, entre d'altres, faré un hort.