Aigua

En contra del que es pensa molta gent, a la Cerdanya no hi sobra l'aigua. És cert que som una comarca pirinenca i que la muntanya, especialment a finals de la primavera, és molt verda. Però no deixa de ser una veritat a mitges. Alguns llocs de la comarca, com la capçalera dels rius i les parts més altes de les muntanyes reben gairebé el doble de precipitació que la plana. De fet, si no fos pel sistema de séquies i de regadius artificials, la plana cerdana seria força seca.

Algunes poblacions, com és el cas de Puigcerdà, es beneficien de la séquia internacional que porta l'aigua del Querol, des de la seva captació a Riutés, fins als dipòsits d'aigua, on es tracta per la seva potabilització i també a l'estany, des d'on després es redistribueix per als pocs horts i camps que queden. Però la Cerdanya no és la Val d'Aran. Té un clima mediterrani d'alta muntanya amb una certa component de continentalitat. No té clima atlàntic i per tant, les precipitacions no sempre abunden.

Dic tot això, perquè cal cuidar l'aigua. Darrerament, els recursos hídrics de la Cerdanya s'han vist reduïts a causa de la gran quantitat del líquid element que requereix la fabricació de neu artificial, de les piscines de la plana o del reg dels jardins. Això, afegit als tradicionals prats de dall i a algunes explotacions de regadiu tradicionals, fan que la comarca pateixi especialment durant els mesos d'estiu.

L'aigua no sobra. Per això trobo força increïble que fa uns anys, un govern de la Generalitat de Catalunya ens la volgués arrabassar mitjançant un transvasament des del Segre al Llobregat, via túnel del Cadí. Només espero que la idea hagi quedat soterrada i que a cap ment privilegiada se li acudeixi de rescatar mai el projecte.