L'"indòmit" Boumort es promociona com a destinació turística sostenible

Creen una cooperativa per promoure aquest territori a cavall de l'Alt Urgell i els dos Pallars

Un moment de la presentació d'Indòmit Boumort, a Taús. / G.L.T.
Guillem Lluch Torres
28/09/2020
3 min

TaúsL'entorn del massís del Boumort, a cavall de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà és una de les zones del Prepirineu i el Pirineu menys conegudes i desenvolupades turísticament. Per tal de posar-la en valor, ajudar a difondre'n els atractius i, de retruc, permetre que diversos emprenedors del territori puguin viure-hi, tres empreses de la zona han creat la Cooperativa Boumort Indòmit Ecoturisme. Es tracta del refugi de Cuberes, al municipi de Baix Pallars, l'allotjament rural Cal Rossa, de Taús, al municipi alturgellenc de les Valls d'Aguilar, i l'empresa de guiatges a la natura Salvatgines.

Tot i que prèviament totes tres empreses ja col·laboraven, amb la constitució d'aquesta cooperativa han formalitzat un mecanisme de coordinació per tal de crear productes ecoturístics que ajudin a atreure visitants a la zona, sempre seguint criteris de sostenibilitat. Així doncs, han ideat tres tipus de producte -Boumort Natura, Boumort Salvatge i Boumort a peu- dirigits a diferents públics: des d'un àmbit familiar fins al turisme especialitzat en fotografia de fauna.

Tot plegat ho han donat a conèixer aquest dilluns en una presentació oberta a la premsa, les autoritats i professionals de diversos àmbits, com el turístic, per tal d'ajudar a difondre el projecte i començar a captar potencials visitants. Un dels socis de la cooperativa, Xavi Escribà, ha explicat que "totes les experiències es recolzen en el guiatge per tal de tenir una millor experiència del territori". A banda, es promou la sostenibilitat "tant mediambiental com de respecte a les poblacions locals, per no interactuar-hi negativament sinó donar-los valor". Finalment, assegura que s'ha optat per la forma de la cooperativa "perquè no es busca el benefici sinó el retorn al territori, de manera que els beneficis que generi el projecte es puguin reinvertir a la zona".

En aquest sentit, Escribà explica que les millores que pugui fer sobre el territori aquest projecte les decidirà la seva gent, "ja siguin projectes de recuperació patrimonial, de millora mediambiental o de recuperació d'espècies, per exemple". La primera aportació, de fet, assegura que ja s'ha fet i és la creació del conte del Boumort, un producte editorial escrit i il·lustrat per Vanessa Freixa, en el qual es basa una de les ofertes turístiques.

Tots aquests paquets turístics, de tres a set dies de durada, inclouen l'allotjament, els àpats, el guiatge i també el transport. Aquest es fa en un vehicle de vuit places -que és el nombre màxim de persones que s'accepten per fer cada activitat- i la idea és que els visitants deixin el seu cotxe a la Seu d'Urgell o a la Pobla de Segur i arribin a la zona del Boumort amb aquest transport compartit, per tal de reduir emissions gasos contaminants.

El projecte s'ha pogut desenvolupar, en part, gràcies al fet que la cooperativa va ser triada per participar en un Programa de Mentoratge promogut pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; i també a l'atorgament del Projecte Singular del Departament de Treball.

Taús ja té carretera asfaltada

La presentació d'aquest dilluns s'ha produït tot just pocs dies després que s'acabés l'asfaltatge del tram de carretera que encara no s'havia enquitranat, uns quilòmetres abans d'arribar a Taús venint de la Guàrdia d'Ares. Escribà ha remarcat que la millora de les comunicacions és una de les reivindicacions que fan des de fa molts anys. "Els nostres pares ja eren d'aquí i hem pogut veure com la de Taús ha estat de les últimes carreteres de Catalunya en asfaltar-se. S'ha arribat 40 anys tard, i això no és positiu, però estem contents que almenys hagi arribat", ha apuntat.

Ara, el que reclamen des del territori és que es millori la comunicació amb el Pallars, ja que actualment encara queden poc més de cinc quilòmetres entre Taús i el municipi de Baix Pallars que són de pista de terra, en unes condicions no gaire bones. "No demanem que ens construeixin una carretera tan gran com la que han fet des de la Guàrdia d'Ares, ja que cal ser sostenibles i no remoure tant la muntanya, però almenys una pista asfaltada que permetés passar sense haver d'anar amb un vehicle 4x4 amb una alçada de 20 centímetres per no tocar a terra aniria molt bé per la intercomunicació de la gent que viu aquí i també per a l'ús turístic", ha reblat Escribà.

stats