El TSJ valencià imputa Mónica Oltra i li atribueix l'encobriment dels abusos del seu exmarit

ValènciaEl Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha acordat la imputació de la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives del govern valencià, Mónica Oltra, en el cas que investiga si el departament que dirigeix la líder de Compromís va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit. Segons la sala civil i penal, tot i que no existeixen "proves directes" que vinculen la també vicepresidenta, sí hi ha "una sèrie d'indicis plurals que en conjunt fan sospitar la possible existència d'un concert entre la senyora Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir la seva aleshores parella […] o bé de protegir la carrera política de l'aforada”. 

El TSJPV considera que la número dos del Consell podria ser culpable dels delictes de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure de perseguir delictes per la investigació “parajudicial” que, en paraules de l'instructor del cas, el magistrat Vicente Ríos, va dur a terme la Generalitat i per la qual ja estaven imputats tretze alts càrrecs de la conselleria i treballadors del centre on residia la menor. Els tres jutges que han signat la resolució aquest dijous, Pilar de la Oliva, Vicente Torres i Antonio Ferrer, han coincidit amb Ríos que al departament "no hi va haver cap voluntat real d'aclarir els fets, sinó més aviat d'amagar-los amb una mera aparença d'actuacions dirigides a aclarir-los".

Des de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives han rebutjat sempre aquestes acusacions i han defensat que no es va obrir una investigació per qüestionar la credibilitat de la menor –com va concloure a instrucció de Ríos–, sinó per esbrinar què havia fallat i per què fins aleshores ningú s'havia cregut la nena. La conclusió de l'informe va ser que el testimoni de la menor no era creïble. També han reiterat que es tracta d'un procediment que s'aplica en tots els casos d'abusos sexuals en nens i nenes tutelats per la Generalitat. Sí que han admès, per contra, que haurien d'haver avisat automàticament la Fiscalia i han atribuït aquesta errada a un protocol heretat de l'etapa de govern del Partit Popular que ja s'ha esmenat.

La decisió del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià suposa que la sala assumeix la causa en la seva integritat al considerar que entre els tretze imputats hi ha “una connexitat inescindible”. En conseqüència, l'instructor del cas deixarà de ser Vicente Ríos i passarà a ser Antonio Ferrer per la consideració d'aforada de la vicepresidenta, que a més de membre del Consell també és diputada de les Corts Valencianes. Tot i que la data podria variar, la previsió és que Oltra declari davant del jutge el 6 de juliol.

Suport de Compromís i prudència de Puig

Malgrat la seva imputació, el més probable és que la dirigent de Compromís no dimiteixi, tal com ha avançat en reiterades ocasions, l'última de les quals divendres, quan li van preguntar si una possible imputació podria ser una línia vermella que l'obligués a deixar l'executiu. "La línia roja és la veritat i la realitat, i la veritat és que cap d'aquestes persones hem fet res il·lícit ni deshonest", va afirmar.

Per mantenir-se al càrrec, la vicepresidenta compta amb el vistiplau de la seva coalició. Així ho va expressar la coportaveu de Compromís Àgueda Micó, que al conèixer la notícia va refermar el "suport incondicional" a Oltra i va assegurar que no canviaran les seves polítiques per "una querella interposada per l'extrema dreta". Menys contundent es va mostrar el cap del Consell, el socialista Ximo Puig, que es va limitar a manifestar que "respecta la justícia i els seus procediments".

Origen del cas

La investigació té l'origen l'any 2016, quan Luis Eduardo Ramírez, aleshores marit d'Oltra, era educador d'un centre públic d'acolliment i va abusar d'una menor. Després d'un primer judici amb condemna l'any 2019, que va ser anul·lat perquè el tribunal no va tenir en consideració dos informes que posaven en dubte la credibilitat del testimoni de la víctima, el març del 2021 es va repetir el procés, amb un pronunciament del tribunal molt similar al primer, i es va fixar per a l'agressor una pena de cinc anys de presó. La sentència, que va ser confirmada íntegrament pel TSJPV el setembre del 2021, tot i que ha sigut recorreguda davant el Tribunal Suprem, va considerar provat que la noia, nascuda el 2002, va patir abusos.

La causa contra la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives es va iniciar quan l'associació Gobierna-te, de la periodista ultradretana i exdirigent de Vox Cristina Seguí, es va querellar contra Oltra, i ara exerceix en el cas l'acusació popular. Tot i que en un primer moment la querella va ser desestimada pel jutge, finalment la secció quarta de l'Audiència Provincial de València –a instàncies de la defensa de la menor, exercida per l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra España 2000– en va ordenar la reobertura per investigar la suposada omissió per part de la conselleria del deure de custòdia i protecció, i per determinar si hi va haver un delicte en l'elaboració de l'informe intern –que desacreditava la versió de la víctima– sobre els fets.

Sempre que li han preguntat si tenia notícia de la investigació que va dur a terme la seva conselleria abans que la justícia fos coneixedora dels fets, la líder de Compromís ha assegurat que es va assabentar del cas per la seva condició d'exdona del condemnat i no pel seu càrrec, quan la van avisar per telèfon que havia arribat una citació judicial per al seu exmarit al domicili familiar el 4 d'agost del 2017, és a dir, sis mesos després dels fets i quan el centre de menors havia tancat la investigació interna.

Víctima d'"una cacera política"

Per a Oltra, la seva situació judicial respon a una "cacera política". Així ho va defensar l'abril passat a les Corts Valencianes quan va mostrar una fotografia del 22 de setembre del 2021 en la qual es veia conversant a l'estació d'Atocha de Madrid l'expresident valencià Francisco Camps, la cofundadora de Vox, Cristina Seguí, i Alberto de Rosa, director executiu de Ribera Salud –empresa concessionària de diversos hospitals durant els anys de govern del PP, ara recuperats per a la gestió pública per l'actual Consell.

Segons la dirigent de Compromís, la causa que fa perillar el seu futur polític respon a una operació orquestrada per Seguí, De Rosa i Camps que neix de l'animadversió política que li professa l'excap del Consell i el malestar de l'empresari després que l'actual govern valencià ja no li permeti "fer negoci amb la salut". “En tota cacera política cal seguir el rastre dels diners", va concloure la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.