València se suma a les superilles amb diversitat d'opinions: "Molt bonica, però ¿on aparquem?"

València"Reduïm la contaminació i el soroll a canvi de guanyar espai per als vianants", defensen uns. "Sí, però sense un transport públic alternatiu hem d'agafar el cotxe, i, aleshores, ¿on aparquem?", responen d'altres. Aquest debat, amb tot el ventall d'arguments possible, és el que sent qualsevol persona que s'acosti a la recentment inaugurada superilla del barri de la Petxina de València, que replica el model de les de Barcelona i altres grans ciutats europees.

A la conversa hi participen restauradors, comerciants, persones jubilades, treballadors en actiu que s'hi desplacen cada dia, pares i mares de família... Tots hi volen posar cullerada. Tots reclamen el seu torn de paraula en aquesta àgora on s'assaja el futur urbanístic de les grans urbs.

L'objecte d'aquesta tertúlia tan animada en un matí de dijous qualsevol ocupa 13.000 metres quadrats, està ubicat en una de les zones més benestants de la ciutat i ha costat 674.000 euros –aportats parcialment pels fons europeus Next Generation. No es tracta d'un projecte aïllat. A València ja hi ha prevista una nova superilla, en aquest cas, al popular barri d'Orriols, un dels més humils. A més, la responsable de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha promès fer-ne set més en la legislatura següent i l'alcalde Joan Ribó, habilitar solars en desús per fer-hi aparcaments. Les noves superilles se sumarien al projecte Ciutat de Places –ja en marxa– amb el qual està previst fer 207.000 metres quadrats de zona per a vianants. També va en la mateixa direcció la iniciativa Ciutat de 15 Minuts, que és el temps màxim que qualsevol ciutadà hauria de tardar a peu o en bici per poder accedir als principals serveis públics. Es tracta d'una proposta, aquesta última, que abandera l'Ajuntament de París.

Qui es mostra més favorable a la intervenció és la Lola, una funcionària de 42 anys que té clar que vol "ciutats més amables". "Potser és perquè tinc dos fills i sempre estic buscant zones on els xiquets puguen jugar i jo estar tranquil·la", apunta. Hi està d'acord el Carlos, un altre treballador públic, en aquest cas, ja jubilat. Per a aquest exempleat de l'Ajuntament de València la intervenció s'ha quedat curta. Critica que s'hagin ubicat jardineres i pintat els carrers de forma provisional –l'anomenat urbanisme tàctic–, en lloc d'ampliar les voreres de manera definitiva. També lamenta que no s'hagi substituït l'asfalt que és "la principal font de calor".

El Carlos explica que la principal queixa que ha escoltat està motivada per la reducció de zones d'aparcament –prop de 350 places– en un barri on la majoria dels edificis són antics i no tenen de garatge. "Jo tinc una plaça i no m'afecta, però, ¿i la resta?", es pregunta. La resposta ens la dona ràpidament un altre Carlos, en aquest cas, cambrer de la Bodega Valero: "La superilla molt bonica, però, ¿on aparquem els currantes?"

Un punt de vista diferent és del seu cap, Toni Valero, content perquè amb la superilla la facturació "ha millorat". Amb tot, expressa una queixa. "Ens havien dit que podríem baixar les terrasses a la calçada i ara ens obliguen a mantindre-les a les voreres", emfatitza. També es mostra contrariat per aquest fet el Julio, el propietari del bar Amics meus. El restaurador afirma que el seu negoci "s'ha reduït un 30%". "Abans érem una zona sense ORA i molta gent aparcava ací per després anar al centre. Eren persones que aprofitaven per prendre alguna cosa...", explica. També lamenta que la nit no hagi compensat la reducció de la clientela matinal. "Com que el barri s'ha declarat Zona Acústicament Saturada, a partir de les 23 h hem de començar a treure les terrasses", addueix.

La nostra visita coincideix amb l'enregistrament del vídeo electoral dels socialistes de la ciutat de València, ocasió que aprofitem per conversar amb el regidor d'Esports, Javier Mateo, els fills del qual apareixeran en la gravació. Mateo atribueix les crítiques a dos motius. "Com a éssers humans tenim por del canvi. I després, si el canvi el duu a terme el partit polític contrari al que votem ens hi oposem de manera automàtica", reflexiona. El dirigent municipal sí que admet la falta d'una xarxa de transport públic que sigui una alternativa per al vehicle privat. "Hem de millorar la freqüència i la coordinació entre el metro i l'autobús i treballar amb perspectiva metropolitana, perquè molts desplaçaments són de persones de municipis veïns", assenyala.

A punt de marxar, escoltem una conversa que ens confirma la fecunditat del debat. La mantenen un policia i un veí que es queixa per l'absència de passos de vianants, una circumstància que l'agent li explica que passa perquè en qualsevol punt d'una superilla "les persones tenen preferència als vehicles". "Els ciutadans desconeixen els senyals, però s'hi acabaran acostumant, sempre passa així, és qüestió de temps", ens dirà després.