El far més alt i més nou de tot el litoral català 

Pocs arquitectes reben l’encàrrec de fer un far, una construcció que associem a temps passats. A més, abans eren dissenyats per enginyers. Per a Josep Llinàs va ser un regal l’encàrrec de fer-ne un a Torredembarra per cobrir la zona fosca situada entre els fars de Salou i de Vilanova i la Geltrú. Va començar a funcionar l’1 de gener del 2000 i és el darrer construït al nostre país i el més alt.

Llinàs, arquitecte molt vinculat a aquesta zona –va signar el projecte de restauració del Teatre Metropol a Tarragona, i també va fer un institut a Torredembarra–, va optar, crec que encertadament, per la discreció i la funcionalitat. Va triar, per descomptat, materials d’allò més resistents: coure, bronze i formigó.

La primera proposta de Llinàs va situar el far al mar, a pocs metres de la costa. Com un llarg misto que surt de l’aigua. O, des de més distància, una agulla de cap. Per als visitants hauria estat un atractiu addicional haver d’agafar una barqueta per anar-hi. Però hauria estat massa costós –per la dificultat dels fonaments, sobretot– i la idea es va desestimar.

Així, doncs, el far es troba en terra ferma, a la punta de la Galera, on passa el camí de ronda. És un indret de penya-segats i bufadors, roques treballades pel vent i pel mar. Hi destaca el bufador anomenat la Bramadora. Quan hi ha mar grossa, les onades més fortes comprimeixen l’aire dins la cova, que expulsa una bona glopada d’aigua i escuma, tot bramant.

Amb bicicleta i un ample somriure, arriba una noia de l’Oficina de Turisme. "Hola, soc l’Aintzane", ens diu al grup dispers que esperem sota el far. Hi ha una parella que no ha fet cap reserva i intenten convèncer l’Aintzane de sumar-se a la visita. No tenen sort. Si no han passat per l’Oficina de Turisme, no hi ha res a fer. A més, som el nombre màxim previst per accedir a l'edifici: 8 persones.

Pugem per l’escala de cargol. Començo a comptar graons, però a mig camí em despisto, hi ha molts al·licients: cada finestra és un quadre. Hi ha uns quants quadres d’un sol color, el blau marí del mar, esclar. Hi ha quadres del cap de Salou, del port de Torredembarra i de les casetes de l’entorn (moltes –massa– construïdes aquest segle XXI, algunes amb piscines d’un blau també espaterrant). El fet que la pujada estigui amenitzada amb aquestes imatges i que els graons siguin més aviat baixets fa que no et cansis gaire. Però no vaig tan ràpid com els infants del grup. Quan soc a mitja altura, ells ja han fet el cim.

A dalt de tot tinc la sensació d’estar flotant en l’aire, gràcies als grans finestrals que m’envolten. Els adults anem identificant els elements orogràfics que tenim a la vista mentre els menuts van passant-se un parell de binocles de mà en mà, i d’ulls a ulls. No se sent el soroll, però la llanterna va girant, també ara que és de dia. "Si estigués sempre quieta, s’escalfaria massa amb el sol", ens explica l’Aintzane.

¿Heu pensat algun cop, en moments en què ho engegaríeu tot a rodar, que us encantaria passar una temporada en un far, ben sols? Jo sí. Però això en aquest far no és possible. Aquí ja no hi ha la tradicional caseta del faroner. El professional que controla el far viu al costat del far de Salou. "Des de Salou vigila tots els fars de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre: el far del Fangar, el de la Banya, el mateix far de Salou i aquest", ens explica l’Aintzane. "Ve aquí de tant en tant, per exemple després d’una tempesta, per si s’ha filtrat aigua o hi ha hagut algun desperfecte".

De baixada, continua proporcionant-nos curiositats. Té corda per estona. Va tancant les finestres, amb una maneta, a gran velocitat. Hi té la mà trencada. Ara sí que he comptat tots els graons: 217. Un cop a baix, m'allunyo del far per contemplar en la seva totalitat aquest fust en forma d’octàgon de formigó blanc.

Però encara es construeixen fars?, us preguntareu. Són útils? Sí, sí, continuen orientant els vaixells. Ara tenen moltes maneres de guiar-se gràcies a la tecnologia, però, i si falla? Els fars no fallen mai.

VISITABLE. Quan es va fer aquest far no es va preveure que es visitaria. Ai, aquesta manca de previsió en moltes obres! Quants diners s’estalviarien! Per fer-lo visitable van tapar-se els laterals de l’escala i va fer-se abatible la part de dalt de les finestres del mirador, per poder-les obrir, ja que normalment hi fa molta calor.

217 GRAONS I 48 FINESTRES. La llanterna del far, de tres metres de diàmetre, és de fosa de ferro i consta de dues làmpades de 400 W i una òptica de 6 panells de 350 mm de distància focal. Per arribar fins al capdamunt del far, cal pujar 217 graons. Hi ha 48 finestres.