Casa Vicens: la gènesi del Modernisme a Catalunya

La Casa Vicens és, probablement, una de les edificacions més desconegudes pel gran públic de les que va fer Antoni Gaudí, probablement pel fet que no va ser fins al 2018 que va obrir les portes al públic, després d’un ampli treball de rehabilitació i museïtzació per part de la Banca Mora, actuals propietaris de l’edifici. En tot cas, mereix una visita pel fet de ser la primera casa residencial que va dissenyar l’arquitecte i on ja trobem l’essència del seu univers particular, amb els elements constructius, decoratius i simbòlics que seran recurrents en tota la seva obra posterior. Com explica el director de la Casa Vicens, Emili Masferrer i Fons, "visitar la casa permet veure un Gaudí poc habitual. Aquí hi veiem línies rectes, per exemple, molt poc freqüents en la seva obra posterior, però també podem comprovar com mentre en altres edificis veiem un Gaudí molt transgressor en l’estructura, aquí l’estructura és més convencional tot i que l’ornamentació és molt característica i atrevida".

Va ser el 1883 quan Manuel Vicens i Montaner va confiar al jove arquitecte el projecte de la seva residència d’estiu a l’antiga vila de Gràcia, una casa que s’emmarca en un gran jardí on la natura i l’aigua són protagonistes. La casa, de dimensions força reduïdes, es consolida com un element més d’aquest paisatge natural. Hi va viure la família Vicens durant uns anys, fins que la van vendre a la família Jover, que en va ordenar una ampliació de la qual Gaudí no es va voler fer càrrec i que va realitzar Joan Baptista Serra. Des d’aleshores i fins al 2014 serà residència familiar, i aleshores és quan la nova propietat l’adquireix i inicia el procés de rehabilitació i un projecte museogràfic "que busca retornar la casa, al màxim possible, al projecte original de Gaudí", explica el director de la Casa Vicens. Es fa tota una feina de recerca i documentació per determinar quin era l’estat original, "fins allà on es pot, perquè no hi ha gaire documentació, i per tant tota modificació la fem seguint únicament allò que sabem del cert. Per exemple, no hi ha mobiliari perquè no tenim evidència de quin tipus de mobles hi havia quan Gaudí dissenya la casa, i es va prescindir de molts elements que sabíem que s’havien introduït posteriorment, com per exemple a la icònica sala de fumadors, hi havia un llum molt bonic que sabem del cert que no era del moment original i que vam retirar".

Un jardí amb casa

Casa Vicens és, doncs, la primera casa que dissenya Gaudí i, d’alguna manera, apunta Emili Masferrer, "inaugura la seva obra, ja que hi va fer servir alguns elements i alguns recursos arquitectònics que després passaran a formar part del seu llenguatge i que veurem en altres de les seves construccions, com la influència de la natura". De fet, aquest és un dels trets més significatius de la casa, ja que les façanes estan esquitxades de flors i els sostres interiors i les parets estan plens de vegetació. "És la natura feta arquitectura i la casa esdevé part del jardí. Gaudí té molt present que és una casa d’estiueig i, com a tal, hi ha molta sincronia amb la part exterior. Les finestres estan pensades per estar obertes i fer la sensació que el jardí entra a la casa", una sensació que s’accentua amb els motius vegetals de la decoració interior. A banda, com apunta el director de la Casa Vicens, en la construcció de la casa Gaudí comença a fer ús de materials que seran molt habituals en ell, com la ceràmica, així com el fet de recuperar les arts artesanals, tret tan propi del Modernisme. 

Si pensem en el projecte original i l’envergadura del jardí, s’entén molt millor que ara fins a quin punt la casa és un element més del jardí, que és l’eix central del projecte. "En el projecte original –explica Emili Masferrer–, l’edificació era relativament petita respecte al jardí. Als anys 60 es van vendre part de les parcel·les del jardí i la casa ara ha quedat encapsulada. Però en el projecte original el jardí tenia molt més pes que la mateixa casa. L’arquitecte dissenya una casa que s’adigui al jardí i no a l’inrevés". Un jardí magnífic que comptava amb una font en forma de cascada que avui podem veure reproduïda al Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat i que tenia com a funció principal refrescar l’ambient.

Una casa plena d’enigmes

La Casa Vicens amaga molts enigmes que serà difícil que es puguin resoldre, ja que, malauradament, no hi ha gaire documentació al voltant de la casa. Enigmes que, de fet, inclouen també la família Vicens, de la qual se’n sap relativament poc. En tot cas, en relació a la casa, la visita ens descobreix moltes coses, alhora que ens planteja interrogants molt interessants. 

A la part inferior de la casa hi havia un soterrani, on originàriament es localitzava la carbonera, sota un sostre de volta catalana que s’ha recuperat. Just a sobre, sobre el nivell d’accés, la planta baixa allotjava les dependències d’ús diürn, el que es coneix com a planta noble, amb el menjador com a espai central i, al voltant, la tribuna coberta com a galeria, una sala de fumadors i l’espai del rebedor. "El menjador és la sala més pública, on la família rebia els seus convidats i per això és la que està més profusament decorada", explica Emili Masferrer. Una sala que s’articula al voltant d’una llar de foc, que Gaudí fixa com a punt de trobada familiar, i que just al costat té la sala del fumador, "la més icònica de l’edifici".

Aquí al menjador podem constatar com la innovació en Gaudí no sempre consistia en crear coses noves, sinó també donar nous usos als usos existents. "La tècnica de la paret és l’esgrafiat, que era molt habitual als exteriors i que Gaudí porta a l’interior. A banda, tots els sostres i parets estan decorats amb motius florals, de manera que la natura es converteix en arquitectura, difuminant els límits entre l’interior i l’exterior". També mereix atenció la tribuna coberta a la qual s’obre el menjador, amb un sortidor de marbre que garanteix la frescor de l’espai. Menció especial, com dèiem, per a la sala de fumadors, un espai de recolliment i oci que evoca un veritable oasi oriental.

A la primera planta se situa la part privada de la casa, amb tres habitacions i un bany, de nou decorats amb motius vegetals i plenes de simbologia. Les habitacions estan comunicades per uns enginyosos distribuïdors que unien els diferents espais amb un joc de portes que van permetre prescindir de passadissos, evitant la pèrdua de metres quadrats que eren especialment necessaris en una casa de dimensions relativament reduïdes. Així, aquest joc de portes permet connectar dues habitacions amb el bany, que està distribuït en dues cambres, la primera de les quals amb la zona de bany, mentre que la segona compta amb un armari i amb un excusat a porta tancada per a l’inodor, sempre preservant la intimitat dels diferents espais.

Pel que fa a l’habitació principal, com explica Emili Masferrer, té els seus enigmes amagats. "Al conjunt de la casa veiem com cada sala té una decoració a les parets i una al sostre, però a l’habitació principal hi trobem dues decoracions diferents a parets i sostre, cosa que podria fer pensar que aquest espai podia haver estat separat en algun moment amb algun tipus d’envà". Podríem pensar que inicialment estaria concebuda com una habitació amb dues estances diferents, probablement per separar parcialment el dormitori de la parella, "tot i que és una teoria que, com altres de la casa, no es pot certificar perquè no hi ha documentació que l'avali", apunta.

Finalment, a la part superior de la casa hi ha les golfes, que estaven dedicades a les tasques domèstiques i al servei. "Aquí desapareix l’ornamentació i ens trobem amb un espai diàfan i molt ventilat, molt inspirat en la masia tradicional catalana", diu Masferrer. I al capdamunt un terrat que també té la seva rellevància, ja que és el primer terrat transitable que fa Gaudí "una proposta que no era habitual en aquella època". Un terrat que es converteix en mirador i espai de recolliment, gràcies a uns minarets on t’hi pots asseure, que beuen de la tradició islàmica, "i al petit caminet de ronda que et permet resseguir el perímetre de la casa des del terrat, un recurs que també va fer servir a la Pedrera i a la Casa Batlló i que ennobleix aquest espai", conclou.