ValènciaEl 25 d’abril, el dia que els valencians recorden la batalla d’Almansa, en què les tropes borbòniques es van imposar a les austriacistes i van decantar la Guerra de Successió. Una victòria que obriria la porta al sinistre pla de Felip V: la crema de ciutats i l’abolició dels furs. Una derrota que el valencianisme polític, primer, i institucions com les Corts, més recentment, han transformat en símbol de la defensa de l’autogovern del País Valencià. Aquesta ha sigut la simbòlica data que han escollit els gestors d’À Punt per iniciar les emissions de la nova televisió pública valenciana. Una tria gens innòcua, ja que de la mateixa manera que la ciutat de Xàtiva, socarrada pel foc borbònic, els mitjans de comunicació públics volen renàixer de les seves cendres.
Per capitanejar la reconquesta de l’espectre catòdic autòcton, la direcció d’À Punt ha aplicat una de les consignes amb què es va presentar: l’aposta pel talent femení. És per això que les periodistes Clara Castelló i Carolina Ferre han sigut les escollides per conduir els magazins del matí i la tarda de la cadena. Amb la seva contractació, els gestors de l’emissora també persegueixen que el públic vinculi la nova corporació amb l’antiga Radiotelevisió Valenciana (RTVV), on Ferre va ser una de les cares més populars dels espais d’entreteniment i Castelló va ocupar un lloc destacat als serveis informatius.
Tot i la grandiloqüència de la data escollida, el retorn de la televisió serà lent, i aquest dimecres únicament s’iniciaran unes emissions en proves que haurien de permetre que abans de l’inici de l’estiu comencin les definitives. És el mateix manual que s’està aplicant a la ràdio, que va començar les emissions en proves el 13 de novembre i les definitives l’11 de desembre amb una graella de mínims, amb la qual encara continua. Aquesta provisionalitat és la que des de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) s’esforcen aquests dies a subratllar, conscients de les grans expectatives de molts ciutadans. Des de Burjassot, la seu de la CVMC, remarquen que l’objectiu de l’etapa que comença aquest dimecres és provar la infraestructura i que els ciutadans resintonitzin l’emissora. En conseqüència, la programació es reduirà a continguts infantils ja emesos per la web, documentals i la retransmissió de partides de pilota i concerts de música.
Tot i que la graella definitiva encara és una incògnita, ja se saben alguns dels espais que la formaran, i que permeten endevinar quins seran els camins que recorrerà la nova CVMC. En l’àmbit de la ficció destaquen els continguts que encapçalen dos dels dramaturgs i guionistes més destacats del País Valencià: Rodolf Sirera i Carles Alberola. El primer prepara 'Parany' una minisèrie d’espionatge ambientada a València quan, a les acaballes del 1936, la ciutat va ser proclamada capital de la Segona República i s’hi van traslladar el govern espanyol, les ambaixades estrangeres i el centre internacional de periodistes. El segon coordina els guions d’'Açò és un destarifo', una sèrie d’humor sobre els tòpics dels valencians, amarats d'una bona dosi de crítica social.
Altres cares conegudes que també treballen ara mateix en nous continguts per a À Punt són els músics Miquel Gil i Pep Gimeno 'Botifarra', que conduiran 'Bambant per casa', una 'road movie' que pretén difondre la cultura, el patrimoni i els costums del País Valencià. En la mateixa línia, tornarà a la cadena, amb Eugeni Alemany al capdavant, 'Trau la llengua', un dels programes de més audiència a Canal 9 que, basant-se en el format de TV3 'Caçadors de paraules', aprofundeix en la riquesa de lingüística del País Valencià. L'humorista de Sueca (Ribera Baixa) també conduirà el concurs 'Atrapa'm si pots', que, amb un format similar ha estat emès a IB3, Aragón TV, Telemadrid i ETB. I, al costat de les cares més conegudes, també treballen aquests dies en nous programes un munt de petites productores que preparen espais sobre música, literatura, senderisme o concursos per a infants. Totes elles, ben ansioses de disposar d’un aparador que permeti traure a la llum el talent que es manté a les fosques des del 29 de novembre del 2013, quan el senyal de Canal 9 es va fondre a negre.
À Punt no retransmetrà corregudes de bous
El territori identitari i del folklore és un dels més sensibles que haurà gestionar la direcció d’À Punt, especialment per l’oposició del Partit Popular i Ciutadans a les línies de treball anunciades per la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), Empar Marco, i el seu equip. És per això que destaca la decisió de la CVMC de no retransmetre les corregudes de bous, com sí que va fer l’antiga Radiotelevisió Valenciana durant els anys de govern del PSPV i del PP.
La decisió va ser explicada per Marco a les Corts Valencianes, que va precisar que À Punt informarà sobre la celebració de festes taurines però que no retransmetrà corregudes de bous ni exhibirà imatges de maltractament animal. “Tradició, festes i visibilització dels nostres fets culturals sí, i se n’informarà, però no hi haurà corregudes de bous”, va emfatitzar. L’anunci va ser criticat pel diputat del PP Jorge Bellver, que va preguntar a Marco si també “dictarà a través de la televisió quines són les tradicions i les senyes d’identitat” del poble valencià. En la mateixa línia, el diputat de Ciutadans Toni Subiela va qualificar de “sectària” la decisió.
