La instrucció confirma que Eduardo Zaplana hauria pogut aconseguir 17 milions en comissions irregulars

ValènciaL'advocat uruguaià i suposat col·laborador d'Eduardo Zaplana, Fernando Belhot, va lliurar 2,3 milions d'euros a l'expresident valencià entre el 2011 i el 2018 a través de la seva secretària particular i el seu xòfer. Així ho revela la declaració efectuada des de Montevideo per Belhot, que està col·laborant amb la justícia espanyola, i que es recull en la part del sumari del cas Erial, el secret de sumari del qual s'ha aixecat aquest dimarts i al qual ha tingut accés l'ARA.

De fet, i tal i com ja es va publicar ara fa un any gràcies a informacions facilitades per fonts de la investigació, la Fiscalia Anticorrupció ja ha aconseguit recuperar prop d'11 dels 17 milions d'euros en comissions irregulars, dels quals s'haurien apoderat l'expresident i els seus col·laboradors mitjançant comissions irregulars aconseguides a canvi de les adjudicacions de la gestió de les ITV i del pla eòlic del País Valencià.

Més de la meitat dels fons recuperats, uns 5,7 milions d'euros, ja es troben dipositats al compte del jutjat d'instrucció número 8 de València. A més, s'han embargat propietats, la majoria a la costa alacantina, que eren gestionades a través d'empreses interposades i que podrien arribar als 4,3 milions d'euros.

"Rol protagonista de Zaplana"

El suposat testaferro va entrar en contacte amb Zaplana el 2009, quan ell li va demanar consell sobre com crear una "estructura societària a l'exterior", en referència a l'empresa Imison International, que havien constituït els col·laboradors de l'excap del consell, Francisco Grau i Joaquín Barceló. "Els vaig dir que no em semblava [l'opció] més adequada per a l'optimització fiscal d'unes rendes que suposadament li venien a Barceló de negocis immobiliaris, perquè Luxemburg era una jurisdicció cara, i jo entenia que l'Uruguai podia ser més apropiada, ja que tenia un dels secrets bancaris més forts del món i l'evasió fiscal no era delicte en aquell moment", explica l'advocat.

Seguint els consells de Belhot, els polítics valencians va acordar que l'advocat llatinoamericà traspassés els actius existents a Imison International a les empreses Disfey i Misnely –amb seu a l'Uruguai–, en un procés en el qual, segons l'expert en finances, Zaplana va exercir un "rol protagonista". "Al principi se'm va dir que era Barceló qui tenia certs problemes fiscals per no haver declarat aquests actius a Espanya, però amb el temps em vaig adonar que el protagonista era Zaplana. Ell em va reconèixer que sí que tenia relació amb aquells actius. De manera majoritària o contundent li pertanyien, i els altres en tenien una petita participació", afegeix Belhot.

"Zaplana era extremadament cautelós"

Segons afirma l'advocat, la seva relació amb Eduardo Zaplana li va permetre conèixer polítics "d'altíssim nivell, fins i tot a Llatinoamèrica", i li "va obrir les portes d'empreses que cotitzen en l'ÍBEX-35"m com ara Repsol, Acciona, ACS i Gas Natural. "Encara que li sembli mentida –explica Belhot a la jutge–, durant nou anys Zaplana mai em va escriure ni un correu electrònic ni un missatge de WhatsApp. Era extremadament cautelós i només parlava amb ell a través d'un número concret o de la seva secretària".

"Jo informava Zaplana tres o quatre vegades l'any de les gestions", explica Belhot, que admet que s'emportava un 0,75% del total administrat més una prima en cas d'obtindre rendibilitat que negociava directament amb l'expresident valencià. "Mai es quedava cap paper, només els mirava. Ell volia garantir el capital, independentment de les inversions, per tenir disponibilitat i liquiditat", afegeix.

La participació de Juan Cotino

Segons les investigacions de la UCO de la Guàrdia Civil, Imison International va néixer "de manera velada" dins de l'estructura de l'empresa Sedesa, companyia propietat de la família Cotino i adjudicatària d'un dels lots privatitzats de les ITV valencianes. "El seu perfil offshore li va permetre disfressar els seus vincles societaris i aprofitar la confidencialitat per amagar als titulars reals, de manera que va ser l'instrument per al pagament de les presumptes comissions", conclou la UCO en un altre dels informes del sumari.

Segons els investigadors, els pagaments efectuats per Sedesa a Imison International van ser de 6,4 milions d'euros. A més, i segons l'administradora d'aquests fons, l'advocada Beatriz García Paesa –neboda de l'espia Francisco Paesa, relacionat amb els coneguts papers de Laos del cas Roldán–, la societat es va posar en marxa el 2001, quan Juan Cotino –que aleshores ocupava el càrrec de director general del Cos Nacional de Policia–, va portar en mà 640.000 euros a Luxemburg.