L'Alta Cerdanya manté una escola amb el català com a llengua vehicular
Una dotzena de famílies ha refundat l'escola Jordi Pere Cerdà de Sallagosa
SallagosaL'Alta Cerdanya mantindrà un curs més una escola amb el català com a llengua vehicular. Es tracta de la Jordi Pere Cerdà de Sallagosa, tot i que els seus impulsors actuals no són els mateixos que la van posar en marxa l'any 2012. L'associació que ha gestionat el centre des d'aleshores i fins a finals del curs 2019-2020 es va dissoldre a principis d'estiu, fruit dels problemes econòmics que va generar el fet de no cobrar les subvencions previstes per part de l'Estat francès i el govern català. Aquella situació va fer que l'equip docent no cobrés les últimes nòmines i que l'associació que gestionava l'escola anés a la liquidació.
Una dotzena de famílies, però, va voler intentar mantenir el projecte i van aconseguir que l'Ajuntament de Sallagosa els seguís cedint les instal·lacions on hi ha l'escola. El president de la nova associació que gestiona l'escola, Eduard Almestoy, ha explicat a l'Ara Pirineus que "crèiem que, tot i els problemes dels últims anys, sobretot econòmics, el projecte estava molt bé i s'havia d'intentar mantenir". Finalment, a principis de setembre 26 alumnes van començar les classes.
Almestoy explica que "hem tingut molts entrebancs, hem hagut de crear una nova associació i fer la feina d'un any en només dos mesos". Per poder començar el curs explica que "hem mantingut l'escola però hem canviat l'administrador". Pel que fa al model de centre, explica que aquesta és una escola lliure que treballa per projectes i que manté el català com a llengua vehicular, igual que l'anterior. Tot i això, i com a novetat, incorpora més hores de francès.
L'objectiu amb aquesta mesura, explica Almestoy, és doble. D'una banda, es vol intentar captar a més alumnes de l'Alta Cerdanya provinents de famílies on el català no és llengua vehicular. De l'altra, volen oferir un major nombre d'hores de francès i adaptar-se tant com sigui possible al temari francès per poder aspirar a ser un centre concertat per l'Estat. Tot i deixar clar que en cap cas deixarien de ser una escola amb el català com a llengua vehicular, aquest fet, assegura Almestoy, els permetria pagar els salaris de dos mestres. L'objectiu, al final, remarquen que és que els alumnes surtin dominant perfectament el català, el francès i l'anglès.
De moment, el finançament d'aquest primer curs l'estan obtenint sobretot a través de les quotes que paguen els pares i mares. Unes quotes que s'han doblat respecte al projecte anterior "per no ser tant dependents de les subvencions", explica Almestoy. A banda, també estan buscant altres vies de finançament "i volem mirar de fer cursos de català per a francesos i de francès per a catalans". A més, compten amb el suport d'alguna iniciativa solidària, com el d'un celler empordanès i aspiren a aconseguir també alguna subvenció de les administracions d'una i altra banda de la frontera. Almestoy, però, deixa clar que l'objectiu de la nova associació és que les subvencions no representin el gruix dels ingressos, per evitar que torni a passar el mateix que amb l'entitat precedent.
Pel que fa a l'equip docent, l'associació ha contractat a quatre persones, una professora de la Catalunya sud, dues treballadores de la Catalunya nord i una persona anglesa per oferir classes en aquest idioma. Entre el personal docent, però, no hi ha cap dels mestres de l'antiga escola. Almestoy assenyala que es tracta d'un projecte diferent gestionat per una associació nova i que, per tant, no se senten hereus dels deutes contrets per l'anterior entitat. A més, assegura que dels 26 alumnes que han començat el curs només n'hi ha 4 que provinguin de l'escola gestionada per l'anterior associació, de manera que "a la pràctica, és com si comencéssim de zero".
Decepció dels antics docents
El col·lectiu de mestres que formava part de l'antic projecte ha lamentat, a través del seu perfil a les xarxes socials, que no se'ls ha informat d'aquest nou projecte i que segueixen sense cobrar. Asseguren que no entenen que se'ls digués que no hi havia diners i que el projecte no podia tirar endavant i que ara se'n posi en marxa un altre de molt similar i a les mateixes instal·lacions.
En aquest sentit, lamenten perdre la feina en un projecte que van iniciar amb molta il·lusió l'any 2012, per intentar que l'Alta Cerdanya mantingués una escola amb el català com a llengua vehicular després del tancament de la Bressola de Càldegues.
