Vox vol esborrar els noms de Joan Fuster i Isabel-Clara Simó dels carrers de Castelló de la Plana
La formació ultra manté el seu atac al valencià i a la cultura iniciat amb els vetos a revistes, creadors i activistes
ValènciaNou atac al valencià i a la cultura per part de Vox, que pretén canviar els noms dels carrers i les places de Castelló de la Plana dedicats als escriptors Joan Fuster i Isabel-Clara Simó, a la mestra i activista republicana Empar Navarro i al País Valencià.
L'anunci l'ha fet el portaveu del partit ultra a la ciutat, el regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio Ortolá, que ha explicat que la seva formació iniciarà els tràmits per retirar i substituir fins a sis nomenclatures. El motiu d'aquesta iniciativa és que, segons el dirigent reaccionari, Fuster va ser "una figura clau del pancatalanisme i impulsor del terme Països Catalans", Simó era una "periodista i escriptora separatista i catalanista" i la denominació País Valencià és "un invent degradant i partidista".
Perquè el canvi tiri endavant, Vox necessitarà el suport del Partit Popular, formació amb qui comparteix el govern de la ciutat i que encara no ha aclarit si farà costat a la mesura. En declaracions recollides per El Periódico Mediterráneo, els conservadors s'han limitat a assenyalar que "buscaran el consens". També pot ajudar a intuir què passarà el precedent de la ciutat de València, on el partit ultra va fracassar en el seu intent de modificar la denominació d'un passeig que porta el nom del jove antifeixista Guillem Agulló. La iniciativa no va ser aprovada per la negativa del PP, el PSPV i Compromís.
No a l'Any Estellés
Però no tot han estat derrotes de Vox, ja que els ultres sí que han aconseguit el vistiplau dels populars per suprimir el Premi Guillem Agulló que des del 2017 les Corts Valencianes concedien a persones i entitats que destacaven en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi. També en el Parlament valencià, el PP i Vox van bloquejar una iniciativa de Compromís que reclamava declarar aquest 2024 com a Any Estellés i, així, celebrar el centenari del naixement del poeta de Burjassot (Horta). Durant el debat parlamentari, el diputat ultra Jesús Albiol va justificar la negativa de la seva formació en el fet que "Compromís i el PSPV no proposen l'Any Estellés per la qualitat literària de la seva obra, sinó perquè pretenia la unitat lingüística del català".
Vetos a revistes i ajudes als toros
Amb un argument semblant, el de "promocionen els Països Catalans", el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Montserrat (Ribera Alta) i dirigent de Vox, Juan José Rández Martínez, va defensar el veto en el seu consistori a la revista Saó, la degana del País Valencià, i a la publicació infantil Camacuc. La decisió se sumava als vetos de l'Ajuntament de Borriana a les publicacions Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps, Camacuc i Enderrock i el de l'Ajuntament de Torrent a Camacuc. A més, a Torrent el Partit Popular i Vox van canviar el nom de l'auditori municipal, que el 2016 s'havia batejat en honor al cofundador de l'històric grup de música folk Al Tall Vicent Torrent, i va passar a dir-se únicament Auditori Municipal.
En el ja llarg llistat de mesures contra el català del Partit Popular i Vox també podem citar la distribució de les ajudes de l'administració a l'edició en valencià, exemplificades en el fet que aquest 2024 el Consell decidís concedir "zero euros" a les entitats que promouen l'ús del català, al mateix temps que atorga 300.000 a les corrides de toros i finança entitats secessionistes.
Nova llei educativa i nou model de llengua
En l'àmbit de la promoció lingüística també és necessari assenyalar l'inici de la tramitació d'una nova llei educativa que estableix que seran les famílies i no el consell escolar, com passa ara, les que triaran a través d'una consulta telemàtica la llengua vehicular majoritària de l'alumnat en les zones denominades com a valencianoparlants (que inclouen les principals ciutats). En aquestes zones, la diferència del temps lectiu entre valencià i castellà no haurà d'excedir del 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%. Per contra, en les vuit comarques on històricament el català no ha estat present o hi ha estat residualment, s'eliminarà l'ús vehicular del valencià introduït de forma modesta els últims anys i únicament es mantindrà l'ensenyament voluntari de l'assignatura.
En la mateixa línia, el PP i Vox han aprovat un nou model de llengua de l'administració valenciana que pretenen que el Consell faci servir en totes les seves comunicacions orals i escrites, incloses les dels empleats públics, i que també reclamaran que s'adopti en "les activitats que compten amb la col·laboració o el finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni o patrocini". Aquest nou model aposta per alguns particularismes que estan acceptats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua però com a opcions secundàries. Es tracta d'una tria que va en la línia del secessionisme lingüístic defensat per Vox i per bona part del Partit Popular, que públicament neguen la unitat del català i, especialment, l'ús d'aquesta denominació.