Les universitats i Escola Valenciana rebutgen l'acreditació del títols de valencià que preveu el requisit lingüístic
Consideren que devaluarà l’acreditació del valencià, desincentivarà l’aprenentatge i en consolidarà el desprestigi social
ValènciaLes Unitats per a l’Educació Multilingüe de les Universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, el departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i l'entitat Escola Valenciana han demanat mitjançant un comunicat la retirada del projecte de decret del govern valencià que preveu regular els nivells del coneixement del valencià que exigirà als futurs treballadors de l'administració autonòmica i municipal. El motiu és l'oposició a l'acreditació automàtica del coneixement de català al sistema educatiu que introduirà la norma, al considerar que la seva aplicació "devaluarà l’acreditació del valencià, desincentivarà l’adquisició de la llengua i en consolidarà el desprestigi social".
En concret, el decret preveu concedir l'acreditació del nivell B1 per als alumnes que aprovin l'assignatura de valencià en els quatre cursos de l'ESO, del nivell B2 per als que ho facin en els dos cursos de batxillerat i el C1 –la competència que se sol·licitarà per accedir als llocs de treball més qualificats de l'administració– per als que superin l'assignatura amb una nota mínima de 7 en els dos cursos d'aquesta etapa educativa.
Segons les entitats acadèmiques i Escola Valenciana, la proposta "comportarà un perjudici no sols al coneixement que té la població del valencià formal, sinó, més encara, al prestigi social de la llengua". També consideren que, "en aquest moment, l’administració no té informació suficient per acreditar que l’alumnat finalitza els estudis amb el nivell mínim exigit".
En aquesta línia, subratllen que la distinció entre un nivell i un altre –B1, B2 o C1– no respon a l'obtenció d'una qualificació numèrica major o menor en l’avaluació, sinó a l’adquisició d’uns graus de competència i d’uns coneixements diferents que requereixen instruments d’avaluació també diferents. "La proposta simplifica en extrem l’avaluació de la competència lingüística i no s’ajusta al marc de referència en el qual es vol encabir", emfatitzen.
En conseqüència, defensen que la mesura comportarà "la devaluació dels títols de coneixement de valencià, que actualment són expedits per entitats acreditades, centres d’idiomes o institucions universitàries; desincentivarà l’adquisició efectiva de la competència comunicativa en aquesta llengua i consolidarà la percepció del valencià com una llengua de segona".
Per finalitzar, les organitzacions signants del document afegeixen que si l’administració desitja establir un mecanisme d’homologació a l’alumnat que finalitzi el batxillerat, insten la conselleria a fer una avaluació "rigorosa" dels resultats de la implantació del programa de plurilingüisme en el quadrienni 2019-2022 que demostri que s’assoleixen els objectius que estableix la llei quant al nivell de valencià de l’alumnat.
El Tempir també s'oposa a la norma
A l'oposició expressada per les institucions acadèmiques i Escola Valenciana se suma la formulada per organitzacions com El Tempir, que ha qualificat la norma de "disbarat" per concedir l'acreditació automàtica del nivell C1 als alumnes que superin l'assignatura de valencià amb una nota mínima de 7 en els dos cursos d'aquesta etapa educativa. "Tots els professors de valencià són conscients que els alumnes quan acaben batxillerat no tenen un nivell competencial en la llengua pròpia equivalent al C1. Amb tot, en el cas remot i hipotètic que dominaren perfectament la gramàtica, no tenen la maduresa per a produir textos d’aquest nivell", ha destacat l'associació en un comunicat.