Pirineus28/11/2020

81 anys després

Per molt que alguns busquin evitar-ho la història sempre acaba sortint a la llum

Pau Chica
i Pau Chica

L'altre dia, mentre investigava a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, van entrar a la sala de consulta dues dones que venien de la Catalunya central. Eren una mare, de gairebé 90 anys, i la seva filla. Buscaven un familiar, pare i avi respectivament, que potser hauria mort a l'Alt Urgell on ell estava destinat com a guàrdia d'assalt la tardor de 1938. Malauradament no van trobar cap document que els permetés conèixer on podria estar enterrat ell i la incògnita segueix oberta. Elles tant sols volien saber on es troba un ésser estimat per poder-li retre homenatge sabent on descansa, víctima d'una guerra provocada per un cop d'estat feixista. La seva trista i colpidora història, per desgràcia, no és única. Son moltes, masses, les persones que encara avui no saben on son enterrats els seus familiars, el que esdevé una nova condemna que s'ha perpetuat durant dècades.

Afortunadament en els darrers anys s'han fet grans passes per homenatjar i rescatar de la condemna de l'oblit i la invisibilitat a les milers de víctimes del franquisme: la llei de la Generalitat de reparació jurídica de les víctimes del franquisme o les 650 fosses comunes trobades arreu de Catalunya amb de moment unes 3.000 víctimes localitzades, en son un bon exemple. Una de les darreres fosses, per cert, localitzada a Sorpe, amb 8 víctimes veïnes d'Isavarre.

Cargando
No hay anuncios

Però està clar que això no és suficient. Un país té un greu problema quan 81 anys després de la fi d'una guerra i 45 anys després de la mort del dictador al llit — potser això últim explica moltes coses — encara hi ha milers de persones enterrades en indrets fins ara desconeguts, víctimes del feixisme. I el que és encara pitjor, quan des de diversos sectors del mateix estat s'impedeixen investigacions, s'atura el finançament i s'evita la transparència sota la vergonyant màxima de no reobrir ferides.

Però per molt que alguns busquin evitar-ho la història sempre acaba sortint a la llum. I tardarà més o menys anys, però no hi ha cap dubte que aquesta acabarà condemnant aquells que avui la intenten amagar.