Actuar davant la pobresa

La pandèmia ens està deixant una societat amb unes dades de pobresa, extrema pobresa i pobresa infantil alarmants. Les desigualtats socials són cada vegada majors. Plou sobre mullat i les polítiques socials existents es mostren, més que mai, insuficients.

El passat mes de maig es va aprovar la prestació de l'Ingrés Mínim Vital amb objectius tan lloables com dotar a les persones vulnerables dels recursos econòmics per cobrir necessitats bàsiques, i acompanyar-les en el camí des de l'exclusió a la participació plena en la societat. L'al·luvió de sol·licituds, una plantilla insuficient, la manca de comunicació entre les diferents administracions, una excessiva burocratització, una tramitació telemàtica de certa complexitat i uns requisits de renda i patrimoni massa restrictius, ha comportat que només una mínima part de famílies que ho necessiten hagin rebut aquesta ajuda.

Però encara que s'aconseguís desplegar en la seva totalitat aquesta i altres prestacions, estaríem combatent realment i per sempre la pobresa? És el sistema de prestacions, subvencions i ajuts el model que ens ha de portar a la igualtat d'oportunitats?

Molts són els col·lectius que alcen la seva veu demanant canvis substancials en les polítiques socials i plantegen deixar de banda d'una vegada per totes un model basat més en una visió assistencialista, paternalista i caritativa enlloc d'anar a buscar l'arrel del problema.

Un nou paradigma per a les polítiques socials: la Renda Bàsica Universal

La pandèmia i les seves devastadores conseqüències en l'economia ha portat que ressoni amb més força la proposta de la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI) com a solució estructural per a l'eliminació definitiva de la pobresa i el patiment humà. Es tracta d'un ingrés universal, incondicional i suficient que aportaria una seguretat econòmica a les persones per poder subsistir materialment i així poder projectar plans de vida amb l'objectiu de realitzar-se i no només de subsistir.

Universal, per a tothom, amb caràcter preventiu, no cal trobar-se en situació de pobresa per cobrar-la, tracta a totes les persones per igual. Incondicional, no és incompatible amb altres fonts d'ingressos, no desincentiva la cerca de treball en el mercat laboral, al contrari, fomenta les vocacions. Suficient, posa en valor els treballs de cura i domèstics, els voluntariats, millora la vida de les persones en situació de dependència i evita els problemes d'ansietat provocats per la incertesa econòmica.

Molts es pregunten si hi ha recursos suficients per a una mesura d'aquest tipus. En aquest sentit val a dir que ens estalviaríem una gran quantitat de diners en les estructures actuals dels serveis socials; s'evitaria la picaresca i les corrupteles al voltant de la gestió dels subsidis; i molt probablement el major benestar de la població comportaria una menor despesa en salut, ja que l'ansietat i l'estrès estan relacionats amb la majoria de malalties. Però la pregunta clau és una altra...

Com volem distribuir els nostres recursos?

Volem prioritzar els interessos de tots o volem continuar afavorint a una minoria que s'ha apropiat de la gran part dels recursos? Sabem que l'1% de la població mundial acumula el mateix patrimoni que el 99 % de persones restants juntes, i que aquesta situació limita i entra en contradicció amb valors com la democràcia, els drets humans i l'ecologia. Veiem també com el món laboral pateix des de fa uns anys una transformació sense precedents: el veloç desenvolupament tecnològic i la mecanització ha creat grans borses de persones aturades a tot el món i la precarització de les condicions de treball ha deixat a moltes altres en la perversa situació de ser "treballadors pobres".

Davant d'aquesta situació, models més humanistes en l'economia basats en un repartiment més equitatiu dels recursos existents es presenten per molts experts com la solució per evitar el col·lapse del sistema i com a resposta per combatre el patiment humà.

La proposta de la Renda Bàsica Universal, que suposaria una revolució econòmica, social i humanitària, avança amb força arreu del planeta. Activistes de tot el món estan plantejant diferents accions per impulsar-la. A Europa, el passat mes de setembre es va posar en marxa una iniciativa que pretén aconseguir un milió de signatures als 27 països de la Unió Europea que permetrien traslladar el debat de la Renda Bàsica a les institucions comunitàries. https://rentabasicaincondicional.eu/ca/iniciativa-ciutadana-europea/

I és que d'això es tracta, que no fugim d'estudi de la pobresa, que no mirem a una altra banda, que no ens deixi indiferents el dolor de qui pateix. Cal que tots i totes ens convertim, en la mesura de les nostres possibilitats, en activistes contra la pobresa i plantegem debats i posem en marxa petites o grans accions amb l'objectiu d'aconseguir una societat on tothom tingui les oportunitats per trobar el seu lloc.

Carlota Valls Albiol és regidora de Compromís X La Seu i consellera de Compromís X Pirineu al Consell Comarcal de l’Alt Urgell