La Moncloa s'obre a limitar l'efecte capitalitat de Madrid

València / BarcelonaEl govern espanyol vol obrir definitivament aquesta tardor el meló del canvi de model de finançament autonòmic, que porta més de set anys esperant una reforma, i està aprofitant aquests dies d’agost per anar preparant el terreny d’un debat que sempre és espinós. Ahir dos membres destacats de l’executiu de Pedro Sánchez van esbossar alguns aspectes que seran claus en el debat que s’obrirà entre el govern espanyol i les comunitats a partir del setembre. D’una banda, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar que al novembre preveu poder donar detalls sobre quins requisits es tindran en contra per definir el criteri de “població ajustada” que s’aplicarà a l’hora de repartir els recursos. De l’altra, el ministre d’Inclusió Social i Seguretat Social, José Luis Escrivá, va apuntar des de València la possibilitat que el govern espanyol es plantegi alguna mesura que limiti el pes de l’efecte capitalitat de Madrid.

Escrivá recollia així el guant llançat fa uns dies pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que va plantejar la necessitat de crear un impost o alguna eina d’aportació específica per a les rendes altes de la Comunitat de Madrid perquè compensi els beneficis que té la capitalitat respecte a altres territoris de l’Estat. “És una idea que s’ha estudiat i que té molt sentit. Té molt recorregut i s’ha de seguir explorant”, va respondre Escrivá a preguntes dels periodistes.

La baixíssima tributació de les grans fortunes a Madrid -on no es paga impost de patrimoni- i com això castiga la resta de comunitats autònomes és un debat que fa temps que preocupa al govern espanyol, que per salvar els pressupostos del 2021 fins i tot va pactar amb Esquerra la creació d’un grup de treball per acabar amb el “dúmping fiscal” de la Comunitat de Madrid. De fet, abans d’aquest acord Montero ja havia creat un grup de treball amb alts càrrecs del seu ministeri per abordar aquesta qüestió i analitzar la creació d’un tipus mínim conjunt a tot Espanya de l’impost de patrimoni i el de successions i donacions. Tanmateix, res d’això s’ha concretat fins ara.

Ahir tant Montero com Escrivá van aprofundir en aquesta qüestió. El titular de Seguretat Social va subratllar que “no té sentit” la competència fiscal entre autonomies. “Estem avançant a nivell mundial i europeu i no té gaire sentit que a nivell autonòmic, dins d’Espanya, recorreguem el camí contrari”, va defensar Escrivá, que va afegir que “clarament” el govern espanyol ha d’abordar aquest debat “de manera decidida”. Segons el ministre, el repte de sostenir l’estat del benestar requereix “una base tributària sòlida, no sotmesa a processos de deslocalització”. També Montero, en una entrevista a l’agència Efe, va rebutjar que hi hagi “illes fiscals” a Espanya. Un missatge en al·lusió a Madrid, ja que, segons la ministra, “l’efecte capitalitat fa que atregui més inversió, més volum de renda i més capacitat recaptatòria, a la qual no tenen accés altres comunitats”.

Més enllà d’aquest debat, en la mateixa entrevista Montero va anunciar que preveu presentar al novembre la definició del criteri de “població ajustada” que s’aplicarà per repartir els recursos i que tindrà en compte elements com la població, l’estructura d’edat, la insularitat o la dispersió geogràfica. En aquest sentit, la ministra va reclamar a les comunitats que no només es basin en el criteri poblacional per denunciar infrafinançament i que no es converteixi en una competició entre territoris que, “en lloc de sumar, desuneixi”. Montero va mostrar-se, però, escèptica sobre que el PP ajudi a tancar un acord de finançament.

L'aval de Ximo Puig

Per la seva banda, Ximo Puig, va qualificar de "notícia molt positiva" per al País Valencià l'anunci fet aquest dijous per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista amb l'Agència Efe on va explicar que al novembre presentarà una part de la proposta de reforma del model de finançament autonòmic i que es basarà en el criteri de la població ajustada. 

Puig va explicar que, tot i que el concepte de població ajustada introdueix altres variables per ponderar el criteri de la població estricte –el reclamat per la Generalitat– com són l'edat mitjana de la ciutadania o la dispersió geogràfica, en general, s'acosta molt als posicionaments defensats pel Consell.

Les paraules de Puig van ser contestades ràpidament per Compromís, socis de govern dels socialistes i d'Unides Podem a la Generalitat Valenciana. L'encarregat de marcar distàncies amb les paraules del cap del Consell va ser el portaveu dels valencianistes a les Corts, Fran Ferri, que va criticar l'anunci de Montero en considerar-lo "incomplet". "El que esperem és que complisquen amb la resolució aprovada [al Congrés de Diputats i impulsada pel diputat de Compromís Joan Baldoví] i presenten una proposta completa de reforma del sistema de finançament abans de finalitzar l'any i no només d'algunes de les seues variables”, va afirmar Ferri.