Ximo Puig, "moderadament satisfet" perquè Moncloa promet un nou model de finançament abans d'acabar el 2017

ValènciaEl president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat aquest dimarts després de la 6a Conferència de Presidents que aquesta trobada "ha estat extraordinàriament positiva" per situar sobre la taula els problemes en un àmbit multilateral i ha destacat especialment el compromís del govern espanyol que 2017 serà l'any en què es canviarà el model de finançament, per la qual cosa ha dit estar "moderadament satisfet".

Així s'ha pronunciat en roda de premsa el president valencià, que ha subratllat que en la proposta inicial no hi havia una data clara per a aquesta reforma del model tot i que el País Valencià ha reivindicat que es donés aquest any com a termini. "Aquí comença tot", ha dit, per afegir que a partir d'ara el treball correspon a la comissió d'experts en finançament per aconseguir un acord.

Puig ha precisat que s'ha acordat renovar el sistema però no s'ha especificat sobre la seva retroactivitat tal com ell mateix ha defensat –el president ha demanat que sigui des de l'1 de gener de 2014 perquè va ser quan va caducar l'anterior–, però ha incidit que això és alguna cosa que es començarà a parlar a partir d'ara.

Segons ha dit, de forma paral·lela a aquest debat en la comissió d'experts ell continuarà treballant en les aliances amb els diferents territoris, parlant amb altres presidents amb els quals poder conformar una aliança comuna, perquè, ha explicat: "Necessitem armar la majoria suficient perquè finalment es faci efectiu un sistema que sigui just".

També ha destacat en declaracions als mitjans el canvi d'actitud del govern espanyol, que "no té res a veure amb el passat" i "està fent de la necessitat virtut". "Aquest és el camí", ha dit Puig, qui ha afegit que fins i tot ha vist a un ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, "absolutament més dialogant".

"O es canvia el model de finançament o l'estat autonòmic no és viable", ha incidit Puig, que ha reclamat també la mutualització de la part del deute derivat de l'infrafinançament.

El president ha apuntat que hi ha acord en aquest sentit amb algunes comunitats que han rebut el FLA en lloc de rebre el finançament ordinari que corresponia. La intenció és que aquest FLA rebut en concepte d'absència del finançament ordinari es mutualitze i ho assumeixi l'Estat, alguna cosa que no augmentaria el dèficit i "seria just".

"Això no va d'una guerra entre comunitats", ha remarcat el president, que ha advocat per garantir "la singularitat de territoris i la igualtat entre ciutadans". S'obre ara un camí, ha incidit, que cal transitar "amb tota la força i la convicció".

Combatre el 'dumping fiscal'

Un dels punts que han generat debat en el si d'aquest conclave ha estat l'harmonització fiscal, un extrem que Ximo Puig ha defensat perquè "si en 1 hora i 40 minuts pots pagar o no pagar, al final la gent prefereix no pagar". Ha afirmat que encara que la Comunitat de Madrid no és un paradís fiscal en sentit estricte, ha dit, "hi ha dúmping fiscal" i és una qüestió ètica que s'obri un debat sobre la coresponsabilitat fiscal i aconseguir una fórmula perquè no hi hagi "competència deslleial".

"És una qüestió gairebé ètica, moltes empreses tenen les seves fàbriques a la Comunitat Valenciana però estan residenciades a Madrid des del punt de vista fiscal", ha lamentat, al mateix temps que ha dit que si s'està reclamant una harmonització fiscal a nivell europeu és lògic que es faci a Espanya perquè no hi hagi qui pugui competir "des d'una situació d'una certa hegemonia".

Fi a la manca de diàleg

Després de mostrar-se "moderadament satisfet" amb el resultat, Ximo Puig ha valorat que es comencen a establir "instruments federals que s'adeqüen a la realitat d'aquest país" després d'anys de "dèficit enorme de diàleg" amb les comunitats. Ara, ha dit, s'obre un "horitzó federal" i ha destacat, per exemple, que en el marc europeu a partir d'ara no es decidirà res que afecti a les autonomies sense comptar amb elles.

Segons ha dit, en aquesta reunió "s'ha demostrat la realitat de l'Espanya diversa i la pluralitat" i ha admès que encara que en algunes qüestions està més prop de governs progressistes, hi ha hagut un factor territorial perquè aquesta conferència, a diferència del que va ocórrer anteriorment, no està plantejada "contra el govern ni com una qüestió de partit".

Entre els acords aconseguits, ha destacat el pacte d'estat contra la violència masclista, que les polítiques d'ocupació derivades del fons de garantia juvenil es vagin a residenciar en les comunitats i siguin aquestes les que "posin a treballar aquesta iniciativa europea", que vagi a haver-hi un acord per l'educació o la flexibilització de la taxa de reposició d'empleats públics o un pla entre administracions públiques per buscar fórmules d'acolliment a refugiats.

Absència de Catalunya i País Basc

Preguntat per les absències dels presidents de Catalunya i Euskadi en la reunió, ha assegurat que li hagués agradat que estiguessin "tenint cadascun la seva mirada" pròpia, i lamenta que no hagin acudit perquè hi ha "molts temes que són comuns" i la convivència en aquest espai és "vital".

En el cas de Catalunya, ha dit, és "encara més important per a la Comunitat" per la relació cultural i econòmica i ha assegurat que vol "ajudar al fet que Catalunya se sumi a un projecte comú, que se senti còmode". "Més enllà de la idea que tinguin el Govern de Catalunya o Euskadi, hagués estat beneficiós per tots" que acudissin, ha dit Puig, encara que ha manifestat que respecta les decisions que han pres.