Com ens agradaria!

Somniar no costa massa si sabem el que volem, per això aquí esbossem alguns senyals del que volem i creiem possible més enllà dels desitjos que sempre són com una carta als Reis i que queden com a símbols de les nostres dèries. Ens agradaria que tots els anuncis programàtics -diguem-ne promeses electorals- referents al Pirineu es complissin en els termes exposats o si més no en els quatre anys possibles que creiem hauria de durar la legislatura, de manera que poguéssim avançar en aquells projectes "pensats i discutits" amb les bases territorials que cada grup o partit se suposa que té en aquest espai electoral que en diem Cerdanya.

Com ens agradaria que hagués arribat el temps del Pirineu i encetar un nou escenari d'activitats per proclamar que una vegada més - diguem que potser sigui l'única- s'haguessin complert els desitjos que ens han fet merèixer els grups polítics i que els pirinencs hi hem cregut com si fossin prou encertats.

Com ens agradaria que els grups de partit de l'Alt Pirineu i Aran també es posessin d'acord pel que fa a la política altpirinenca i així treure'n algun profit immediat, com per exemple una sola demarcació electoral; o trencar la divisió provincial per tal que la Cerdanya no quedi mig partida. Com ens agradarien inversions destinades a l'Alt Pirineu -perquè n'hi deuen haver de partides per invertir-hi oi?- i així donar un impuls a la sanitat, a l'ensenyament, a la política d'habitatges, perquè qui es vulgui quedar a viure al Pirineu trobi casa que no sigui destinada tan sols a ser llogada o comprada per turistes esquiadors, o per gent que hem anomenat de segona residència; igualment com ens agradaria, que algunes de les mancances socials, i culturals, mediambientals, de sostenibilitat, ferroviàries i de vies de comunicació per carretera i de renovació en els esquemes d'ajuda als petits pobles, que es veuen molt decantats a desaparèixer es puguin desenvolupar amb criteris racionals, que les escoles tinguin ajudes, que cada comarca pirinenca vegi com de real es fa la política que s'ha traçat.

Com ens agradaria que s'impulsessin polítiques d'unitat alt pirinenca i es fes entre les seves comarques una política d'unitat, que es parlés – allò d'escoltar, parlar, fer - ni que fos per una sola vegada; que la ruralitat no sigui menyspreable, però que amb ella es pugui viure; que tinguem clar que el patrimoni és una font d'inversió, que la cultura (també les llibreries) i les editorials, no siguin una extravagància; obrim les fonts de la investigació en matèries que es puguin desenvolupar al Pirineu i donar opcions als nostres joves que si bé han estudiat als centres urbans tornin a la muntanya per treballar en allò que han après i no es vegin en la necessitat de marxar definitivament.

Prendre consciència que les identitats pirinenques són font de progrés que estronquen amb la nostra història. Que la sanitat no sigui cosa que arribi amb pandèmies sinó que formi part de la política pirinenca com ho han de ser les comunicacions, la premsa, les revistes, els mitjans audiovisuals; que els polítics autòctons de qualsevol grup o partit parlin amb els pirinencs i que es pugui fer un seguiment de les tasques i programes a desenvolupar; que no tinguin por a rebre qui els pot tirar en cara les mancances i llur dèficit estructural.

Com ens agradaria, que tot això i més fos una tasca entre tots, homes i dones de la política pirinenca i gent dels pobles; ens cal una bona política de la possible vegueria i tenir com a norma que cal treballar al servei del nostre poble. Així sigui!