El valencià Víctor Labrado s'emporta el Ciutat d'Alzira amb una novel·la sobre la duresa de la vida al món rural
El guardó d'assaig ha sigut per a Maria Josepa Payà per 'Terra endins. Pensar el futur des del poble'
AlziraL'escriptor valencià Víctor Gómez Labrado s'ha emportat el 35è premi de novel·la Ciutat d’Alzira amb l'obra Nascuts del fang, un llibre ambientat en els voltants del llac de l’Albufera que narra la dura vida dels llauradors i les relacions entre propietaris i jornalers durant els anys del franquisme. El guardó s'ha lliurat aquest divendres durant la tradicional nit literària de la capital de la Ribera Alta, la més destacada del País Valencià junt amb la dels premis Octubre.
"Es tracta d'una novel·la realista que intenta reflectir un tipus de vida molt dura que es fa intolerable per als que la pateixen. Però no sols és la cosa marxista, que ho és, és també un relat sobre unes persones admirables que eren capaces d'adaptar-se al medi i que se sabien fortes, capaces de tenir èxit en un context molt difícil", ha explicat Labrado en declaracions a l'ARA.
L'autor de Sueca també ha detallat que el relat pretén ser una novel·la "popular del País Valencià que explique el país que tenim ara i com el passat ha determinat el present, perquè fa ben poc érem un territori majoritàriament agrícola."
Pel que fa al premi d’assaig, aquest ha sigut per a la també valenciana Maria Josepa Payà per Terra endins. Pensar el futur des del poble, una obra que pretén ajudar a entendre les zones rurals i la gent que hi viu. En aquesta modalitat, i "davant la qualitat de les obres presentades", el jurat ha decidit proclamar finalista Francesc Gisbert amb La resistència lingüística: un món de llengües, que també serà publicada per Bromera.
Un altre guardó que s’ha donat a conèixer durant la nit ha sigut el premi de poesia Ibn Hafaja, que ha obtingut l’escriptor barceloní Marià Veloy amb l’obra El pianista a l’armari, una expressió íntima per referir-se a l’escriptura com una activitat solitària, amagada i allunyada d’allò que coneixem com a realitat.
El valencià Albert Martínez ha guanyat el premi de teatre Palanca i Roca amb Autoretrat. Es tracta d'una obra que narra com Martí, un home d’edat avançada, es decideix a pintar el seu últim autoretrat. La funció d’aquest quadre serà deixar una empremta veraç sobre qui va ser, assumint els seus clarobscurs, l'autor.
Per la seva banda, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha recaigut en el valencià Francesc Lloret amb l’obra Un món magnètic: la presència dels imants a les nostres vides, un treball que posa el focus en la presència de l’energia magnètica en diferents àmbits de la vida quotidiana.
El també valencià Jesús Mollà ha guanyat el premi de narrativa juvenil Carme Miquel amb l’obra Helena. El jurat ha destacat la capacitat d’explicar una història "dura i, per desgràcia, tan actual" amb un llenguatge divertit i atractiu. La novel·la indaga les contradiccions i les dificultats que tenim com a individus i com a societat per protegir i protegir-nos de les amenaces que poden representar els membres de la pròpia família.
La vall del tresor, del valencià Mariano Casas, s'ha emportat el premi de narrativa infantil Vicent Silvestre. El jurat ha destacat el "ritme àgil" d’una obra que tracta la dimensió dels enfrontaments familiars per qüestions d’herència. També el fet que sigui "un cant al poble, al seu valor natural i, alhora, a la necessitat de dinamització econòmica del món rural".
Finalment, El monstre Petorro, del valencià Paco Cholbi i el gironí Carles Arbat, ha merescut el Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat. El jurat ha destacat la qualitat i els detalls de les il·lustracions, així com l’humor i la temàtica del relat.