València es prepara per a les seves Falles més "estranyes"

València"Les esperem amb il·lusió, però també amb estranyesa, perquè seran unes Falles molt diferents, molt estranyes". Així resumeix José Luis Bonet, president de la comissió Menorca-Luis Bolinches, el sentiment que comparteixen molts fallers de la ciutat de València pocs dies abans de l'inici, l'1 de setembre, de l'edició més extraordinària de la festa més popular del País Valencià.

I és que les d'enguany seran unes Falles del tot excepcionals. Tindran lloc durant una pandèmia sanitària, després de dues suspensions –el març del 2020 i 2021–, seran les primeres que se celebraran al setembre i, a més, inclouran poques activitats però nombroses restriccions. Dels principals actes, només es conserven la tradicional ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, que es farà sense públic, i la catàrtica cremà dels monuments. També es permetran sopars i dinars als casals, però amb un màxim de deu comensals per taula en exteriors i de sis en interiors. Per contra, no es dispararan les mascletaes ni els castells de focs artificials als punts més emblemàtics de la ciutat per evitar aglomeracions, no es programarà cap concert ni cap revetlla i s'haurà de complir el toc de queda fixat a la 1 h de la matinada.

De fet, el cas de València és singular, atès que molts municipis de la província han decidit suspendre les seves Falles. Una decisió que han compartit a Alacant i Castelló de la Plana, que aquest 2021 tampoc organitzaran les Fogueres ni la Magdalena. També crida l'atenció la comparació amb altres ciutats com Bilbao, Pamplona o Sant Sebastià que aquest estiu han tornat a ajornar les seves festes populars. Una situació que, com ha reconegut la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, situa València en el centre del debat. "Tothom ens mira", ha admès aquest divendres abans de demanar prudència i el compliment de les normes sanitàries per evitar un repunt dels contagis.

És precisament aquest possible augment de casos el que més preocupa Elena Muñoz, membre de l'executiva de la falla Mossén Sorell-Corona, que confessa que tem que després de la festa es produeixi un increment de víctimes mortals. Per evitar-ho, confia en mesures com la implementada en la seva comissió, on, per als sopars i dinars, es crearan grups estables en cada taula i el menjar es portarà de casa. Amb tot, admet que no sap si n'hi haurà prou.

Més incrèdul encara es mostra Pep Romero, coordinador de la comissió Arrancapins, una de les més reivindicatives de la ciutat, que qualifica la decisió de celebrar la festa de "temerària i irresponsable". "Nosaltres només cremarem la falla, i perquè ens obliguen, però no farem cap acte més", explica Romero abans de detallar que la seva comissió plantarà un senzill però eloqüent monument amb l'adverbi "No".

El coordinador de la comissió Arrancapins és igual de sever a l’hora de valorar la programació d'una edició tan singular com la d'aquest setembre, que qualifica d"'esperpent" perquè elimina "l'essència de la festa, que és la interacció social". També critica haver de celebrar les Falles en un mes de molta calor i destaca la despesa que suposa organitzar dues convocatòries tan seguides –al setembre i al març–, en un moment de crisi econòmica. De la decisió responsabilitza les comissions més grans, que "necessiten plantar perquè els calen els ingressos de la publicitat i els patrocinis", emfatitza. Comparteix l'anàlisi, Ximo Alda, president de la falla Humanista Mariner-Manuel Simó, que, juntament amb la comissió Nador-Miraculosa, ha decidit no plantar ni organitzar cap acte. "No ens ho podem pagar", resumeix Alda.

Menys categòrics que els seus companys, José Luis Bonet i Elena Muñoz defensen que la voluntat de la majoria de fallers era cremar uns monuments que portaven guardats any i mig. "Cal tancar el cicle i tornar a començar", resumeix Bonet.