La dieta mediterrània: un estil de vida

La dieta mediterrània va ser inclosa com un dels elements de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 2013, atenent una candidatura conjunta que van liderar Xipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, el Marroc i Portugal. Un reconeixement que depassa allò que posem al plat i que comprèn un conjunt de coneixements, competències pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats amb els cultius i les collites agrícoles, la pesca i la cria d'animals, i també amb la manera de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments. 

Xavier Medina és catedràtic dels estudis de ciències de la salut i director de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC, l'objectiu de la qual és promoure, mitjançant la investigació i l'educació, la comprensió dels aliments com un element social i cultural. Explica que parlar de dieta mediterrània "vol dir parlar de diverses coses": "Habitualment parlem de salut, ja que aquest discurs és el que es va anar imposant des de mitjans del segle XX, lligat al tema de la salut cardiovascular (el concepte dieta mediterrània va ser definit als anys 60 pel professor Ancel Keys, que va investigar la relació entre hàbits alimentaris i malalties cardiovasculars). Ara bé, amb el transcurs dels anys ha anat agafant un caire més cultural. Quan se la reconeix Patrimoni de la Unesco comencem a parlar ja d’una altra cosa, de la nostra manera de relacionar-nos quotidianament amb l’alimentació. Ja no parlem només de receptes, d’aliments o de salut, sinó d’estils de vida lligats a l’alimentació". 

I és que la dieta mediterrània és, certament, un estil de vida equilibrat que recull receptes, formes de cuinar, celebracions, costums, productes típics i activitats humanes diverses. Com precisa Xavier Medina, "és la manera que tenim de relacionar-nos amb l’alimentació en un entorn com el nostre, el dels països mediterranis, amb punts de coincidència en relació al clima, amb cuines que tenen punts de contacte, amb maneres de cuinar i de consumir que estan relacionades. I va més enllà, ja que també hi ha un punt de vista cultural comú en relació a tota la cadena alimentària, des de la producció i la distribució fins al consum i les maneres de menjar". 

Una manera de viure

En aquest sentit, la Unesco va reconèixer que l'acte de menjar junts és un dels fonaments de la identitat i la continuïtat culturals de les comunitats de la conca del Mediterrani. És un moment d'intercanvi social i de comunicació, i també d'afirmació i renovació dels llaços que configuren la identitat de la família, el grup o la comunitat. Així, aquest element del patrimoni cultural immaterial posa en relleu els valors d'hospitalitat, bon veïnatge, diàleg intercultural i creativitat. A més, exerceix un paper essencial de factor de cohesió social en els espais culturals, festes i celebracions, pel fet d’agrupar gent de totes les edats, condicions i classes socials. El director de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC destaca que aquest "és un dels aspectes que es posen en relleu, ja que, als països mediterranis, el fet d’asseure’s a menjar plegats és un dels millors moments per a la comunicació social". "Al voltant d’una taula parlem determinades coses en un context més pacífic; el menjar és un moment social i, per tant, acostumem a compartir-lo", afegeix.

El paper cabdal de les dones

Aquest concepte ampli de dieta mediterrània també abasta àmbits com l'artesania i la fabricació de recipients per al transport, conservació i consum d'aliments, com ara plats de ceràmica i gots. A més, posa en relleu el paper fonamental que han jugat les dones en la transmissió de les competències i els coneixements relacionats amb la dieta mediterrània, salvaguardant les tècniques culinàries, respectant els ritmes estacionals, observant les festes del calendari i transmetent els valors d'aquest element del patrimoni cultural a les noves generacions. 

En aquest sentit, Xavier Medina reflexiona sobre el fet que "la tasca alimentària a nivell domèstic ha estat tradicionalment emmarcada en el camp femení, per això fins ara se li ha donat tan poca importància. Les dones han jugat un paper cabdal en la preservació de tot aquest patrimoni i per fi ara s’està posant una mica en valor, tot i que encara no està prou reconegut".

Per la seva banda, els mercats locals d'aliments també tenen un paper fonamental com a espais culturals i llocs de transmissió de la dieta mediterrània. Aquí, Medina reivindica tornar a donar relleu als mercats, ja que això significarà que tornem a tenir produccions locals més properes, "on els mercats tornarien a ser el sistema més adequat de distribució; avui en dia, però, molts mercats urbans són encara només espais de revenda i importació". En aquest sentit, el catedràtic dels estudis de ciències de la salut reivindica la connotació de salvaguarda que implica el reconeixement de la Unesco i alerta que cal protegir la cadena alimentària des dels seus orígens: "Si no protegeixes l’origen d’aquests productes, si la distribució no és l’adequada, els productes no estaran en el seu moment ni en el seu preu més òptim. Cal protegir tota la cadena, s’ha d’observar com un tot, i aquesta és una tasca que no s’està fent prou bé", conclou.