El laboratori de proves de la Sagrada Família

De la fructífera relació professional que van establir Eusebi Güell i Antoni Gaudí en van sorgir algunes obres que avui són patrimoni universal, entre les quals la cripta de la Colònia Güell, ubicada en el marc de la colònia industrial de Santa Coloma de Cervelló. En aquest espai singular es conserva un important patrimoni històric i artístic que és un exemple magnífic d’arquitectura modernista, amb trets tan característics del moviment com la utilització del maó vist com a reivindicació d’una arquitectura popular i tradicional catalana, a més de la incorporació de noves tècniques i nous materials constructius com el ferro o el trencadís de ceràmica.

Quan es va fundar la colònia, Güell va considerar imprescindible oferir als obrers un espai per al culte religiós. Inicialment es va disposar d’una capella a la mateixa masia de Can Soler de la Torre, residència d’estiu de la família, però aquest espai es va fer petit ben aviat i l’industrial va decidir encarregar a Gaudí la construcció d’una església de nova planta. Com explica Andrés Andrés, sociòleg, historiador i responsable tècnic del Consorci de la Colònia Güell, "passen deu anys des que Gaudí rep l’encàrrec fins que es posa la primera pedra, deu anys en què pensa com ho farà; per tant, deduïm que és un projecte important per a ell". El resultat és un edifici que resta inacabat però que "és important perquè és un dels primers edificis on assaja tècniques arquitectòniques que després aplicarà a la Sagrada Família. Per això sovint es diu que va ser el seu laboratori de proves".

Així, en aquesta església, l’arquitecte hi utilitza, per primera vegada i de forma unitària, les seves innovacions arquitectòniques. Tal com va dir el mateix Gaudí, si s’hagués finalitzat hauria estat “una maqueta monumental de la Sagrada Família”. En aquest sentit, a l’església, Gaudí utilitza els arcs de catenària que, alhora que minimitzen el problema de les càrregues, determinen l’ús de murs exteriors amb forma de paraboloides hiperbòlics. A més, com apunta Andrés, "arquitectònicament és novedós perquè és la primera vegada que construeix amb la tècnica esterostàtica, de manera que no dibuixa l’edifici sinó que fa aquesta maqueta penjada de l’inrevés i a partir de fotografies que li fa, les gira i a sobre hi va dibuixant el sistema de càrregues i com havia de ser l’estructura. La tenia penjada al seu taller, que estava situat a l’exterior de l’església, i allà, amb un sistema de cordills i sacs petits de plom, va donant forma a l’estructura".

Per ubicar el nou temple, Gaudí va escollir una pineda situada en el vessant del turó que domina la colònia, un punt elevat que completava els tres vèrtexs del triangle –els altres dos eren l’escola i la fàbrica– que acollia els més de 150 habitatges i equipaments socials i culturals que conformaven la Colònia Güell. Andrés Andrés assenyala que "és un edifici que està molt adaptat al terreny, ja que els diferents nivells de les naus s’adapten al pendent del turó i els materials són de colors i textures similars als del sòl i la vegetació". A més, tenint presents les característiques del terreny, dissenya una cambra de ventilació a la part posterior que serveix per aïllar l’edifici de la muntanya, de la mateixa manera que el paviment està elevat per evitar humitats.

Simbolisme i innovació

El 4 d’octubre de 1908 es va celebrar la festa de col·locació de la primera pedra de l’església, cosa que iniciava un camí que permetria a Gaudí provar tot un seguit d’innovacions arquitectòniques que són sublims. Si ens fixem en el porxo, per exemple, Andrés Andrés ens assegura que ens trobem amb "una de les joies arquitectòniques que té la cripta, ja que constructivament és molt complex" gràcies a l’ús d’aquesta tècnica "paraboloide hiperbòlica, una forma còncava i convexa a la vegada, que no s’havia utilitzat mai".

A banda, "hi ha un element simbòlic molt clar de caràcter religiós, amb referències a la Sagrada Família, als diferents actes litúrgics que té l’Església catòlica, amb la presència de creus de Sant Andreu o el fet que totes les finestres tenen sempre els símbols de l’alfa i l’omega". També són rellevants els tipus de materials que escull per a la construcció, que són materials de rebuig, com totxanes recremades, "i que va combinant per aconseguir tonalitats que s’integrin a l’entorn natural". De fet, Gaudí és un precursor de la utilització de materials de rebuig i de reciclatge, i la cripta n’està plena. "Les reixes de les finestres són les agulles dels telers i els bancs originals provenien de les fustes de les caixes d’embalatge de la fàbrica", explica Andrés. A més, la integració de l’edifici en l’entorn és un element clau, tant a partir dels materials com de les formes ondulades que té. 

A l’interior, la cripta tal com la coneixem avui és com la deixa Gaudí. Com precisa el responsable tècnic del Consorci de la Colònia Güell, "els vitralls encara no tenien el color, però ell havia deixat instruccions de què volia. Perquè aquest és un altre dels elements atractius de la cripta: quan tots els edificis religiosos tenen l’altar orientat a l’est per rebre les primeres llums del dia, aquí està orientat a nord, i això ho fa per poder jugar amb la llum que entri pels finestrals. En cada època de l’any i en cada hora del dia, la llum que entra pels vitralls il·lumina l’església d’una manera única i diferent. Això augmenta la sensació de recolliment, i més si tenim present que això, originàriament, havia de ser la cripta i que l’església aniria a sobre. El que no tenim clara és la funcionalitat que se li volia donar a aquest espai, tot i que principalment es va utilitzar per a enterraments".

Una obra inacabada

Del projecte inicial de Gaudí, que preveia una església amb dues naus, inferior i superior, rematada per diferents torres laterals i un cimbori central de 40 metres d’altura, només se’n va arribar a construir la cripta, ja que el 1914, quan Eusebi Güell emmalalteix, els fills agafen la direcció de la fàbrica i decideixen no seguir finançant la construcció de l’església. Davant d’aquesta decisió, Gaudí es retira del projecte i se’n va a la Sagrada Família, a la qual es dedicarà exclusivament. A partir d’aquí, entre 1914 i 1917 s’acaba d’adequar, tancant el sostre, i es fa la benedicció de l’església per poder fer els actes litúrgics a la cripta. I aquí, l’historiador explica que l’obra no s’ha continuat perquè "no sabem com Gaudí hauria acabat l’església. En el cas de la Sagrada Família ell sabia que no l’acabaria i va deixar moltes evidències de com s’havia de fer. Aquí només tenim alguns dibuixos (els originals són al MNAC) que no donen prou informació per saber exactament què volia fer, perquè els anava variant constantment".