I qui aplaudeix a monitors i monitores?

Des de la darrera setmana de juny, milers de monitors i monitores de lleure atenen diàriament infants i joves. El seu principal objectiu és garantir que tots ells passin un estiu inoblidable, ple d'activitats lúdiques i educatives. Han hagut de reinventar-se, adaptar-se a unes mesures sanitàries, aparentment contràries a tot el que és l'educació en el lleure: amb distàncies, sense contacte, sense poder mostrar un somriure o expressió facial. Han après a parlar amb els ulls, a evitar abraçades, a no poder compartir material. A elevar el seu to de veu més del que és habitual, perquè si no, amb la mascareta no els senten.

Aquest jovent han aconseguit que l'estat emocional dels infants millori substancialment, retornant-los a la socialització, a la relació entre iguals, al contacte amb la natura... Han aconseguit que, la canalla que hauran estat sis mesos sense anar a classe, deixin enrere els tres mesos que van estar confinats a casa i perdin la por. Tot això i molt més abans de tornar a les classes el mes de setembre.

La seva actitud estoica, abanderada per la passió cap al lleure i els infants, lluny de la resignació, i plena de resiliència, crec fermament que no està sent prou valorada, al contrari. Com a col·lectiu jove del qual formen part, han estat sovint criminalitzats per conductes irresponsables que propicien el contagi del covid-19, i no, no és així senyors i senyores! Aquests nois i noies, han hagut de limitar les seves relacions i han comprès que, malauradament, aquest estiu el seu horari laboral no s'acaba quan marxen del casal, el campament o les colònies, sinó que tot allò que facin al llarg de la jornada pot contribuir a posar greument en risc la salut dels infants que tindran l'endemà. I qui ha sortit a aplaudir-los al balcó?

Sempre ho he cregut, però especialment aquest estiu, cal que posem en valor la gran feina que fan milers de joves dedicats al món del lleure educatiu. Des d'aquí, el meu aplaudiment cap a ells, i espero que també el vostre!