Un jutjat de València arxiva diverses querelles per presumptes tortures policials durant el franquisme

ValènciaEl jutjat d'instrucció número 15 de València ha arxivat per prescripció i sobre la base de la llei d'amnistia del 1977 la causa oberta per presumptes tortures patides, la majoria, per antics militants del Partit Comunista entre l'any 1971 i 1975.

Els principals fets s'haurien iniciat el 23 d'abril del 1971, quan en ple estat d'excepció, a causa de les protestes derivades del Procés de Burgos, els cossos de seguretat van detenir una trentena de militants del Partit Comunista, una formació aleshores prohibida, en un dels seus feus més habituals, la Universitat de València. La meitat dels detinguts van ser traslladats a la comissaria de la capital del Túria per ser interrogats. Allà hi haurien passat 19 dies entre tortures i vexacions, amb ofegaments simulats mitjançant la tècnica de la banyera, corrents elèctrics, amenaces de mort... Finalment, van ser traslladats a la presó Model de València per ser jutjats pel Tribunal d'Ordre Públic pels delictes d'associació il·lícita i propaganda il·legal.

Per aclarir aquests fets, i de la mà de l'Associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià –integrada en la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua) ara fa poc més d'un any– sis dels detinguts van presentar una querella a la Ciutat de la Justícia de València, assenyalant, entre d'altres, Benjamín Solsona, un dels caps de la Brigada Político-Social de la policia espanyola a València que està imputat en la investigació que du a terme la jutge argentina María Servini contra els crims del franquisme. "Presentem la denúncia contra Solsona [conegut com el Billy el Niño valencià per la seva presumpta violència i crueltat en els interrogatoris] perquè és un dels pocs policies que van participar en les tortures que queden vius", va explicar Guillermo Noguera, un dels advocats que va tramitar la querella.

Després de rebre la documentació, el jutjat número 15 de València va acumular les querelles i, ara, després que la setmana passada el fiscal demanés que s'arxivessin considerant que els acusats estarien emparats per la llei d'amnistia de l'any 1977, el tribunal ha decidit tancar la causa. El magistrat, i segons recull la resolució avançada pel diari València Plaza, a la qual ha tingut accés l'agència Europa Press, creu que les querelles dels presumptes delictes haurien prescrit i assenyala que és només en data "molt més tardana" quan s'ha establert la imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i lesa humanitat. En concret, i segons el jutge, la imprescriptibilitat d'aquests fets només opera en l'ordenament jurídic intern des de l'1 d'octubre del 2004, en virtut de la reforma del Codi Penal. D'aquesta manera, el magistrat entén que "se superarien amb escreix els terminis de prescripció assenyalats".

Així mateix, el jutge sustenta la seva decisió en la llei d'amnistia del 1977. Sobre aquest punt es remet a una sentència del Tribunal Suprem que assenyala: "La llei d'amnistia va ser promulgada amb el consens total de les forces polítiques en un període constituent sorgit de les eleccions democràtiques del 1977". Aquesta norma, afegeix el Tribunal, va ser conseqüència d'una "clara i palesa" reivindicació de les forces polítiques ideològicament contràries al franquisme. Va ser una reivindicació considerada "necessària i indispensable" dins de l'operació duta a terme per desmuntar l'entramat del règim franquista.

Informe contrari de la Fiscalia General de l'Estat

De fet, l'any 2016 la Fiscalia General de l'Estat ja es va pronunciar en un informe sobre aquesta qüestió arran de la petició rebuda d'un jutjat argentí que va obrir una causa en la qual s'investigaven delictes comesos durant la Guerra Civil espanyola i que abastava el període de postguerra i s'estenia fins a l'any 1977. En aquell moment, el ministeri fiscal es va oposar a les comissions rogatòries sol·licitades pel tribunal llatinoamericà perquè els fets investigats van ser comesos per ciutadans espanyols a Espanya i contra ciutadans espanyols, per la qual cosa va defensar que serien competència de la jurisdicció espanyola.

A més, en l'informe del 2016 la Fiscalia General de l'Estat va defensar que els fets estaven "clarament prescrits": "És només en data molt més avançada quan s'estableix la imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i lesa humanitat". En concret, a l'octubre del 2004. També va al·legar que als fets investigats a l'Argentina els seria aplicable la llei d'amnistia, i va assenyalar que existien a Espanya altres procediments i actuacions de cara a l'esclariment dels fets, el restabliment de la memòria històrica i la consegüent recuperació de la dignitat de les víctimes.