Fòrum Provincial de Tàrraco: l’espai des d’on es gestionava tota la província

Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat de Tàrraco, l’espai des d’on es dirigiria la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa era el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa. Així, el Fòrum Provincial es va articular en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la part més alta, es va construir el recinte de culte i, a continuació, el fòrum, un espai públic en forma de plaça porticada que es va convertir en el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Més tard, en una tercera terrassa s'hi va construir el circ, que va completar el conjunt monumental. Com explica el director del Museu d’Història de Tarragona, l’historiador Cristòfor Salom, "ens hem d’imaginar que aquest espai estava format per enormes places amb tota una estructura arquitectònica de tres gran espais situats esglaonadament. A la part més alta hi hauria una plaça porticada, amb els temples, dedicada al culte imperial, el culte a la deessa Roma i als emperadors divinitzats; després tindríem una altra plaça, situada en un nivell més baix, que molt probablement és la plaça porticada més gran de l’Imperi. Parlem d’una gran zona enjardinada amb estanys d’aigua i que associem a l’administració i a l’autorepresentació política de les elits de les 300 ciutats que formaven la Hispània Citerior".

La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província i s'hi trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat). Per facilitar l'accés als diversos sectors de l'edifici es van habilitar una sèrie de torres laterals que van servir de caixes d'escala. Tot un complex que s'articulava d'una forma unitària a través d'un eix de simetria que enllaçava el temple de culte amb el pulvinar del circ mitjançant una via processional que creuava longitudinalment la terrassa intermèdia. A banda i banda d'aquesta via es distribuïen tota una sèrie d'estàtues, la majoria de les quals es van dedicar als flàmines imperials (sacerdots encarregats del culte imperial) després d'abandonar el càrrec anual. Avui només se’n conserven els pedestals. 

Per fer-se una idea de l’espai que ocupava el Fòrum Provincial, cal fer una aturada a la plaça del Pallol, on les parets de l’edifici de l’antiga audiència provincial amaguen els secrets del que va ser el Fòrum, ja que a l’interior hi trobem importants restes romanes. Una passarel·la transparent permet passar sobre l’àrea excavada. A dins es veu una de les dues torres angulars que tenien com a funció comunicar el circ romà amb els diferents nivells de circulació del Fòrum Provincial. També hi podem veure una gran porta romana amb unes escales. Les primeres van ser restituïdes amb marbre i de les altres només en queden els fonaments. També es poden observar alguns dels murs de la torre parcialment conservats, on es fa evident que es va construir amb grans carreus perfectament encaixats entre ells. L’antiga audiència es va aprofitar com a element defensiu el segle XII, formant part de la gran muralla medieval. També com a castell del Bisbe de Vic i seu del Consell de la Ciutat. Tot i això, l’edifici més característic de la plaça és la volta romana, així com el gran mur romà que està tallat per a l’accés a la plaça, format exclusivament per grans pedres encaixades entre elles, seguint la tècnica coneguda com a Opus quadratum. En aquest mur, que era el que tancava la plaça del Fòrum, s’obre una porta romana de 4 metres d’alçada amb un arc que, originàriament, facilitaria l’accés a la volta, en un sector ja inexistent.

El Fòrum Provincial va deixar de funcionar estructuralment a principis del segle V i, pel que fa a l'arquitectura, la major part dels edificis altimperials van entrar en un procés continuat de desmantellament de murs i materials que van ser reutilitzats en la construcció dels edificis civils i religiosos de la Tàrraco tardoromana i medieval. Salom apunta que "a partir de l’antiguitat tardana, la població es trasllada de la zona mitjana que havia ocupat inicialment per formar, d’una banda, el barri portuari, i de l’altra, un barri que ocupa els antics edificis provincials de la part alta. Aquesta reconversió en zona d’hàbitat permet conservar les estructures antigues molt integrades dins del teixit urbà medieval i modern".

Recinte de culte

A la part alta del Fòrum Provincial, a l’espai ocupat avui per la catedral de Tarragona i les cases dels carrers del voltant, és on se situava en l'època romana el recinte de culte del Fòrum Provincial, presidit pel Temple d’August, que va ser construït en la primera meitat del segle I dC. Més endavant, el recinte es va engrandir amb una gran plaça porticada de dues hectàrees, i als pòrtics s’hi obrien cambres destinades al culte. A l’extrem de la plaça es va ubicar un segon temple, una gran aula, part de les estructures de la qual es conserven dins de la catedral. Josep Maria Macias, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), explica que del temple de culte a l’emperador August "només en queden els fonaments, ja que la pròpia construcció de la catedral en va eliminar tot vestigi. Però la monumentalitat d’aquest complex no se cenyeix només al temple d’August, ja que hi havia un segon temple a la part superior i tot plegat en una gran plaça porticada de gran rellevància". En aquest sentit, l’historiador Cristòfor Salom apunta que ens hem d’imaginar tot aquest espai "decorat amb marbre italià de Carrara, amb una gran qualitat decorativa pròpia dels tallers imperials. Estem parlant d’una arquitectura i decoració de primer ordre que no trobarem en altres ciutats de l’entorn".

Macias treballa des de fa anys en un projecte de recerca al complex de la catedral de Tarragona que, com explica, "ocupa la tercera part de l’antic recinte de culte. La nostra feina persegueix dos grans objectius: fer recerca sobre el recinte de culte i sobre la seva transformació en l'època visigoda i medieval, i, d’altra banda, aportar tot aquest coneixement per a la transformació del nou Museu Diocesà, que està en fase de renovació". Es busca que el museu sigui una finestra oberta del patrimoni eclesiàstic i, alhora, el millor indret on explicar l’evolució del substrat romà i imperial. Com apunta Macias, "de tot aquest llegat, en les excavacions fetes els darrers anys s’han pogut localitzar el mur del recinte religiós, i bases de columnes i pilastres, capitells i inscripcions".