Comunicació i identitat a toc de campana

Les campanes i els campanars són elements de referència del patrimoni cultural, festiu i sonor de Catalunya i el toc manual de campanes és tradició en localitats d’arreu de Catalunya i també d'Espanya. És un so que ha contribuït a estructurar la vida local amb el pas dels segles i que, en funció de les necessitats pròpies de cada comunitat, ha evolucionat de forma diferent, tot i que mantenint una base comuna. Sempre han existit una gran diversitat de tocs locals, ordinaris i extraordinaris, i cada poble ha anat mantenint els seus tocs característics, que s’anaven transmetent de generació en generació de campaners, sigui per via oral o a través de les consuetes, unes relacions escrites que recullen la tipologia de tocs segons les celebracions. 

No és fàcil datar amb exactitud l'origen de les campanes, però sabem que el seu ús en civilitzacions molt diferents i llunyanes en el temps confirma la permanència generalitzada al llarg de la història. Són segurament el so humà més antic que podem escoltar de la mateixa manera que el van escoltar els nostres avantpassats. "Hi ha alguna cosa màgica en el llenguatge de les campanes que ha quedat en el substrat de les persones. Com els agrada recordar als campaners de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, el dia que va fer un any de l’atemptat de les Rambles van tocar campanes a morts, i molta gent va entendre el sentit del toc sense necessitat de cap altra explicació", exemplifica Ramon Gené Capdevila, president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya.

El 30 de novembre del 2022 es va aprovar la inclusió del toc manual de campanes com a nou Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Com apunta Ramon Gené Capdevila, tot el món campaner valora "molt positivament que els tocs manuals de campana rebessin aquest reconeixement", ja que feia temps que hi treballaven. I afegeix: "Però és important assenyalar que la inclusió a la llista no és l’objectiu o el final de la nostra tasca, sinó un nou principi o un revulsiu que ens ha de servir, fonamentalment, per donar un nou impuls a les colles de campaners existents i per animar nous campaners i campaneres a sumar-se a aquesta tradició cultural de primer ordre, i perquè des de totes les administracions, institucions i entitats, així com des de la societat civil en general, es valori aquesta manifestació de cultura popular tan important i que ens estimem tant".

Patrimoni viu

Els tocs de campanes són un patrimoni viu i que aporta sentiment d’identitat i comunitat. En aquest sentit, Gené explica que, més enllà de ser un instrument musical de percussió, "la campana és, fonamentalment, un mitjà ancestral de comunicació que, avui dia, perviu com a tradició cultural". "Nosaltres sempre diem que la campana és un nexe i un facilitador de la vida comunitària, un mitjà de comunicació immediat i eficaç que marca i estructura el temps —el quotidià i l'extraordinari—, que subratlla els moments de celebració i els fets extraordinaris o tràgics", diu. Així, apunta, "els tocs de campanes van lligats a un espai, a unes persones i a un coneixement molt antic. Fonedors que creen campanes, sacerdots que les beneeixen, campaners que els donen veu i una comunitat que les escolta i interpreta". I afegeix que "la seva conservació i transmissió a les futures generacions també passa per la utilització i la recuperació dels tocs manuals".

Parlem d’un llenguatge particular que s’ha anat gestant influït per factors diversos, com el mateix fet de disposar de més o menys campanes o que aquestes fossin més o menys grans, fet que provoca que, encara que els tocs siguin nominalment els mateixos, presentin una gran varietat en la seva forma d’execució. Com explica el president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, "els diversos tocs es diferencien segons la mateixa nota de les campanes amb què compta el campanar i la forma de tocar-les: repic (si belluguem el batall de la campana) o ventar (si belluguem la campana sencera). I a partir d’aquí, depenent del nombre de campanes que utilitzem, etc."

L’aportació catalana

La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya compta amb un centenar llarg de socis, tot i que de campaners a Catalunya n’hi ha molts més. Les colles més destacades les trobem a Tarragona –a la catedral–, Cervera, les Borges Blanques, Santa Maria del Pi de Barcelona o Santpedor, on han agafat el relleu generacional tres campaneres joves. Des de finals del segle XX han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner. Així ho demostra la trobada de campaners de Catalunya, a Os de Balaguer, instaurada l'any 1988 com un espai de trobada i de reivindicació. Finalment, si hi ha una aportació catalana al panorama de la campanologia, és el toc festiu característic a Catalunya –brandar, aixecar i posar a seure les campanes–, que comporta que les campanes grans no voltegin sinó que se sostinguin a l'inrevés, amb la boca mirant enlaire, fet que s'anomena lloant a Déu o a seny del Senyor.