Arxiven la causa contra Camps i el bisbe auxiliar de València pels contractes de la visita del papa Benet XVI

La magistrada afirma que no s'ha pogut demostrar cap irregularitat

Francisco Camps besa la mà de Benet XVI / EFE
Ara
11/12/2020
3 min

ValènciaEl jutjat d'instrucció número 5 de València ha ordenat l’arxivament provisional de la causa oberta contra l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i altres càrrecs, entre ells l'exvicepresident del Consell Víctor Campos i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero, per presumptes irregularitats en les contractacions per celebrar la cinquena Trobada Mundial de les Famílies i la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006.

A la resolució, el tribunal justifica la decisió perquè considera que no hi ha indicis per sustentar un judici pels presumptes delictes de prevaricació i malversació en els contractes de la Fundació València Encontre Mundial de les Famílies (FVEMF) amb onze empreses, l'aportació de dos milions d'euros per part de la Generalitat l'any 2010 en concepte de dotació fundacional i l'assumpció de deutes l'any 2014 per un import d'1,3 milions.

Sobre el delicte de prevaricació, la jutge assenyala que la FVEMF "no tenia naturalesa pública perquè no estava adscrita a cap administració pública" fins a l'any 2010. També apunta que no hi ha cap indici que permeti afirmar que "els investigats es van concertar a l'inici per constituir una fundació amb la finalitat de delinquir, que tinguessin coneixement que la fundació s'havia de sotmetre a la normativa de la contractació del sector públic per subscriure els contractes que va subscriure i que amb aquest coneixement i sabent aquesta naturalesa pública s'haguessin concertat per eludir la normativa i contractar amb les empreses que van desenvolupar els treballs o van prestar els serveis".

Pel que fa a l'excap del Consell, Francisco Camps, la jutge subratlla que "va ser president d'honor de la fundació, sense cap atribució concreta que consti", i sense que durant la instrucció s'hagi revelat "cap participació en l'activitat de la fundació, més enllà de la seua presència en actes institucionals pel seu caràcter, també, de president de la Generalitat Valenciana".

Sobre el delicte de malversació de cabals públics, la resolució afirma que no s'ha demostrat que els funcionaris públics que tenien a la seva disposició els fons públics "els haguessin sostret, se'ls haguessin apropiat o haguessin consentit que uns altres els sostraguessin o se n'apropiessin".

Finalment, la magistrada afegeix que no hi ha cap indici que els 2 milions d'euros que es van aportar a la fundació "s'haguessin aconseguit mitjançant el desviament irregular d'una partida pressupostària de fons públics, com s'afirma a l'escrit del fiscal". "Totes les decisions adoptades pel Consell que afectaven els cabals públics es van adoptar amb els informes favorables de la Intervenció de la conselleria d'Economia i de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i van ser fiscalitzades i comprovades posteriorment per la Sindicatura de Comptes, sense que s'hi hagués observat cap irregularitat".

Condemna per sobrecostos de 3,2 milions

La decisió arriba pocs dies després que l'Audiència Nacional condemnés a penes de fins a 15 anys de presó els principals responsables de la trama Gürtel en el judici de la peça principal de la investigació per la visita del papa Benet XVI a València. La pena més alta va ser per a l'exdirigent del PP gallec i mà dreta de Francisco Correa, Pablo Crespo, a qui el tribunal va condemnar a 15 anys i 5 mesos de presó. Al líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, el tribunal li va imposar 13 anys i 7 mesos de presó, i a Álvaro Pérez, conegut com el Bigotes, el va condemnar a 6 anys i 9 mesos de presó. Tots tres ja estaven condemnats per altres peces del cas Gürtel.

En aquesta peça es va jutjar l'adjudicació directa del director general de RTVV a favor de l'empresa Teconsa, del grup de Correa, del contracte de subministrament de pantalles, so i megafonia per a la visita del Papa a València, amb la finalitat d'un "enriquiment il·lícit" pels sobrecostos de més de 3,2 milions d'euros (que es van repartir els acusats).

stats