L'efímera embarcació catalana que va captivar els nord-americans: 'La puça'

La mort no té cara ni color, però els dos navegants que l’agost del 1948 eren a alta mar a bord d’un balandre de vela lleugera de poc més de 3 metres d’eslora, després d’haver bolcat i perdut el timó, deurien veure-la en la negror que té l’aigua del mar a la nit. No sé si duien armilla salvavides. És molt probable que no. Ara seria impensable no dur-ne. Està tan mal vist com no dur cordat el cinturó de seguretat al cotxe, encara que sigui per anar a aparcar-lo dos carrers més enllà (si navegueu amb vela lleugera, no deixeu de posar-vos l’armilla mai, encara que sigui per anar dues boies més enllà).

Els dos navegants estaven fent una regata i el mestral els va anar allunyant de la costa, i van deixar de veure-la. Van passar tota una nit perduts, fins que a primera hora del matí van ser localitzats amb vida per un vaixell de pesca. Diverses embarcacions havien sortit al seu rescat i també alguns avions des de l’aeròdrom de Reus.

Els van dedicar un llarg poema, que cal situar en l’època. Acaba així: "Es un milagro del cielo el recuerdo de este día para todos los marineros y toda la marinería de España y del mundo entero" (José García).

Sebastià Roch, reconegut mestre d’aixa, pare d’un dels dos joves navegants, construïa en sèrie aquest bonic balandre fet de fusta –com correspon a l’època–, amb dues veles, anomenat La puça. Després del gran ensurt, va decidir no fer-ne cap més. L’últim que es va fer no el va fabricar Roch, sinó un pescador del Serrallo, i va ser en miniatura: va ser dipositat com a ofrena a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro (Tarragona) com a agraïment pel final feliç d’aquella regata.

La història del balandre La puça comença d’aquesta manera: l'any 1940 a Tarragona hi navegava un ciutadà suís amb una canoa feta de lona amb vela. El material amb què estava feta la vela era nou a l’època: el niló. La canoa es va anar deteriorant i el suís va demanar a Sebastià Roch que li construís un buc. Així va néixer la primera embarcació de la classe La puça. Va ser realitzada amb el suport indispensable de l’aristòcrata Luis de Muller, de la família propietària dels cellers De Muller i gran amant dels esports. De Muller va coronar grans cims dels Alps i gaudia conduint el mític automòbil Bugatti i el seu aeroplà.

Un membre de la família De Muller va fer donació de l’exemplar de La puça que ara és al Museu del Port de Tarragona i d'un munt de documentació sobre aquesta embarcació, que m’ha estat molt útil per conèixer aquesta història.

Se’n van fer un total de 75 embarcacions. Se’n feien regates. I algunes travesses, per exemple de Tarragona a Palafrugell. També se sap que va navegar al llac de la Casa de Campo de Madrid.

Avui podria ser un dels elements d’identitat de Tarragona, com el circ romà. Però va tenir una vida efímera. A més d’aquella regata, que podria no haver acabat bé, algunes veus diuen que calia afinar-ne algun aspecte perquè navegués excel·lentment.

"Només es conserva aquest exemplar de La puça?", pregunto a la Mercè. “Aquí, a Tarragona, sí. Potser n’hi ha algun als Estats Units”. Sí, aquesta embarcació feta a Tarragona va captivar els nord-americans: se’n van endur uns quants exemplars en vaixell. "Se sap que algunes Puces van navegar en llacs de Nord-amèrica", comenta. 

El Museu del Port de Tarragona es troba ubicat en un antic magatzem de refugi de mercaderies (un tinglado gran, construït a mitjans del segle XX). Coincideixo en la visita amb un grup escolar que fa molt de xivarri. Millor xivarri en un museu que silenci sepulcral, oi? Tinc curiositat per saber on s’aturen els nens i nenes. On s'estan més estona és davant d’una extraordinària maqueta, molt detallada, d’un gran vapor, el Mont-sant, del 1920, que va transportar vi, fruits secs, sal, carbó... Com La puça, va ser fet a Tarragona. Des que el poble romà va construir dics davant de Tàrraco per al transport marítim de soldats i mercaderies, els vaixells són essencials en aquest enclavament.

GRUES CENTENÀRIES. A més dels tinglados, al Port de Tarragona hi ha molts altres elements patrimonials. Cal destacar les enormes grues d’estiba i desestiba que fa anys van quedar obsoletes. Fetes a Bilbao als anys 20 del segle XX, són les primeres grues elèctriques que van operar al port.

MUSEU DELS FARS. Al dic de Llevant del Port de Tarragona hi ha el far de la Banya, de l’any 1864. S’hi expliquen els sistemes que han fet funcionar els fars al llarg de la història: foc, oli, parafina, gas acetilè i electricitat. És una llàstima que només obri en ocasions especials.