Un pastor de Núria i un de Creta s'entenen l'un amb el ramat de l'altre

"Els sons verbals que fan servir els pastors per fer-se entendre amb les seves ovelles són els mateixos d’una punta a l’altra del Mediterrani: a Síria, al Kurdistan, a Turquia, a la península Ibèrica i al Marroc", em diu el musicòleg Jaume Ayats. "Es pot canviar un pastor de la vall de Núria per un de les muntanyes de Creta i tots dos s’entendrien amb el ramat de l’altre. Probablement, això és resultat de la relació que tenien arreu de la Mediterrània els pastors del neolític", diu Ayats. També m’explica una interessant recerca que va dirigir fa uns anys entre els pagesos del Baix Ter: feien servir petits instruments, reclams per a la caça o per jugar, inventats per ells. Com en molts llocs de la Mediterrània, coneixen els procediments per fer molts tipus de sons. Per això, fins i tot havent oblidat com es feia un instrument, sabien "inventar-lo" de nou", explica Jaume Ayats, que va ser director del Museu de la Música de Barcelona.

Ayats va participar molt intensament en la definició dels continguts musicals del Museu de la Mediterrània. Des de la gestació del centre cultural es va decidir que la música hi tindria un paper central. Per la Mediterrània hi han viatjat –i hi viatgen– sons, músiques i instruments; a més, la música forma part de l’ADN de Torroella, on la cobla i la sardana són molt vius (al museu hi trobareu tots els instruments de cobla, i podreu sentir-ne el so). Ayats i el seu equip van haver de treballar de valent, perquè els instruments antics d’altres cultures del Mediterrani deixaven poc rastre, ja que eren sobretot fets amb fustes, canyes i vegetals. De tota manera, se sap que, des del Paleolític, tant en els rituals com en els balls i la caça es feien servir estris sonors.

Soc davant d’un mapa del Mediterrani, que omple un bon pany de paret del Museu de la Mediterrània. El mapa té enganxats diversos instruments (de corda fregada, de vent i de percussió), cadascun al "seu lloc": a Catalunya hi ha una gralla, a Sardenya un launeddas, a Jordània un argul... En molts museus les peces són intocables. No és el cas d’aquest. Trobo que és un encert que aquests instruments es puguin tocar (però no fer sonar). "Són peces que vam adquirir als llocs d’origen. No destaquen per la seva importància històrica (si no, no deixaríem que la gent els toqués)", em diu Gerard Cruset, director del museu.

M’entretinc una bona estona buscant similituds i diferències entre els instruments. N’hi ha força de semblants malgrat la distància. "D’instruments similars a la gralla en trobem des de la península Ibèrica fins al Camerun (amb el nom més comú d’al-ghaita, o sigui, gaita), i també a França i a Itàlia, i fins als Balcans i Turquia. I, amb petites diferències, a l'Índia, la Xina i Indonèsia", em diu Ayats. "En qualsevol d'aquests països, els sonadors agafarien una gralla i la farien sonar sense gaires problemes", afegeix.

Aquest magnífic mapa amb instruments es troba pràcticament al final del recorregut del museu. Si el visiteu, abans haureu vist el mateix mapa del nostre Mediterrani amb altres elements (i, al principi, sense cap element). És un mapa molt gran, amb el blau del mar com a protagonista –i nosaltres, Catalunya, a l’extrem esquerre–, sense cap nom de poble, de ciutat ni de país. Un mapa mut, però que ens interpel·la, i molt!

Si aneu a aquest museu –per cert, no fan cap tipus de descompte a l’entrada..., ja que és gratuïta per a tothom!–, us recomano que, de tant en tant, en lloc de prestar atenció al contingut, desvieu la mirada cap al continent, i us fixeu en detalls del mateix edifici, sostre inclòs. El museu es troba a Can Quintana, un casal del nucli medieval de Torroella, reformat en diverses ocasions. La darrera gran reforma la va fer Rafael Masó. D’aquesta transformació se'n conserva un bonic escalfapanxes. Ara és net com una patena. ¿Va utilitzar-se o era un element purament decoratiu?

"En una excavació en una vil·la romana ben a prop de Torroella es va trobar una peça de ceràmica que representa una dona tocant una lira. Quan la vam veure, de seguida vam recordar un tipus de lira que encara avui es construeix al delta del Nil", m’explica en Jaume Ayats. Aquesta peça de ceràmica és una de les joies del museu. Al costat hi ha una lira actual (que el visitant pot tocar). "Toqueu-la i podreu sentir-ne el so", diu un text del costat.

"Entre el 1000 aC i fins a la descoberta d'Amèrica, l'any 1492, l'espai mediterrani és un dels centres més dinàmics del món fins llavors conegut per Occident. D'una riba a l'altra hi circulen mercaderies, idees, pensament, cultura, persones... La Mediterrània esdevé el Mare Nostrum, el mar de tots. Els pobles que hi vivim compartim un mateix llegat cultural”, subratlla Gerard Cruset. "La Mediterrània ens ha enriquit, i ens continua enriquint, malgrat tot", diu en Gerard.

Aquest és un museu molt didàctic, amb propostes que combinen l’entreteniment i l’aprenentatge. Així, per exemple, hi ha tot d’imatges d’aportacions que hem rebut dels fenicis, grecs, romans i àrabs. Vet aquí un tast. Dels fenicis: l’alfabet, la moneda i la vinya; dels grecs: el teatre, el pensament i la mitologia; dels romans: l’urbanisme, la llimona i la xarxa viària; i del món àrab: els escacs, la numeració i l’arròs.

LA SEU DEL MUSEU. Construïda a principis del segle XVI, Can Quintana era una casa pairal de productors de vi i d’oli. Una de les figures més destacades dels Quintana, que va contribuir a donar un aspecte nobiliari a la casa, va ser Albert de Quintana, poeta i polític destacat de la Renaixença.

L’ESPAI HUMÀ DEL MASSÍS DEL MONTGRÍ, LES MEDES I LA PLANA DEL BAIX TER. El Museu de la Mediterrània és un dels focus culturals de Torroella de Montgrí. Hereu del Museu del Montgrí i del Baix Ter, va inaugurar-se el 2003 i organitza moltes activitats per descobrir l’espai humà de la zona.