Ajornat fins al 2024 el judici per les agressions neonazis del Nou d'Octubre del 2017 a València

ValènciaEl cas per les agressions neonazis durant la manifestació del Nou d'Octubre del 2017 a València es torna a encallar. Les diferències en la interpretació de les ordres d'allunyament dels 28 acusats han impedit, aquest dilluns, tancar un acord de conformitat amb 26 processats que ja havien acceptat declarar-se culpables, havien mostrat disposició a assumir les costes processals i havien començat a abonar la responsabilitat civil i les indemnitzacions pactades: 1.700 euros. Tot, a canvi d'una notable reducció de les condemnes, que situava les penes de presó entre un any i quatre mesos i un any i set mesos. Inicialment, el ministeri fiscal sol·licitava entre tres i set anys de reclusió i l'acusació popular exercida per la Comissió Nou d'Octubre, entre cinc i onze.

L'element que ha impossibilitat l'acord ha estat l'abast de les ordres d'allunyament. D'una banda, el ministeri fiscal i els advocats de les víctimes defensaven que els acusats no poguessin acostar-se a menys de 300 metres dels agredits, ni tampoc de les seus de la Comissió Nou d'Octubre -plataforma convocant de la tradicional manifestació- o qualsevol altre acte impulsat per aquesta. De l'altra, els lletrats dels presumptes agressors insistien que aquesta protecció tan sols podia afectar les víctimes i els actes realitzats per les associacions.

"Les defenses han volgut estirar més el braç que la màniga", ha dit Maria Josep Martínez, lletrada de dues de les víctimes. "Jo no tinc la culpa si els advocats no s'havien llegit bé els escrits on l'ordre d'allunyament estava formulada tal com ja s'ha expressat", ha afegit la fiscal valenciana contra els delictes d'odi, Susana Gisbert. Per als representants dels processats, en canvi, es tracta d'una mesura inaplicable. "Seria com acceptar el seu desterrament de València, perquè hi ha moltes entitats a la Comissió Nou d'Octubre i cadascuna té una seu en un lloc de la ciutat", explicava a l'ARA un dels lletrats dels acusats. Per a la Comissió Nou d'Octubre, el pacte no s'ha segellat perquè "els acusats no han volgut acceptar plenament les seues responsabilitats". Davant aquestes diferències, el jutge que presideix el tribunal ha suspès la sessió de conformitat i ha posposat la continuació del judici fins al 4 de març, moment en què encara es podrien tancar els acords que avui no s'han assolit.

Entre els dos acusats que no han volgut tancar un pacte hi ha el director de l'emissora de televisió i ràdio Onda Fallera, Pepe Herrero, considerat un dels possibles instigadors de les agressions dutes a terme pels exmembres de la penya Yomus, l'extinta formació ultra de seguidors del València CF, que segons va detallar el jutge instructor, Vicente Ríos, van accedir a la plaça de Sant Agustí de València, lloc d’inici de la marxa, en aparent formació, corejant càntics i crits i, en alguns casos, fent la salutació feixista. Posteriorment, van trencar els cordons de seguretat formats per la policia i van acorralar i agredir alguns manifestants.

Identificacions policials dels manifestants

Durant l'arribada i sortida dels processats de la Ciutat de la Justícia de València s'han viscut alguns moments de tensió. Els acusats han estat rebuts per una concentració de la Comissió Nou d'Octubre i per diferents col·lectius antifeixistes i independentistes que corejaven lemes com "València serà la tomba dels feixistes" i "Fora feixistes dels nostres barris". Tot i que la majoria dels processats han respost als manifestants amb indiferència, alguns s'hi han encarat. Un d'ells ha estat l'exlíder de Yomus, Vicente Estruch, més conegut com l'Alfarrasí, que s'ha burlat de la concentració i ha retret als participants que es passin "tot el dia plorant".

Igual d'agressiu s'ha mostrat Estruch amb els mitjans de comunicació que l'esperaven, a qui ha apartat d'un colp de mà els micròfons. A més de les paraules dels acusats, els manifestants també han patit les identificacions de la Policia Nacional, que els agents han justificat inicialment perquè els concentrats s'haurien excedit en l'horari autoritzat per a la protesta. Es tracta d'un argument que els advocats de les defenses han rebutjat i han assenyalat que la petició de documentació s'ha produït primer a la porta de la Ciutat de la Justícia i després també "a un grup de joves" quan ja marxaven de les instal·lacions judicials i no hi havia presència de mitjans de comunicació que poguessin exercir de testimonis.