El Mèdol, la pedrera d’on va sorgir la Tàrraco romana

No podríem entendre la ciutat de Tàrraco i la seva monumentalitat sense fixar-nos en un indret situat a pocs quilòmetres de la ciutat: el Mèdol, que es trobava al costat a la Via Augusta i que avui tenim a tocar de l’autopista AP-7. Allà hi ha una de les pedreres que va abastir la ciutat. Un monument d'època romana que destaca per la seva espectacularitat, i en el qual una impressionant agulla de pedra que es conserva al centre de l'explotació és testimoni dels treballs d'extraccions que s'hi van fer. A banda de la del Mèdol, hi ha altres pedreres romanes conegudes entre la mateixa ciutat de Tàrraco i Roda de Berà, al llarg de la costa. Algunes van lligades a la construcció d'elements concrets, com la que va servir per a la construcció de l'Arc de Berà, o la que hi ha tocant a la vil·la dels Munts, a Altafulla.

Com va passar amb les principals pedreres tarragonines, va ser destinada majoritàriament a l'explotació de pedra calcària i d’allà se'n van extreure una gran quantitat de peces que eren de colors daurats i que, en gran part, estaven fossilitzades. Com explica Jordi López, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), "el Mèdol és un dels principals monuments romans de l’antiga Tàrraco": "Destaca especialment per la seva extensió, que s'estén per una superfície de 8 hectàrees en diferents àrees i fronts de talla. És la pedrera romana més gran de la ciutat i té una configuració característica que conforma un paisatge singular". En aquest sentit, cal remarcar que el conjunt del Mèdol compta amb una gran riquesa ecològica, ja que el fet que estigui enfonsat respecte al relleu original ha propiciat la creació d’un microclima que ha permès un extraordinari desenvolupament de la vegetació típica de la baixa Mediterrània. Tot plegat crea una atmosfera màgica que convida a passejar per l’interior de la pedrera, on gaudim d’un paisatge que combina arqueologia i ecologia. 

La pedrera va ser excavada durant els períodes tant de la República com de l'Imperi Romà, i, tot i que el material no era especialment adequat per a l'arquitectura més destacada de la ciutat, sí que va servir per al gruix de la construcció romana i més tard per a l'arquitectura medieval de Tarragona, com ara la catedral de Santa Tecla. Jordi López explica com era habitual que cada ciutat disposés de les seves pròpies pedreres locals, "per una qüestió simple d'estalvi". "Ara bé, no totes les pedres servien i, per tant, hi havia una tasca prèvia de tria d'aquelles zones que poguessin lliurar una pedra apta per a la funció que havia de desenvolupar", matisa.

Un tema a banda, comenta, "són les pedreres que proporcionaven materials petris de luxe, com els anomenats marmora, pedres altament decoratives pel seu cromatisme o brillantor, un cop polides". "En aquest cas hi havia tot un comerç al llarg i ample del Mediterrani. En el cas d'Hispània, només un marbre va gaudir d'un estatus així, el de la Cinta de Tortosa. Pel que fa a Tarragona, hi havia pedreres de l'anomenat marbre de Santa Tecla, una calcària local que es va utilitzar a la ciutat com a marmora ja en època romana i que fins i tot va ser exportat moderadament a algunes ciutats veïnes", explica.

A l’espai de la pedrera del Mèdol s'hi troben diversos sectors de la pedrera romana, alguns dels quals afectats per explotacions de mitjans de segle XX. Destaca, com explica l’investigador de l’ICAC, "l'àrea coneguda amb el nom de Clot del Mèdol (l’única que es pot visitar), d'una gran bellesa, que és una fondalada artificial amb les parets verticals tallades a la roca": "Al centre s'alça l'agulla, un pilar monolític de 20 metres d’alçada que marca el nivell inicial de l'explotació. Coneixem molt poques pedreres amb un element així. A més, al Clot del Mèdol s'hi poden observar una rampa d'accés, un santuari rupestre i diferents sistemes d'extracció de la pedra". Són uns sistemes que es poden observar a simple vista, ja que els blocs s’anaven extraient progressivament, formant uns esglaonaments. Un cop extrets, els blocs es retocaven per donar-los la forma desitjada i es preparaven per al transport, una operació que es feia fora de la pedrera, en una zona on avui encara trobem un turonet artificial fet amb les restes de pedra que es rebutjaven.

El trasllat de la pedra

Una de les grans preguntes que et fas quan visites el Mèdol és com portaven tota aquesta pedra a Tàrraco. L’arqueòleg Jordi López explica que "tradicionalment es pensava que el trasllat es feia per la Via Augusta, que passava pel costat mateix del Mèdol i duia directament a la ciutat". "No obstant, els darrers anys hem llançat la hipòtesi d'un trasllat per mar, que estava també molt a prop del Mèdol, a només 1 quilòmetre. A la platja de la Roca Plana hem estudiat un embarcador que pensem que estava relacionat amb la càrrega de pedra amb destí a la ciutat. El transport marítim era evidentment més ràpid i barat", afegeix.

La pedra extreta és una calcarenita bioclàstica constituïda per abundants restes fòssils de mol·luscs que presenta una textura molt porosa. Té tons ocres, entre grocs i vermellosos (per la presència de minerals de ferro). Resulta molt fàcil de treballar, "i sens dubte aquest va ser un dels principals motius per a la seva elecció", explica Jordi López. El que no és fàcil precisar és quant material es va extreure d'aquesta pedrera i en quines construccions es va fer servir. Diu l’arqueòleg: "Malgrat que coneixem l'extensió de la pedrera, hi ha zones que estan plenes de residus (restes de talla dels blocs), i per tant és difícil saber la quantitat de pedra extreta. Calculem que com a mínim van ser 150.000 m³. L'ús de la pedra Mèdol va ser molt extens en tota la ciutat i es va utilitzar sobretot en la construcció dels grans edificis públics, però també en construccions privades". 

Com que era una pedra molt porosa va servir bàsicament com a material arquitectònic, tot i que també en un moment inicial es va fer servir per elaborar escultures o bé inscripcions. López conclou que amb les excavacions arqueològiques que van fer des de l'ICAC l'any 2013 "es va determinar una primera gran fase d'explotació que va lligada a la construcció de la muralla de la ciutat (segle II aC) i una segona fase que es relaciona amb l'edificació del fòrum provincial (segle I dC)".