Energia solar des dels anys 70

Una de les millors passejades per fer des de Cadaqués és la més senzilla, la més evident: seguir el camí ran de mar. El sinuós passeig que recorre la banda esquerra de la badia, força urbanitzada, té, al final de tot, dues sorpreses, dues illes ben singulars: el roc des Cucurucuc, ben visible, i a prop d’aquest, més amagada, s’Arenella. El camí del vessant dret, més verge, té una destinació específica: el far de Cala Nans, que s’alça al final de la badia, a uns dos quilòmetres de distància del poble i a 26 metres sobre el mar (es tracta d’una petita excursió, doncs, amb un desnivell gairebé inexistent).

Construït a finals del segle XIX, el far de Cala Nans està situat al costat de la cala que porta aquest nom, que fa referència al lloc on "calaven nanses".

Han estat molts els sistemes d’enllumenat que han guiat els homes de la mar des d’aquest punt. Me’ls explica Joaquín Alarcón. El seu càrrec oficial és el de "responsable del servei d’ajudes a la navegació del Port de Barcelona", que en realitat vol dir que té cura que els fars funcionin perfectament (els fars del litoral català que hi ha des de Vilanova i la Geltrú fins a la frontera amb França, que són els que depenen del Port de Barcelona). "Aquest far ha funcionat amb oli, parafina, petroli, gas acetilè i, finalment, energia solar", em diu. "Des dels anys 70 va amb energia solar, mitjançant plaques fotovoltaiques i bateries. Aquí no ha arribat mai cap cable d’electricitat", remarca. "Funciona automàticament. Quan es fa fosc, s’encén", m’explica. "Alguns dies que hi ha núvols molt negres el far també s’encén", comenta Joaquín Alarcón, que ha vingut expressament des de Barcelona per acompanyar-me.

Instal·lat al capdamunt d’un estimball, tot el conjunt és petit. La caseta té forma de “capsa de sabates”. Situada a la base del far, des de fora es veu tancada i barrada. Les finestres, que temps enrere convidaven la llum a entrar a l’interior, estan totalment tapiades. Però la porta sí que es pot obrir. El Joaquín l’obre amb la clau que ha dut.

Tinc el privilegi d’entrar dins del far, ja que no és visitable. El "nyieeec" que fa la porta quan l’empenyem indica que no es deu obrir gaires vegades. Si fos a la nit i estigués sol, aquest soroll podria fer una miqueta de por. Ara fa un sol brusent. I, a més, hi ha força gent pels voltants.

Pujo per una escala de caragol estretíssima i guanyo una mica d’alçada, fins a arribar al punt més alt, allà on hi ha la llanterna del far que, quan és fosc, ofereix el seu senyal únic als vaixells. Cada far té el seu propi batec. És "el seu DNI". El d’aquest està format per quatre flaixos consecutius, un petit "silenci" i un altre flaix, tot plegat cada 25 segons.

D’aquí dalt estant gaudeixo d’una esplèndida panoràmica de Cadaqués. El poble és més blanc del que realment és. I més endreçat del que és en realitat (i això que és dels més ben endreçats de la costa).

Un dels elements que més destaca és l’església (iglesi, en diuen aquí, més curtet; Cadaqués és un món a part, i no només en alguns aspectes de la parla).

De camí de tornada, mentre recorrem el primer tram –és un camí de cabres; després esdevé una pista de terra, que no és accessible als vehicles–, el Joaquín m’explica interessants curiositats dels fars. "Des del mar sempre s’han de veure com a mínim dos fars. D’aquesta manera, un vaixell es pot situar sobre una carta nàutica", em diu.

El camí circula a força alçada. Arran de mar, prop de la cala Nans, veiem l’embarcador, que el mateix Joaquín utilitza sovint per venir amb barca des de Cadaqués, sobretot quan ha de dur material. "Les bateries pesen molt i seria feixuc portar-les pel camí de ronda". Aquest embarcador va ser fet per fer-hi arribar amb barca l’avituallament dels antics faroners, però continua sent útil.

"Cada vaixell ha de portar el llibre de fars, i també les cartes nàutiques d’allà on navega", em comenta el Joaquín. "El capità o patró del vaixell ha de saber sempre la posició on es troba i de tant en tant, depenent de la complexitat de la costa, l’ha d’anar apuntant –em diu–. La navegació es fa amb tecnologia molt avançada, d’una gran precisió, però com que depèn d’antenes i satèl·lits, pot fallar". "Trobo curiós que, avui, en ple segle XXI, encara calgui apuntar en un paper les pròpies coordenades", li comento. I em respon: "És un costum de bon mariner. A més, tots els vaixells, grans o petits, han de portar diferents elements per avisar en cas de perill, com bengales i coets de llum. No n’hi ha prou que diguin «Mayday» a través de la ràdio".

SALVAT PELS VEÏNS DE CADAQUÉS. En caure l’activitat del comerç marítim a Cadaqués, a principis del segle XX, el far de Cala Nans va perdre el seu valor estratègic. Com que no estava habitat, va anar-se deteriorant. Als anys 80 es va voler enderrocar i substituir per un de nou. Els veïns de Cadaqués s’hi van oposar, i es va salvar.

RESTES DE L’ANTIC HABITATGE DEL FARONER. A la paret de la roca del costat del far es poden veure restes de l’antiga llar de foc que tenia el faroner. Ben segur que la llar de foc era un element imprescindible les llargues nits d’hivern en aquest indret sense electricitat.