La Torre del Rellotge: ni rastre del far per al qual es va construir

La Torre del Rellotge és un dels elements arquitectònics més antics del port de Barcelona que es conserven. Situada al Moll de les Balears, és de planta quadrada, d’estil neoclàssic. Inicialment es deia Torre de la Llanterna: va ser erigida el 1772 per acollir un far a dalt de tot, per indicar l’aleshores entrada del port. El port s’havia ampliat perquè havia quedat petit, ja que l’activitat no parava de créixer i sovint els temporals l’omplien de sorra. En una ocasió fins i tot es va formar una barrera de sorra que impedia entrar i sortir del port.

Però ben aviat, a la segona dècada del segle XIX, es va ampliar de nou el port. Es va fer l’aleshores anomenat Moll Nou, nom que s’ha mantingut fins avui per designar el que és el moll més antic del port. Sí, ara el Moll Nou és el més vell.

"L’ampliació va deixar la Torre de la Llanterna a l’interior del port i li va fer perdre la seva funció de far d’entrada al port. Un petit i simple far es va aixecar a l’extrem del Moll Nou", em comenta Joan Alemany, autor del llibre El port de Barcelona. Paral·lelament, l’entorn de la torre va anar-se atapeint d’elements industrials i comercials i de vies de ferrocarril (part de la mercaderia que pujava i baixava als vaixells es transportava amb tren).

Havent perdut la funció per a la qual va ser construïda, la torre va estar a punt d’anar a terra a principis del segle XX. "Els enginyers de l’època volien modernitat, però alguns vocals de la Junta d’Obres del Port van defensar que es mantingués dreta, adduint el seu valor artístic i històric. El que sí que es va enderrocar van ser els edificis de Capitania Marítima –l’organisme que té cura de la circulació de vaixells dins del port– i de Sanitat, que eren a la base i a l’entorn de la torre", m’explica en Joan. "I quin paper té Sanitat, al port?". "Molt important. Moltes epidèmies venien per mar. Abans, les persones infectades no podien desembarcar lliurement, sinó que havien d’anar a llatzerets. Sanitat també vetllava per la bona salut dels aliments que entraven al port i la dels animals, que no portessin cap malaltia contagiosa. De fet, encara hi ha aquestes mesures, amb els aliments i els animals... Amb les persones, només ha passat, recentment, en part, amb el covid".

De far a rellotge

El 1911 es va col·locar a la torre l’actual rellotge, de dos metres i mig de diàmetre, amb quatre esferes –una per cada cara– també a dalt de tot. Així, l’anomenada Torre de la Llanterna va passar a ser Torre del Rellotge, que és com se la coneix actualment.

Pugem per una escala interior de la torre fins a la balconada que l’envolta. Just a l’entrada hi ha la maquinària antiga del rellotge. En realitat no hem pujat gaire, però n'hi ha prou per guanyar vista. Al nostre entorn ens acompanya un anar i venir de camions que arriben buits i s’enduen peix en caixes amb gel, fabricat aquí mateix.

Tenim també a tocar iots de gran luxe, que tenen el blanc com a color predominant. En una d'aquestes naus impressionants hi veig tan sols una persona que neteja. M'imagino que es deu passar tota la jornada fent aquesta tasca i que, quan ha passat el drap pel piano bar o ha renovat l’aigua del jacuzzi, ja ha de tornar a començar.

La Torre de la Llanterna, ara del Rellotge, ha estat protagonista de dos esdeveniments importants per a Barcelona. El primer, de transcendència universal: es va utilitzar com a punt de referència en la mesura del meridià entre Dunkerque i Barcelona per determinar la longitud del metre. Es va triar aquesta torre com a punt de mesura perquè aleshores era un dels llocs més elevats de la Barceloneta. Les cases d’aquest barri eren d’una o dues plantes. El segon esdeveniment, de caràcter local: Ildefons Cerdà va projectar les dues avingudes que no segueixen la trama quadricular de l’Eixample, el Paral·lel i la Meridiana, agafant aquesta torre com a punt de confluència. Les prolongacions d'ambdues avingudes es troben en aquesta torre i formen un triangle rectangle amb la Gran Via.

TAN SOLS VISITABLE AMB VISITES ORGANITZADES. La Torre del Rellotge es troba en una zona no accessible. De tota manera, es pot visitar amb alguna visita organitzada. Un projecte de Carlos Ferrater, que podria accelerar-se gràcies a la celebració de la Copa Amèrica, permetria accedir-hi lliurement.

ELS PESCADORS DE BARCELONA. A Barcelona es fa sobretot pesca d’arrossegament. Fins fa poc, la majoria de pescadors eren de la Barceloneta, però ara hi ha força immigrants. A Barcelona es pesca bon peix. Això sí, massa sovint també es pesquen plàstics.