El peix més "lleig", la base d’un excel·lent plat de pescadors que s’ha recuperat

El patrimoni marítim també comprèn, sens dubte, la gastronomia. A Tossa de Mar cal parlar del cim i tomba, el plat que feien els pescadors a bord quan passaven moltes hores a la mar. S’enduien una olla de ferro, carbó i un cistell amb patates, cebes, tomàquets, pebrot... i també allioli. Cuinaven un exquisit plat de peix –el més lleig, el que sabien que no vendrien– i vegetals, tot sacsejant l’olla, de manera que el que estava al cul del recipient anava amunt, i viceversa (d’aquí ve el nom de cim i tomba).

Tot passejant per Tossa, veig anunciat el cim i tomba en uns quants restaurants. És un dels seus principals reclams de la carta.

Tinc la sensació d’estar al cor de la Costa Brava. Aquí, a Tossa, Ferran Agulló, l’«inventor» del nom de Costa Brava, que designa el litoralque va de la roca de Sa Palomera, a Blanes, fins a la ratlla de França, no té pas un carrer ni una plaça sinó una avinguda.

A la platja avui no hi cap ni una agulla. El mar és atapeït de barques. Fixo els ulls en una illa que té una mida força gran per tenir nom... però li diuen, senzillament, l’illa. Diu la llegenda que és la quilla petrificada, enfonsada, i cap per avall, de la nau d’un pirata, Ahmed, que es va enamorar d’una donzella del castell.

A les escultures que trobo a l’aire lliure m’haig d’esperar una mica per veure-les senceres perquè estan “ocupades”: hi trobo un grapat de gent fent-se fotos. Són dues escultures de dones. L’una, situada a la Vila Vella, és d’Ava Gardner, protagonista de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant, rodada aquí als anys 50 del segle XX. L’altra, situada a tocar de la platja gran (a Ses Peixateries), és d’una peixatera amb una safata pleníssima de peix. És l’escena que succeïa cada dia, a trenc d’alba: els pescadors havien acabat d’arribar i es feia la subhasta del peix. Unes petites paneres a terra tenien el peix encara movent-se, mig viu. Un cop subhastat, les dones el venien pel poble.

La figura de la dona, tan invisibilitzada al llarg de la història, es reivindica amb força a Tossa. És el que caldria fer arreu del país. Aquí, en una casa fortificada anomenada Can Ganga, han obert un Museu de la Dona, que convé visitar.

“Els homes es dedicaven a la pesca, i les dones feien moltes coses: remendar (recosir) les xarxes, vendre el peix i la salaó. Algunes combinaven els tres oficis. Les remendadores de Tossa eren reconegudes per la seva destresa en molts llocs de la Costa Brava. Alguns pobles veïns venien a llogar-les”, m’explica Eva Pinyol, impulsora del Museu de la Dona, un espai que dedica especial atenció a les feines de les dones relacionades amb la mar.

La peça estrella del museu és una barca de pesca tipus bussi, un llagut de pesca més aviat petit típic d’aquestes contrades. A la paret, al costat de la barca, hi ha penjada horitzontalment una fitora (forca per a la pesca ancestral). Té nou dents. És llarguíssima! Més llarga que el bussi. Al damunt i als voltants d’aquesta barca hi ha molts estris de pesca. Com ara nanses (amb la més gran es pesca llagosta).

No és casualitat que hi hagi uns quants estris fets de suro, com ara boies. “La indústria surotapera va donar un impuls a la flota pesquera; molts industrials surers eren propietaris de barques. Una activitat va empènyer l’altra. Entre 1750 i 1850 va ser l’època daurada tant per a la navegació com per al suro”, em diu el Carmelo Sallés, tossenc, apassionat del seu patrimoni marítim. El Carmelo empra suro en situacions que la majoria dels altres catalans no fem. Per exemple, sovint serveix amanida amb panera de suro.

“Saps que hi ha expressions del món del suro i de la mar que s’assemblen molt? Una andanada és una pila de panes de suro. I aquí de les onades en diem ses andanes”, em diu. Em sorprèn que parli salat, com els tossencs temps enrere, perquè ell no és d’edat avançada: encara no té els 50 anys. “Potser salem un centenar de tossencs”, em diu. També utilitza un munt d’expressions autòctones. “Si no les fem servir es perden. Tot i així, ens anem «catalanitzant». Aquí «anem en marc», per dir que anem al mar. Jo vaig sovint en marc amb el meu pare i amb el meu germà, o a vogar (remar) amb es meu bussi”, em diu en Carmelo, i em revela que un dels moments més màgics, per a ell, “des de sa barca” és veure “es plàncton”. I escoltar la fressa de “ses andanes".

EL TOSSENC QUE VA ANAR A AMÈRICA ABANS DEL PERMÈS. S’explica que el patró tossenc Vicenç Oliver va repel·lir un atac de moros mentre navegava davant d’Alacant. Per aquesta gesta, el rei li va concedir anar a Amèrica el 1702, molt abans que es permetés fer-ho a alguns ports de Catalunya (1765).

CAN GANGA, CASA FORTIFICADA, SEU DEL MUSEU DE LA DONA. El Museu de la Dona de Tossa es troba a Can Ganga, casa del segle XVI construïda fora muralles. Quan es va fer, des de la casa fins a la platja no hi havia cap edificació. Com que podia ser fàcil presa de pirates, es va fer fortificada. A més, té finestres gòtiques i una fresquera excavada a la roca.