El triangle de referència de l’art rupestre a Catalunya

L’art rupestre és un dels llegats més fascinants que ens van deixar els nostres avantpassats. S’estima que arreu del món hi ha centenars de milers de jaciments amb art rupestre, i les troballes continuen i continuaran. Ara bé, només un petit grup d’aquestes mostres artístiques han estat reconegudes com a Patrimoni Mundial per la Unesco, entre les quals l’art rupestre de la façana mediterrània de la península Ibèrica. Escenes plenes de dinamisme i moviment que van canviar de forma innovadora la manera de narrar les històries, els mites i el seu imaginari de forma visual.

Per conèixer aquest fabulós patrimoni, a Catalunya es poden visitar diversos conjunts d’art rupestre, però hi ha un triangle màgic que ens permet acostar-nos a l’obra d’aquests artistes primerencs que van trobar en coves i abrics el millor llenç per donar sortida a la seva creativitat. Es tracta del triangle que conformen els conjunts de Montblanc, Ulldecona i el Cogul, tres espais on s’han fet descobertes molt interessants i que compten amb el valor afegit de disposar de centres d’interpretació de l’art rupestre (CIAR), espais de divulgació que permeten al visitant conèixer el valor documental i la importància històrica i cultural d’aquestes manifestacions artístiques.

El Cogul

Les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues) són un dels referents més destacats de l’art rupestre de l’arc mediterrani. Va ser el primer conjunt de pintures prehistòriques que es va documentar científicament a Catalunya –i el segon de la façana mediterrània peninsular–, i des del mateix moment en què es va descobrir, el 1908, ja es va convertir en un referent de l’art prehistòric.

El conjunt està format per una cinquantena de figures humanes i animals, corresponents als estils llevantí i esquemàtic. La composició més singular és l’escena amb la representació de diverses figures femenines que, en parelles, apareixen al voltant d’un home nu i amb el sexe exagerat. Una mena de cerimònia o ritual que s’hauria fet en diverses fases. L’escena, que podria estar relacionada amb el culte a la fertilitat, és única dins de l’art rupestre de l’arc mediterrani i ha donat ressò internacional a les pintures de la Roca dels Moros. 

La majoria de les imatges que s’hi han trobat són de l’època de transició entre el paleolític i el neolític, fa aproximadament entre 7.000 i 8.000 anys, i es calcula que la balma de la Roca dels Moros es va fer servir com a espai de culte durant uns 5.000 anys. Els darrers grups de caçadors-recol·lectors van deixar-hi les pintures llevantines i, posteriorment, les poblacions neolítiques en van prendre el relleu per dibuixar-hi figures humanes i d’animals corresponents a l’art esquemàtic. A banda de les pintures, el conjunt artístic es completa amb una sèrie de gravats i més de 256 signes d’inscripcions iberes, romanes i llatines. 

Un espai que ha estat àmpliament documentat, recentment, gràcies a un projecte de recerca impulsat des del Departament de Cultura i que va ser realitzat pel Dr. Albert Rubio i el Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l'estudi de les representacions d'art rupestre. Els dos investigadors han dut a terme importants aportacions en l'estudi i la significació de les pintures i gravats de la Roca dels Moros. Com explica Ramon Viñas, aquest és un dels conjunts situats més al nord d’estil llevantí figuratiu i naturalista, "amb figures estilitzades i amb una temàtica única en tot l’art rupestre llevantí; i això és el que el fa tan singular. Hi ha pintats grups de dones aparellades al voltant d’un home i hem pogut comprovar com moltes d’elles es van anar repintant al llarg del temps, de manera que no en sabem el número original. Figures pintades a partir d'una triple gamma cromàtica, de vermells, negres i, esporàdicament, blancs". 

Altres figures que apareixen a la Roca dels Moros són representacions de diverses espècies de fauna salvatge, com cèrvids, senglars o bous. Ramon Viñas destaca una de les escenes, "que està presidida per un cérvol mascle, al voltant del qual hi ha femelles i altres animals, com si el primer fos un símbol de fertilitat i regeneració. I per sobre d’aquests hi trobem un altre personatge masculí molt interessant, amb una funda peniana que sembla oferir a un senglar una sèrie d’instruments. No és una escena de caça, sinó un ritual vinculat a una divinitat faunística. I a la part central hi ha tres grans bòvids que prèviament havien estat gravats amb un traç fi i que es van començar a pintar en temps posteriors i amb diversos colors". Si en voleu saber més, no deixeu passar l’oportunitat de seguir una de les visites guiades que hi ofereixen.

Conjunt d’Ulldecona

Per la seva banda, els abrics de l'ermita d’Ulldecona, situats a la serra de la Pietat o de Godall, són un dels conjunts més significatius de pintures rupestres d’estil llevantí de tot Catalunya, un nucli que, per la dificultat de poder accedir a la majoria de les pintures, podem conèixer visitant el CIAR Abrics de l'Ermita, dissenyat per apropar als visitants les nombroses restes que els abrics atresoren.

El conjunt el formen 13 abrics pintats amb més de 400 figures, nou dels quals estan agrupats en 300 metres de cinglera i són molt pròxims a l’ermita de la Pietat, just on es localitza el CIAR. El conjunt va ser descobert per un infant, Juan Ruiz, el 1975, i ràpidament va començar a treballar-hi un equip d’investigadors com el mateix Ramon Viñas. "Parlem d’un conjunt de temàtica estrictament caçadora. Un seguit d’escenes que recreen totes les possibles estratègies de cacera".

Les últimes datacions fetes el 2008 per l’equip coordinat pel Dr. Ramon Viñas estimen que van ser pintades durant un ampli ventall cronològic que aniria de fa uns 9.000 a uns 7.000 anys; pintures amb fantàstiques escenes de cacera amb un clar estil narratiu, i també figures esquemàtiques-abstractes realitzades per societats d’agricultors i ramaders amb datacions molt més recents. Així, les pintures rupestres de la serra de Godall manifesten un món de creences i de relats mítics relacionats amb la cacera en què participen caçadors, possibles herois o personatges llegendaris, així com personatges rituals i diverses espècies d’animals propis de la zona en aquella època. Si voleu planificar-hi una visita, trobareu tota la informació aquí.

A banda d’aquests espais, el Dr. Ramon Viñas posa en relleu altres conjunts del país, com el de Capçanes, al Priorat, "que compta amb una escena única a l’art llevantí: la representació d’una matança", un mural de 27 figures que representen una matança o sacrifici humà, una temàtica molt particular en l'art llevantí que fa del conjunt una troballa única. O el de Cocó de la Gralla, a Mas de Barberans (Montsià), un conjunt format per 69 figures d'estil llevantí, on destaquen dues fileres d'arquers a la cursa, així com diversos animals i empremtes, que formen una possible escena de cacera. "Hi ha un personatge de cos esquematitzat molt interessant –diu l’expert en art rupestre–, que podria representar un ésser sobrenatural o mitològic i que presideix un espai estrany i on fa cap la comitiva d’arquers. És un contingut molt simbòlic, de caràcter cerimonial, com si fos un viatge al més enllà".