"Entre tu i un peix sempre hi ha un pescador"

"Aquest no és el Museu de la Pesca de Palamós", em sorprèn la Glòria Ñaco, responsable d’educació i acció cultural d’aquest centre. "Ah, no? M’he equivocat?" "No, no: és el Museu de la Pesca i prou". M’ho argumenta dient que el museu té peces de moltes procedències, de la Costa Brava i més enllà. Per exemple, la peça que és al rovell de l’ou de l’equipament, una preciosa barca de pesca de palangre i de sardinal, que anava a rem i a vela, va ser feta a Calella (Maresme). Aquesta barca del 1920 –San Juan, es diu–, de fusta –roure i pi–, d’uns 10 metres d’eslora, és un llagut: té la proa i la popa pràcticament simètriques, poc calat i un sol arbre (pal). És propietat del Museu Marítim de Barcelona, que l’ha cedit al Museu de la Pesca.

La San Juan té la vela mig plegada, com si s’estigués assecant. És una vela llatina. "Amb la vela llatina es pot cenyir. És més pràctic en una mar amb vents canviants com el Mediterrani. En canvi, amb les veles quadrades no es podia anar contra el vent", m’explica la Glòria Ñaco mentre fem un recorregut pel museu. "La San Juan és la primera peça que va entrar al museu, quan encara no estava acabat –abans que es fessin les sales de dalt–; seria l’última a sortir-ne, perquè ara no passaria per la porta", em diu la Glòria. I de seguida em ve al cap la imatge d’aquells vaixells diminuts que han estat entaforats dins d’una ampolla de vidre, i l’única manera que tenen de sortir-ne és trencant l’ampolla.

Situat en un antic magatzem del port, el museu explica de manera molt didàctica els sistemes de pesca que hi ha a Catalunya, i recull la memòria de la gent de mar (no deixeu d’escoltar els interessants àudios de converses de taverna). Mostra també peces de la indumentària dels pescadors d’abans, com ara esclops i roba d’aigua (feta de lona impermeabilitzada amb oli de llinosa).

M’aturo davant d’una vitrina on hi ha un paraigua, unes sabates, una muntanyeta de sal i un barret. Què tenen en comú aquests objectes? Ah! És l’espai dedicat a les supersticions. Abans es creia que creuar-se amb un capellà, embarcar un paraigua, dur sabates amb sola de cuir, demanar sal, vessar oli o dur la roba al revés portava mala sort a la mar. Sense ser expert en malastrugances, penso que la darrera val tant per al mar com per a la terra.

El museu també té "patrimoni flotant": dues barques de pesca visitables, que es troben al port. Els que les han conduït expliquen que són embarcacions molt ben fetes, molt estables a la mar, que no es branden a la primera onada, per gran que sigui.

L’una, l'Estrella Polar, es dedicava a la pesca d’encerclament, pesca que es fa de nit, per capturar peix blau, que sol moure’s formant grans bancs (per fer-los pujar a la superfície, un petit bot els atrau amb un focus de llum; mentrestant, la barca principal, la teranyina, estén una xarxa que envolta el peix, per després tancar-la per baix, i el peix ja no en pot sortir). Construïda el 1970 a Barcelona, l’Estrella Polar té uns 14 metres d’eslora i és de fusta: roure, pi i fusta tropical (ara pràcticament no se’n fan, de barques amb fusta: els materials sintètics l’han arraconat).

L’altra és la Gacela. També de fusta –roure, pi, melis i flandes–, és més antiga: va ser construïda el 1959 a l’Ametlla de Mar. És alta de proa i quadrada de popa, molt quillada i d’eslora generosa (20 metres). La Gacela s’ha dedicat a la pesca d'arrossegament (que consisteix precisament a arrossegar la xarxa pel fons del mar; la xarxa s’obre verticalment gràcies a uns flotadors, i horitzontalment gràcies a dues portes de ferro), sobretot a pescar les tan apreciades gambes de la zona del cap de Sant Sebastià, on el mar assoleix grans profunditats.

D’un temps ençà, els pescadors de Palamós han pres mesures perquè la pesca d’arrossegament no malmeti el fons marí i no faci minvar la població de gambes. En Miquel Martí, director del Museu de la Pesca, les explica: "Han reduït el nombre de barques que es dediquen a la pesca de la gamba, han limitat els dies que pesquen, han implantat vedes temporals als caladors durant 60 dies a l'any, han limitat l'accés als caladors més explotats i on hi ha gambes petites, i, allà on pesquen, la malla de la xarxa ara és més gran per deixar escapar les petites". I afegeix dues innovacions gens menors: "Les actuals portes d’arrossegament no toquen el fons, de manera que no el malmeten i, a més, la barca no ha de fer tanta força i consumeix molt menys gasoil".

MENYS PEIX CAPTURAT, MÉS CONSUMIT. El Museu de la Pesca ofereix moltes dades de la pesca. Com aquesta: l’any 2000 es van capturar 100 milions de tones de peix arreu del món, i el consum anual de peix per persona va ser de 16 kg. El 2021, van baixar una mica les tones de peix capturades (96,4 milions) i, en canvi, va créixer el consum anual (20,5 kg per persona).

'SHOWCOOKINGS' DE PEIX. Pescadors de Palamós expliquen com es pesquen, quines característiques tenen i com es cuinen diversos peixos. Aquest és un dels nombrosos atractius de l’Espai del Peix, situat al costat del Museu de la Pesca, sobre la Llotja de Pescadors. També s’hi fan tallers infantils i xerrades.