El patrimoni cultural català: 40 elements protegits per la Unesco

Catalunya compta amb una gran varietat d’elements culturals, tant materials com immaterials, que han rebut un reconeixement per part de la Unesco: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana, des de la Patum de Berga a la dieta mediterrània. Una quarantena d’elements que són una mostra de la gran riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

Al diari ARA, en col·laboració amb l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, iniciem una sèrie de reportatges per donar a conèixer tot aquest patrimoni únic i irrepetible. A partir de demà, cada divendres i dissabte al paper, publicarem aquesta sèrie que consta de 32 capítols. Ens permetran descobrir gran part d’aquest patrimoni, en un viatge pel país que ens ha de portar a conèixer l’arquitectura romana de Tàrraco, la tècnica de la pedra seca, l’ofici dels raiers, les esglésies de la Vall de Boí o els castellers. Un reconeixement que s’ha obtingut sovint després d’un llarg procés, en moltes ocasions col·laboratiu amb altres nacions, per posar en valor un patrimoni que cal preservar i divulgar.

Juntament amb els programes educatius, la protecció del patrimoni cultural és una de les actuacions més importants de la Unesco, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Així, el reconeixement com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per part de la Unesco constitueix una forma de promoció a nivell internacional que protegeix tant béns materials, ja siguin culturals o naturals, com béns immaterials.

Com s’obté aquesta distinció? Quin procés se segueix? Què suposa i què implica aquest reconeixement? Resolem aquests dubtes amb M. Mercè Costa Martorell, arquitecta i responsable de coordinació i avaluació tècnica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la direcció general del Patrimoni Cultural, i Roger Costa Solé, antropòleg del Servei de Recerca i Protecció de la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. 

Quins tipus de reconeixements hi ha?

Patrimoni Cultural Material. La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural reconeix tres tipus de béns:

1. Béns culturals: són els monuments, els conjunts o els llocs que posseeixen un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, l'art, la ciència, l'antropologia o l'etnologia.
2. Béns naturals: són els monuments naturals, les formacions geològiques o els llocs naturals que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista estètic, científic, de la conservació o de la bellesa.
3. Béns mixtos: són aquells que tenen elements culturals i naturals de valor universal excepcional. 

Patrimoni Cultural Immaterial: inclou pràctiques i expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com ara tradicions orals, arts escèniques, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la natura i l'univers, i sabers i tècniques vinculats a l'artesania tradicional. La finalitat de la Convenció de París del 2003, per exemple, és la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, el respecte del patrimoni cultural immaterial de les comunitats, grups i individus o la sensibilització a nivell local, nacional i internacional del patrimoni cultural immaterial. Per donar més visibilitat al patrimoni cultural immaterial, la Convenció estableix un sistema de dues llistes: la representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat i la del patrimoni cultural immaterial que requereix mesures urgents de salvaguarda. Un sistema que es completa amb el registre de bones pràctiques de salvaguarda. 

Quin és el procediment per atorgar el reconeixement?

El primer pas que ha de fer un estat és fer una Llista Indicativa, un inventari dels béns susceptibles de ser declarats Patrimoni Mundial en un futur. A partir d’aquí, es planifica en quin moment vol presentar cada proposta d'inscripció. En el cas de l'estat espanyol, cada any les comunitats autònomes en fan les propostes i és en el marc del Consell del Patrimoni Històric (format per un representant de cada comunitat, entre d’altres) on se’n selecciona una. Pel que fa a Catalunya, la proposta de candidatura ha d’haver estat avaluada i informada favorablement pel departament de Cultura de la Generalitat. Dit això, l’estat part és qui gestiona tot el procediment amb la Unesco. Això es fa amb un expedient de candidatura que es presentarà al Centre del Patrimoni Mundial, on s’examina el document i es verifica que tota la documentació requerida compleix els requisits formals exigits.

Quan l'expedient està complet, el Centre del Patrimoni Mundial el transmet als organismes consultius per a la seva avaluació. Aquest procés dura com a mínim un any i mig, abans que la candidatura sigui examinada per primera vegada pel Comitè del Patrimoni Mundial. A més d'estudiar en profunditat l'expedient de candidatura del bé elaborat per l'estat, els organismes consultius han d'examinar in situ el bé en qüestió per verificar el contingut de l'expedient. Amb aquesta visió, que completa la informació de l'expedient, els òrgans consultius emeten un informe que serveix de base en la valoració que sobre la proposta de candidatura faci el Comitè del Patrimoni Mundial, l'òrgan que adopta la decisió final.

Pel que fa al procediment per a les candidatures de béns immaterials, el procediment consta de tres fases: preparació i enviament, avaluació de la proposta i examen de les propostes per a la seva admissió. En el cas d’inscripció a la llista de salvaguarda urgent, es requereix als sol·licitants que demostrin que l'element proposat reuneix criteris com ara que requereix mesures urgents de salvaguarda perquè la seva viabilitat corre perill o que requereix mesures de salvaguarda d'extrema urgència perquè s'enfronta a greus amenaces, entre d’altres. Pel que fa a la inscripció en la llista representativa, cal demostrar, entre altres aspectes, que la inscripció de l'element contribuirà a fer conèixer el patrimoni cultural immaterial. Finalment, pel que fa a la selecció de bones pràctiques per a la salvaguarda, caldrà demostrar, entre altres punts, que el programa, projecte o activitat promou la coordinació dels esforços encaminats a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial a nivell regional, subregional i/o internacional.

Quins són els principals criteris de selecció?

Com explica M. Mercè Costa, perquè un bé esdevingui Patrimoni Mundial cal justificar que disposa de valor universal excepcional, "és a dir, que té una importància cultural i/o natural tan excepcional que transcendeix les fronteres nacionals i que presenta el mateix caràcter inestimable per a les generacions actuals i les futures de tota la humanitat". Per fer-ho, cal provar que respon almenys a un dels criteris de selecció fixats pel Comitè del Patrimoni Mundial, "que abasten des de la representació d’una obra mestra del geni creador humà fins a contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació in situ de la diversitat biològica".

En relació als criteris que segueix la Unesco per inscriure elements de patrimoni immaterial a alguna de les seves tres llistes, Roger Costa explica: "No prioritzen l’excepcionalitat, ja que es considera que en les expressions humanes de caràcter cultural no es pot establir una gradació. A part d’altres criteris més tècnics (que l’element estigui inscrit en un inventari, etc.), destaca el de la participació de la comunitat en l’elaboració de les candidatures".

En els darrers anys, la Unesco ha limitat la presentació de noves candidatures a estats que ja tenen molts elements inscrits, com ara Espanya. En aquest sentit, "fomenta les candidatures multinacionals (festes del solstici d’estiu del Pirineu, tècnica de la pedra seca i raiers ho són, per exemple)". "Cada candidatura multinacional està encapçalada per un dels estats que la integren, i computa com un element seu a efectes de presentació de noves candidatures. Així, Espanya ha pogut inscriure nous elements, perquè formaven part de candidatures multiestatals encapçalades per altres estats", exposa Costa.

Què implica aquest reconeixement? Quins compromisos comporta?

Pel que fa al Patrimoni Mundial, M. Mercè Costa diu: "Aquest reconeixement suposa un gran compromís amb la comunitat internacional. Significa acceptar que aquest patrimoni és de tots, dels d’aquí i dels de fora. És cert que els seus orígens venen de segles llunyans, dels avantpassats que van viure abans que nosaltres a la nostra terra, i que, en aquest sentit, l’estimem fortament perquè ens hi sentim arrelats. Però nosaltres som bàsicament els transmissors, els responsables de protegir-lo, conservar-lo, rehabilitar-lo i d’aprofundir en el seu coneixement per transmetre’l, en les millors de les condicions possibles, als nostres descendents, a les generacions futures, preservant la seva autenticitat i integritat".

Per la seva banda, Roger Costa precisa que, en principi, el reconeixement no està pensat per distingir expressions humanes excepcionals, sinó per "contribuir a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial, aconseguir que es prengui consciència de la seva importància i a propiciar el diàleg intercultural, posant així de manifest la diversitat cultural a escala mundial i donant testimoni de la creativitat humana". El cert, però, és que aquests reconeixements "proporcionen molta visibilitat als elements inscrits, amb tot el que això suposa (prestigi, turisme...). De fet, sovint hi ha interès per fomentar el turisme local, un fet que preocupa la Unesco perquè considera que la massificació turística, o simplement l’excés de participació de persones externes a la comunitat, pot desvirtuar la naturalesa d'una festa, per exemple", conclou. 

Pel que fa als compromisos contrets, cada quatre anys els estats han d’aportar un informe dels seus elements inscrits on ha d’explicar l’estat de l’element en qüestió i ha de demostrar que es tiren endavant les mesures de salvaguarda previstes a la candidatura presentada en el seu moment.