Gent del Pirineu
Pirineus13/03/2021

Anna Peraire i Kenya Nakamura: "Volem fidelitzar al client del Pallars i de moment la resposta ha estat molt positiva"

Guillem Lluch Torres
i Guillem Lluch Torres

Gerri de la SalL'Anna Peraire i el Kenya Nakamura han traslladat el restaurant de cuina japonesa que regentaven a Barcelona a una casa a tocar del pont romànic de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà. El Wagokoro va obrir les portes el passat mes de desembre en un petit espai on hi caben una desena de comensals que poden veure com en Kenya cuina el que menjaran. Fa unes setmanes, diversos mitjans ens fèiem ressò de la singularitat que la cuina japonesa aterrés a un petit poble del Pallars. Aquesta setmana els hem anat a veure i asseguren que la resposta de la gent de la zona està sent molt positiva.

Com va sorgir la idea d'adaptar la casa familiar per fer-hi un restaurant?

— Anna Peraire.- Aquesta era la casa dels meus avis i hi havia passat tots els estius de la meva infància i adolescència. Hi va haver un moment on a la casa ja no hi havia tanta vida com abans, perquè els avis ja no hi eren, i se'ns va acudir reformar-la i adaptar-la. Tot i que és petitona, té tres plantes i això ens facilitava el fet de dividir-la i habilitar la planta baixa com a restaurant i les plantes de dalt per a ús privat, per viure-hi nosaltres. Vam començar a fer el projecte i a finals de l'any 2019 ja el teníem a punt perquè les obres de reforma poguessin començar el març del 2020. Ens va agafar la pandèmia pel mig però al juny ja vam poder començar-les i aquest passat desembre vam obrir. En un primer moment, la pandèmia ens va retardar el començament de les obres però un cop vam començar, ens va empènyer a accelerar el canvi i fer-nos venir aquí abans del previst.

Cargando
No hay anuncios

Com ha estat l'experiència de marxar de Barcelona i aterrar a un poble petit com Gerri de la Sal?

A.P.- Fugíem una mica de la saturació de la gran ciutat, la contaminació, el soroll, l'estrès, d'entorns que han deixat de ser "humans", exagerant una mica. Buscàvem la proximitat de la natura, una vida més relaxada i, tot i que també estem treballant tot el dia, és un altre ritme. També perquè ens hem muntat un tipus de restaurant que s'adapta al que nosaltres volíem fer, és a dir que no volem servir com a xurros sinó estar tranquils amb els nostres clients, que vegin com cuinem, xerrar una mica, gaudir nosaltres i que gaudeixin ells. I tenir una cuina de restaurant amb vistes al riu i a la muntanya, amb llum natural... això a Barcelona no existeix.

Cargando
No hay anuncios

— Kenya Nakamura.- Jo estava fart de viure en una gran ciutat i volia buscar més tranquil·litat a la vida. El fet que aquesta casa estigués buida ens va fer veure que era una oportunitat per venir. Jo ja feia temps que coneixia Gerri, pel fet que la família de l'Anna és d'aquí i quan vivíem a Barcelona ja hi pujàvem tres o quatre cops l'any, de manera que ja conec més o menys la zona.

Com ha canviat el dia a dia, de Barcelona a aquí?

— K.N.- Aquí tot va molt lent, és molt tranquil i m'agrada molt, perquè no correm i per mi és ideal. Volem fer també un petit hort i intentem tenim més temps per passejar a la muntanya i fer altres coses que abans no podíem fer.

Cargando
No hay anuncios

Com ha estat l'adaptació i la rebuda?

— K.N.- Per mi que soc de fora, del Japó, no és cap problema adaptar-me. Aquí la gent, sembla que està encantada i jo també. A més, estem coneixent coses noves i gaudim molt.

Cargando
No hay anuncios

— A.P.- Fins ara la rebuda ens ha sorprès positivament, perquè no teníem cap referent a la comarca d'algun restaurant similar o comparable, i teníem una mica de por que potser no hi hauria bona acollida. També pensàvem que potser seria més fàcil atreure a la gent que ve de fora a fer turisme que no pas a la gent que viu aquí sempre, però no ha estat així. De fet, ens hem trobat amb aquests confinaments municipal i comarcal que només deixava venir a gent del Pallars i tothom que ha vingut ha estat entusiasmat, molt receptiu, molt positiu. Molt millor del què pensàvem. L'objectiu, de fet, era que la gent d'aquí gaudís i vingués, crear un client fidel de la zona, més que no pas de fora, tot i que evidentment també és benvingut i encantats que vingui. Igual que a Barcelona pràcticament no teníem turistes, tothom era o del barri o de la ciutat, aquí volíem fer això. No m'agraden els negocis que es munten només pensant en la gent de fora, perquè no pots ignorar a la gent que viu al teu costat. Per això era tan important que la gent d'aquí s'hi trobés bé i els hi agradés, poder fidelitzar el públic de la zona. El confiament comarcal té la seva part negativa, però de moment està permetent que la gent d'aquí ens conegui.

Cargando
No hay anuncios

Quin plantejament de restaurant i de cuina feu?

— K.N.- Com que cuino sol, és molt difícil tenir carta garantint una bona qualitat, de manera que fem un menú degustació de 10-12 plats. Cada dos o tres mesos vaig canviant els plats i els vaig adaptant en funció dels productes de temporada.