La UCO conclou que Camps i Rus van utilitzar l'empresa que construïa centres educatius per finançar el PP valencià
Diversos àudios recollirien com els responsables de Ciegsa reconeixen el cobrament de comissions
ValènciaLa Guàrdia Civil ha informat al jutjat que investiga el conegut com cas Imelsa, causa que analitza el presumpte finançament il·legal del PP valencià, que l'empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives (Ciegsa) hauria estat utilitzada pels governs autonòmics i provincials presidits per Francisco Camps i Alfonso Rus per finançar il·legalment el partit.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha remès al jutjat d'instrucció número 18 de València un informe sobre les irregularitats detectades en el funcionament de Ciegsa i la seva relació amb el desviament de fons públics. Aquest document s'incorporà a una de les peces separades del cas Imelsa, la G, dedicada en exclusiva a les comissions il·legals que van poder cobrar alts càrrecs del PP amb responsabilitat en l'empresa pública després de manipular diverses adjudicacions d'obres amb un doble propòsit: el lucre personal i el finançament il·legal del partit.
En aquest sentit, la UCO subratlla que "els màxims responsables de Ciegsa han sigut càrrecs de confiança del president de la Generalitat", i cita concretament Máximo Caturla –investigat en aquesta i altres peces–, nomenat secretari autonòmic d'Educació el 30 juny del 2003 i posteriorment conseller delegat de Ciegsa, el desembre del 2004".
"El desembre del 2003, Caturla hauria promogut una sèrie de canvis en els procediments de contractació i en l'organigrama de l'empresa que l'haurien dotat de més capacitat de decisió i control respecte a les decisions i el funcionament de Ciegsa", destaquen els investigadors de la UCO. Un d'aquests canvis va ser la creació d'un lloc de treball i l'atribució de competències en valoració d'ofertes, confecció de plecs i licitació, per al qual va contractar Joan Vergara, una persona "sense experiència laboral i amb la qual mantenia una relació prèvia per haver coincidit en el seu anterior càrrec a la conselleria de Sanitat".
En el seu informe, la Guàrdia Civil detalla com Vergara va modificar una adjudicació de 43 milions d'euros tres dies després de la seva incorporació a l'empresa, i durant un cap de setmana, de manera que finalment totes les empreses licitadores van ser valencianes. Els investigadors també citen les anotacions d'un exempleat de Ciegsa, assistent a la reunió, que va escriure: "Caturla va exposar que des d'aleshores s'anava a afavorir les empreses valencianes enfront de les 'estrangeres', que a partir d'aquell moment ell seria la persona encarregada de comunicar a les empreses adjudicatàries aquest extrem" o que "en aquesta empresa mana el conseller, i el conseller fa el que li surt dels collons". "Quan el conseller no hi és, mano jo", va dir.
Els àudios de Marcos Benavent
Per aprofundir en aquesta "estratègia de recaptació i finançament basada en el cobrament de comissions il·legals, la finalitat de les quals seria la de finançar el Partit Popular de València, tant a nivell provincial com autonòmic", la Guàrdia Civil cita també els àudios aportats a la investigació per l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent. Es tracta d'una conversa entre Benavent i Caturla en la qual s'afirma que el segon estaria "recaptant" i que la destinació seria el partit –en referència al Partit Popular–. Caturla responia: "Ja, ja ho sé. Jo faig el que puc i tu ho saps, perquè jo tinc poques licitacions".
En un altre dels àudios, sobre l'adjudicació de la construcció de l'institut de secundària de la localitat de Torrevella (Baix Segura) a la mercantil CLEOP, Caturla afirma que "ja estaria efectuant els càlculs necessaris per aprovar un projecte modificat amb el qual compensar la baixa realitzada per l'empresa adjudicatària". "Després de calcular l'import del projecte modificat, procedeix a calcular l'import de la comissió a sol·licitar a l'empresari, deduint-se que l'import del projecte modificat li servirà per negociar la comissió a cobrar", afirma el document de la la UCO. "En la conversa, es posa de manifest en diferents moments que un dels beneficiaris d'aquesta comissió seria, a més dels interlocutors, el mateix Alfonso Rus".
