Joan Ribó: "Yolanda Díaz és més respectuosa que Podem amb el caràcter plurinacional de l'Estat"

ValènciaJoan Ribó va néixer a Manresa el 1947 i no va ser fins a acabar el batxillerat que va marxar a València, d'on ara és alcalde des de fa vuit anys. Tot i que les enquestes dibuixen un resultat molt ajustat, es mostra confiat que els ciutadans revalidaran el suport al bloc progressista.

El 2019, el bloc conservador es va quedar a 25.000 vots del progressista. Donat l'habitual desgast pels anys de govern i la concentració més gran del vot de dretes actual, semblaria que el més probable és una victòria de PP i Vox.

— Jo diria que és possible. Sabem que estem en una situació de molta proximitat, però estem molt confiats que anem a validar la tercera legislatura del bloc progressista.

Per què vuit anys després d'estar governant no han pogut convèncer més ciutadans del seu model de ciutat?

— Nosaltres hem introduït una sèrie de canvis, i els canvis sempre generen resistències i alguns problemes. I a això hi hem d'afegir l'efecte estatal.

Algunes enquestes indiquen que en el cas d'una victòria del bloc progressista, el partit més votat seria el PSPV. A què atribueix aquest canvi?

— Algunes enquestes ja deien això el 2019 i després la realitat va manifestar-se diferent. Amb tot, jo sempre dic que el primer objectiu és aconseguir una victòria progressista.

El 2019, Unides Podem no va aconseguir representació a l'Ajuntament perquè va obtenir el 4,2% dels vots. Atès com estan les enquestes d'ajustades, ¿no ha estat un error no tancar un pacte amb Podem i Esquerra Unida?

— Nosaltres hem intentat un acord amb EU, però el fet de no haver aconseguit un pacte autonòmic ha provocat que no s'haja pogut arribar a una candidatura municipal.

¿Ha estat un error presentar Sumar molt a prop d'unes eleccions, que és un període de molta competitivitat entre els partits?

— És cert, això, però també és cert que el projecte que havia plantejat Yolanda Díaz de parlar i reunir-se amb la gent estava culminant i calia fer un acord o un acte que pogués definir un poc més el projecte. Això no es podia eternitzar.

¿Si les diferències amb Podem no desapareixen seria possible una entesa només entre Esquerra Unida, Més País i vostès?

— Jo vaig a treballar sempre per arribar a un acord, però si no hi ha una altra solució, agafarem l'opció menys roïna.

Per què s'entenen millor amb Esquerra Unida i Més País que amb Podem?

— Segurament, els plantejaments de Més País, els de Yolanda, els d'Esquerra Unida són més respectuosos o tenen més en compte el caràcter plurinacional i divers de l'estat espanyol. En la història recent de Podem hem vist uns plantejaments més centralitzats que a nosaltres no ens fan massa il·lusió.

Amb vostès, València ha apostat per ser una ciutat més verda, més pensada per als vianants, amb més ús del transport públic i de la bicicleta. Però ara vostè ha promès crear 2.000 noves places d'aparcament en solars en desús o en edificis públics. ¿Això no és una contradicció?

— No, perquè per desgràcia la gent continua necessitant el cotxe per anar a treballar. València no té zones industrials dins de la ciutat. I per desgràcia, la mobilitat metropolitana està terriblement endarrerida. El PP va dissoldre el 1997 el Consell Metropolità de l'Horta i no s'ha fet política metropolitana fins als últims dos o tres anys. Un altre element és que del 2006 al 2018 les línies de Rodalies han perdut el 60% dels usuaris. Això vol dir que la gent agafa el cotxe perquè moltes vegades no té una altra solució. A més, nosaltres estem fent una aposta d'una ciutat en la qual l'espai públic, que abans l'ocupava fonamentalment el cotxe, [l'estem ocupant] ampliant voreres, ampliant carril bici... I això genera una pressió sobre els barris en el sentit de dir "on aparque?" Per això nosaltres hem dit, d'acord, anem a buscar solucions.

Els partits conservadors afirmen que limitant els preus del lloguer el que s'aconseguirà és desincentivar l'oferta. Hi està d'acord?

— Això és la reacció típica de la dreta i els comentaris típics de les empreses de construcció que sempre diuen que si augmentem l'oferta baixarà el preu. En el boom immobiliari l'oferta va augmentar però no vam veure eixos efectes. Si mirem el parc d'habitatges públics, veus que els Països Baixos tenen un 30% però Espanya està per sota del 3%. [Crec] que es pot controlar els preus de l'habitatge amb un parc d'habitatge públic de lloguer assequible important. En el nostre cas, tenim poca capacitat [per construir] però sí que tenim un recurs de sòl que és important. Hem de treballar en la col·laboració publicoprivada donant sòl per [construir] habitatges per a lloguer assequible. I per descomptat ajudant el lloguer d'una manera clara. També hi ha el fenomen que el 50% dels habitatges que s'estan construint a València són comprats per fonts d'inversió, nòmades digitals...

Es pot evitar?

— No té una solució fàcil perquè la legislació estatal no ho permet. També hi ha un mercat [comú] europeu...

Com es pot limitar l'impacte dels lloguers turístics?

— Fent un seguiment estricte, perquè el que apareix en les plataformes no es correspon amb el que és legal.

Què li sembla que el govern espanyol hagi equiparat la fiscalitat de totes les religions que estaran exemptes de pagar l'IBI i l'impost de societats.

— No em sembla tolerable. És imprescindible que tots els negocis que té l'Església competisquen amb les mateixes condicions amb els negocis privats. Una altra cosa són els centres de culte.