Ximo Puig recull el suport de tots els partits per demanar en la Conferència de Presidents un nou finançament
El PSPV i Compromís demanen al president que defensi un model fet des de zero i que reclami també el deute històric
ValènciaEl president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha sortit reforçat de la ronda de contactes que aquest dijous ha mantingut amb els diferents representants dels partits polítics per preparar la Conferència de Presidents del 17 de gener, on està previst que s'aborde per primera vegada la reforma del model de finançament autonòmic, caducat des del 2014.
Les trobades d'avui amb els portaveus dels grups parlamentaris i el coordinador d'Esquerra Unida –que precedeixen altres amb representants sindicals i agents econòmics i una altra amb tres expresidents de la Generalitat– han servit per fer palès de nou el clam unànime de la classe política valenciana a favor d'un canvi de model de finançament que deixi de perjudicar els valencians. Actualment, amb les transferències de l'Estat, la Generalitat no pot pagar més del 80 per cent de la despesa de sanitat i educació.
En aquest clima d'entesa, la portaveu del Partit Popular, Isabel Bonig, ha traslladat a Puig el "suport sense fissures" de la seva formació en un tema "cabdal" per als interessos dels valencians. Bonig, que tot i haver dit que avui no era dia per "parlar del passat" ha recordat el model de finançament aprovat per José Luis Rodríguez Zapatero "que va perjudicar la Comunitat Valenciana", ha afirmat que el paper del PP és el d'estar al costat del president Puig perquè "té a la seva mà el poder de canalitzar junt a la resta de comunitats i el govern de Mariano Rajoy un tema crucial com és el canvi del model de finançament".
El líder de Ciutadans, Alexis Marí, ha mostrat també la seva predisposició a ajudar al president Puig a aconseguir un millor finançament tot i que ha aprofitat la trobada per demanar-li un "sobreesforç" en la gestió dels actuals recursos. Segons ha explicat el portaveu de C's, Ximo Puig ha fet un bon treball amb tots els partits polítics i tota la societat valenciana per traslladar que tenim un "problema greu com és el finançament", però ha subratllat que ara "aquest treball pedagògic de Puig l'ha de traslladar a la resta de presidents autonòmics", perquè "siguin tots capaços d'entendre que els drets són dels ciutadans no dels territoris".
Regularització del deute històric
Els portaveus dels partits que sustenten el govern han traslladat també el seu suport al president Puig alhora que li han demanat que no sols reclami un nou finançament sinó també el reconeixement del deute històric. En aquest sentit, el portaveu del PSPV, Manolo Mata, ha proposat aquest dijous al president de la Generalitat Valenciana que proposi durant la Conferència de Presidents que s'articuli un pla perquè durant els pròxims anys el govern espanyol assumeixi el deute valencià generat per la manca de finançament. Mata també ha traslladat a Puig la necessitat que el País Valencià disposi d'un Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) a tipus d'interès zero.
Per la seva banda, el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha posat l'accent en la necessitat que Puig lideri un "posicionament valencià, propi i autònom" per aconseguir un nou sistema de finançament que estigui fet "des de zero" i no construït a base de posar "pedaços" sobre l'actual. Ferri també ha incidit que és "imprescindible" regularitzar el deute històric, tal com han fet altres territoris, i posar sobre la taula el dèficit d'inversions al País Valencià.
En el mateix sentit s'ha expressat el portaveu de Podem, Antonio Montiel, qui ha assenyalat que és imprescindible aconseguir en la Conferència de Presidents que el govern espanyol faci "un reconeixement explícit" del deute històric i de la "reestructuració" d'eixe deute.
Tot i no tenir representació parlamentària, Ximo Puig també s'ha reunit amb el coordinador general d'Esquerra Unida, David Rodríguez. Després de la reunió amb el president, el líder de la formació d'esquerres ha assenyalat que un nou model de finançament i la condonació del deute "permetran que el País Valencià torni a tenir major autogovern i major sobirania econòmica per garantir els drets fonamentals de la classe treballadora i de la majoria social, i per vertebrar el territori".