L’aixa, l’eina essencial per buidar la fusta i fer els vaixells

L’aixa, de la família de l’aixada (que es fa servir per treballar la terra), ha estat l’eina essencial per a la construcció de vaixells durant segles. Tan essencial que els qui s’hi han dedicat han rebut el nom de mestre d’aixa, avui un ofici pràcticament inexistent. L’aixa és molt útil per buidar la fusta, i també per fer parts corbades, que en un vaixell abunden. No ha estat exclusiva dels constructors de vaixells. Els que feien les rodes dels carros i les botes també n’usaven. D’aixes n’hi ha de molts tipus. Pràcticament cada mestre d’aixa se’n feia fer una a mida. "Són molt pocs els que fan servir l’aixa actualment. El ribot elèctric fa la mateixa feina i de manera molt més ràpida", em diu l’Oriol Ferran, que es dedica a divulgar el patrimoni marítim arenyenc. "Però l’aixa continua sent l’eina dels mestres", afegeix.

Una aixa de mà, amb el mànec ben curt, de fusta, i la part que talla, de ferro, corbada, és una de les diverses eines d’un mestre d’aixa que estan exposades al Museu d’Arenys de Mar. Una altra de curiosa és una enorme barrina. En aquest petit i didàctic museu hi ha també àmfores, exvots... i una magnífica caixa de mariner, decorada amb una pintura d’un grup de gent fent un bon tiberi. Hi ha, doncs, un reguitzell d’objectes que posen de manifest la intensa activitat relacionada amb els oficis de la mar d’Arenys de Mar, nascut com un barri de Sant Martí, que ara és Arenys de Munt.

Després de visitar el museu caminem fins a l’església de Santa Maria. Hi entrem pel portal de Sant Elm, el patró dels mariners, que abraça una petita nau. El retaule barroc, de principis del XVIII, va ser construït en l’època d’esplendor del comerç marítim a Arenys. És obra del vigatà Pau Costa, que uns anys més tard també va fer el retaule de l’església de Cadaqués. 

"Anem al port?", em proposa l’Oriol. "Som-hi!" Construït entre el 1922 i el 1961, i ampliat trenta anys després, el d’Arenys és port pesquer, port de lleure, i també industrial. De camí, a la plaça de Lloveras, ens aturem davant una placa que parla del Carlitos, l’últim gran vaixell construït a la platja d’Arenys (l’any 1918). A la vorera hi ha unes plaques de ferro que diuen la seva eslora: 18 metres.

Al port hi ha un espai on es reconstrueixen embarcacions de fusta tradicionals. El Moll, s’anomena. Hi participen voluntaris, jubilats i estudiants (que fan un cicle formatiu de manteniment d’embarcacions de fusta). L’Oriol n’és un dels impulsors. "Aquesta és l’Odina, una recreació d’una barca de mitjana feta per a la pel·lícula Capità Escalaborns, en la qual actua una joveníssima Ariadna Gil", em comenta l’Oriol quan som davant d’aquesta barca, dins del Moll. Té pal major (al mig) i pal de mitjana (a popa), amb sengles veles. La barca de mitjana és l’embarcació de vela llatina que feia la navegació de cabotatge a la costa catalana fins a inicis del segle XX. Podia entrar i sortir de la platja amb facilitat.

Sortida al port

L’Oriol prepara l’Odina per salpar. Poso les defenses dins del vaixell. No s’engega pas a la primera, no. A la quarta! Crec que han renovat bé la barca però no el motor. Sortim del port. La bocana mira al sud, esclar, com a protecció davant les llevantades (aquí han fet mal en algunes ocasions: la gent gran del municipi recorda bé la tragèdia del 1970, en què, en una regata Arenys-Blanes, van morir 8 navegants intentant tornar al refugi del port).

Avui la mar és una bassa d’oli. De seguida obtenim una bonica imatge d’Arenys. Veiem, dalt del turó de la Pietat, el cementiri de Sinera (Salvador Espriu va popularitzar aquest nom girant les lletres d’Arenys). S’identifica clarament pels xiprers que treuen el cap i el gran mur blanc que el protegeix, i això que hi ha uns quants edificis que el tapen. Són les cases dels pescadors que es van fer als anys 60 per acollir els rapitencs i andalusos que van instal·lar-se a Arenys. S’explica que Espriu va tenir una bona enrabiada quan va veure que aquestes cases tapaven la vista al mar. Va deixar dit, en un vers, d’alguna manera, que no hi volia ser enterrat. Un cop mort no li van fer cas.

TRESORS DEL FONS DEL MAR. El Museu d’Arenys de Mar conserva un interessant conjunt d’àmfores de procedència subaquàtica trobades entre Canet de Mar i Caldes d’Estrac. Hi ha peces romanes, ibèriques, púniques i massaliotes, destinades al transport d’oli, de vi i de salaons. 

DOS MIL JOVES VAN FORMAR-SE A ARENYS PER SER PILOTS. Gairebé dos mil joves van rebre formació teòrica i pràctica per ser pilots de vaixell a la prestigiosa Reial Escola de Nàutica d’Arenys de Mar, coneguda com a Estudi de Pilots, que va funcionar del 1779 al 1872.